Dimarts de 10 a 12 h.
Millorar el món a través del meu esperanto
Dimecres de 16 a 20:30 h.
Millorar l'esperanto del món a través meu
Dijous de 12 a 13 h.
Millorar jo a través de l'esperanto del món
Karulo, portador del virus de la SEDA (Síndrome d'Esperanto-Dependència Adquirida)
28/05/13
No som tan bi
El bilingüisme existeix bàsicament com a fet funcional i social, supeditat a exigències comunicatives. A nivell estructural i individual -no comunicatiu- és molt més minoritari, per això quan estem exaltats i fora de control emocional no alternem les llengües. Si ens donem un cop de martell al dit estant sols , en la majoria dels casos no anem alternant català i castellà per queixar-nos. Normalment sempre hi ha una llengua més interioritzada que l'altra i un continuum de pensament on predomina sempre un idioma per sobre del altre. El mateix cervell estableix una jerarquia per eludir una mena d'esquizofrenia lingüística. Igualment, quan ens autoanomenem "ciutadans del món" en el fons sabem que la nostra personalitat ve donada bàsicament per l'entorn immediat en el que vivim, encara que aquest entorn rebi adjectius grandiloqüents coma ara "cosmopolita" o "global".
17/05/13
Apadrina'm
Ex-llibreter, major de 50 anys, sense carnet de conduir ni diploma d'anglès...les possibilitats de ser contractat no són gaire abundoses. Si fem cas dels analistes, em seria més fàcil anar i tornar d'Ítaca amb patinet que no pas aconseguir un contracte.
He repartit currículums, tant físicament com per internet, rebo informació acurada de borses de treball, miro a vegades taulells d'ofertes, envio circulars als amics, em proposo com a subtitulador de videos, amplio el cercle de contactes a Igualada per passar la veu, busco llogaters per les habitacions de casa, ofereixo la casa com a alberg per a estrangers, venc per internet, poso parada al mercat d'Igualada, venc llibres per Sant Jordi,...i amb tot això i coses que m'oblido, les meves espectatives per a l'estiu són d'ingressar 300 euros al mes, insuficients per a cobrir totes les coses bàsiques.
Al SOC m'han dit que hi vagi el 21 de desembre a sol·licitar una ajuda que durarà (si me la concedeixen) 11 mesos, després passaré un any sense ajudes i potser rebré de nou l'ajuda per 11 mesos, després vindrà un altre any buit i de nou a sol·licitar l'ajuda. A partir d'aquí ja se suposa que hauré exhaurit totes les opcions i "estaré treballant" (tant de bo).
Mentrestant, per sobreviure i fins que no trobi una idea lluminosa, m'aniria bé qualsevol tipus d'ajut.
La meva proposta és que m'apadrini's, però no en el sentit de que em donis diners sinó en el sentit que em tinguis en compte per fer intercanvis, per exemple:
Fa dies que penses que hauries de pintar una habitació (o la casa) i no trobes el moment o les ganes. Em truques, vinc, i ens posem mans a l'obra. N'hi ha prou que em convidis als àpats mentres treballem, o mentres treballo.
Hi ha una gestió molt farragosa que no tens gens de ganes de fer, per exemple recollir una informació o papers d'algún lloc on acostuma a haver cua. Em truques, m'ho expliques i vaig a fer-la. A canvi em pots donar coses que tens a casa i que anaves a llençar però que dubtaves perquè encara són útils.
T'han convidat a sopar o a una trobada però et fa pal anar-hi sol/sola. M'avises i vinc a acompanyar-te si corres amb les despeses relacionades.
En fi, tot allò que s'et pugui ocórrer que et pugui convenir i a mi em serveixi per reduir despeses o, en el cas de que em donis objectes vendibles, aportar algún guany.
Per si ajuda a entreveure en quins camps puc fer aportacions, pots clicar aquest enllaç i veure el meu currículum.
Com que visc a Igualada i no tinc cotxe haurem de tenir en compte que la tasca que pugui fer en conjunt no em comporti pèrdues, per exemple si em proporciones un dinar però el tren d'anar i venir em costa el preu de dos dinars...:)
El concepte apadrinament comparta un cert sentit de continuació, es a dir, el que desitjo és que en tot moment sàpigues qualsevol cosa que desitgis saber sobre l'evolució de la meva situació. En aquest sentit, les noves tecnologies van molt bé. Pots llegir els meus blocs i les meves intervencions a la xarxa, apart de que puguem, quan convingui, intercanviar-nos correus.
Si la meva proposta no va amb tu però la consideres interessant, la pots fer arribar a altres persones que consideris adients.
Qualsevol comentari serà benvingut, i encara més si sabeu com enriquir la proposta.
Una abraçada.
Nota:
No surt com a currículum però també podria fer feines de les que abarca el concepte bricolatge. D'adolescent havia treballat d'aprenent de lampista/plomer i encara podria arreglar algunes cosetes.
He repartit currículums, tant físicament com per internet, rebo informació acurada de borses de treball, miro a vegades taulells d'ofertes, envio circulars als amics, em proposo com a subtitulador de videos, amplio el cercle de contactes a Igualada per passar la veu, busco llogaters per les habitacions de casa, ofereixo la casa com a alberg per a estrangers, venc per internet, poso parada al mercat d'Igualada, venc llibres per Sant Jordi,...i amb tot això i coses que m'oblido, les meves espectatives per a l'estiu són d'ingressar 300 euros al mes, insuficients per a cobrir totes les coses bàsiques.
Al SOC m'han dit que hi vagi el 21 de desembre a sol·licitar una ajuda que durarà (si me la concedeixen) 11 mesos, després passaré un any sense ajudes i potser rebré de nou l'ajuda per 11 mesos, després vindrà un altre any buit i de nou a sol·licitar l'ajuda. A partir d'aquí ja se suposa que hauré exhaurit totes les opcions i "estaré treballant" (tant de bo).
Mentrestant, per sobreviure i fins que no trobi una idea lluminosa, m'aniria bé qualsevol tipus d'ajut.
La meva proposta és que m'apadrini's, però no en el sentit de que em donis diners sinó en el sentit que em tinguis en compte per fer intercanvis, per exemple:
Fa dies que penses que hauries de pintar una habitació (o la casa) i no trobes el moment o les ganes. Em truques, vinc, i ens posem mans a l'obra. N'hi ha prou que em convidis als àpats mentres treballem, o mentres treballo.
Hi ha una gestió molt farragosa que no tens gens de ganes de fer, per exemple recollir una informació o papers d'algún lloc on acostuma a haver cua. Em truques, m'ho expliques i vaig a fer-la. A canvi em pots donar coses que tens a casa i que anaves a llençar però que dubtaves perquè encara són útils.
T'han convidat a sopar o a una trobada però et fa pal anar-hi sol/sola. M'avises i vinc a acompanyar-te si corres amb les despeses relacionades.
En fi, tot allò que s'et pugui ocórrer que et pugui convenir i a mi em serveixi per reduir despeses o, en el cas de que em donis objectes vendibles, aportar algún guany.
Per si ajuda a entreveure en quins camps puc fer aportacions, pots clicar aquest enllaç i veure el meu currículum.
Com que visc a Igualada i no tinc cotxe haurem de tenir en compte que la tasca que pugui fer en conjunt no em comporti pèrdues, per exemple si em proporciones un dinar però el tren d'anar i venir em costa el preu de dos dinars...:)
El concepte apadrinament comparta un cert sentit de continuació, es a dir, el que desitjo és que en tot moment sàpigues qualsevol cosa que desitgis saber sobre l'evolució de la meva situació. En aquest sentit, les noves tecnologies van molt bé. Pots llegir els meus blocs i les meves intervencions a la xarxa, apart de que puguem, quan convingui, intercanviar-nos correus.
Si la meva proposta no va amb tu però la consideres interessant, la pots fer arribar a altres persones que consideris adients.
Qualsevol comentari serà benvingut, i encara més si sabeu com enriquir la proposta.
Una abraçada.
Nota:
No surt com a currículum però també podria fer feines de les que abarca el concepte bricolatge. D'adolescent havia treballat d'aprenent de lampista/plomer i encara podria arreglar algunes cosetes.
19/04/13
La sortida massiva, donde está Wally?
Diumenge passat vaig apuntar-me a una excursió que organitzava un acolla excursionista de Vilanova del Camí, la idea era fer alguna amistat nova. Com es pot veure, de possibiliats n'hi havia ... fins i tot a mi em costa trobar-me, som legió :)
26/03/13
Eurídice a la Brokanteria
Durant un any d'anècdotes i vivències, La Brokanteria va ser escenari de dues obres amateur del setè art. Aquesta va ser la primera:
Encantat també de compartir espais amb La Bruixa
Encantat també de compartir espais amb La Bruixa
11/03/13
Fragment d'un llibre-còmic
"...si el que voleu és donar consells o opinions, doncs està molt bé, endavant amb això. En determinades ocasions pot ser útil. De tota manera no és això el que estem treballant aquí. Aquí estem treballant un eina que pot ser més potent si se sap usar, les preguntes.
En primer lloc és més potent perque quan tu creus que aquesta mateixa experiència t'ha passat a tu, estás molt equivocada: les paraules tenen significats absolutament diferents per a dos persones diferents, no us deixeu enredar per les paraules.
Per altra banda, encara que fossis capaç d'entendre el significat que les paraules tenen per a ella, mai podries arribar a saber què més hi ha al darrera i que no està explicant amb paraules, entre d'altres coses perque ni ella mateix n'és conscient.
Per un altre cantó, si vols que una persona no faci una cosa, aconsella-li que la faci. És normal: una persona té un problemàs que porta arrossegant durant molt de temps i al que no és capaç de trobar-hi solució i arribes tu i apa! en cinc minuts ho tens clar i li dones la solució perfecte! o sigui: tu ets super-llest i l'altra persona és estúpida.
Si aconseguissis que l'altra persona fes el que li has suggerit, et garanteixo que no li funcionaria: ja s'en ocuparia la persona de que no li funcionés. I encara que la persona tingués la millor voluntat del món...quina probabilitat té de que el teu consell sigui vàlid?: No tens ni idea del que en realitat està passant!..."
Traduit del llibre: El libro grande de la PNL.
Autors: Allan Santos i Enric Lladó
Rigden Institut Gestalt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)