tag:blogger.com,1999:blog-43361161875213664392024-03-14T00:44:01.116+01:00..El relat de Dorian Gray......Vidografia d'un autista contemporaniKarulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.comBlogger266125tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-72866771750811421392020-04-07T23:46:00.000+02:002020-04-08T00:10:24.402+02:00Si els idiomes fossin persones<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNW-RqGEFZbsttMosYBQqP5ZrEEXj0TtLMos_jcPDmXH85xuLjSwEhtoFcOqpj11fhjPstGeAV0fYTGQweD_VImEmeHdMrXiFHL995Td4Cp25BN5VCzIOqTkJA3mIoH57L3242OK8p8JA/s1600/aspergero.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="1339" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNW-RqGEFZbsttMosYBQqP5ZrEEXj0TtLMos_jcPDmXH85xuLjSwEhtoFcOqpj11fhjPstGeAV0fYTGQweD_VImEmeHdMrXiFHL995Td4Cp25BN5VCzIOqTkJA3mIoH57L3242OK8p8JA/s400/aspergero.png" width="400" /></a></div>
<br />
Si els idiomes fossin persones...l'esperanto seria un asperger. Sí, seria un asperger perque l'esperanto és l'idioma més regular, més racional de tots els que es parlen. L'esperanto figura al llibre guinnes com a llengua més regular del món. Diuen que és la llengua més fàcil d'aprendre, cada lletra un so invariable, la regularitat, la previsibilitat necessària per a un asperger. L'esperanto es pot construir i deconstruir, com un joc, arrels, sufixos, prefixos, terminacions,...tot té un significat inequívoc, o al menys un significat més estable que en totes les altres llengües.<br />
<br />
L'esperanto va néixer com a reacció a un assetjament, a un "bullying". En Zamenhof, l'iniciador, vivia en una ciutat on les etnies es barallaven entre sí i la comunitat que rebia més pals per tot arreu era la seva, la dels jueus. Molt aspergers tenen un sentit molt ferm pel que fa a la justícia, en Zamenhof volia justícia, justícia en el tracte entre etnies, respecte entre persones, entre humans. Volia reconeixement i igualtat. De la reserva jueva per autoprotecció a la reserva asperger per autoprotecció.<br />
<br />
L'esperanto dona primacia a la lògica, la lògica ens apropa a la universalitat. Un asperger enten la lògica i s'integra com un no asperger. Els idiomes anomenats naturals (mal anomenats així per que no són com un bolet, son codis acordats i reglamentats), els idiomes, deia, contenen idiotismes, cultismes, ambigüitats, multiplicitat de sentits que dificulten la comprensió als foranis. Són particularitats que els fan singulars i atractius però alhora aixequen barreres, fronteres.<br />
<br />
L'esperanto és, podriem dir, el més jove dels idiomes, tot i que els elements que el formen tenen segles d'història, i potser algunes de les seves claus de funcionament es basen en un instint que ha existit sempre, des que existeixen els idiomes i per això l'esperanto ha perviscut en el temps. L'autisme és un diàgnostic jove. Durant molt segles hom no veia altra cosa que una psicopatia. L'autisme apareix per reivindicar la dignitat dels autistes. L'esperanto apareix per reivindicar el paper d'una interllengua neutral al món.<br />
<br />
Nerd, friki, weird, geek,...són apelatius que a vegades hom utilitza amb un to despectiu davant un asperger. No gaire lluny del pensament paternalista que molta gent té sobre els esperantistes.<br />
<br />
Els autistes i asperger són <i>Una tribu propia</i>, diu Steve Silberman en el seu llibre, afegint o<i>tras maneras de entender el mundo</i>. Els esperantistes també són una tribu, i tenen una altra manera d'entendre el món. Uns i altres entenen que tots som humans, cadascú des del seu univers cultural i vivencial. Tots mereixem el mateix respecte, mereixem ser iguals en la diversitat.Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-64021855644926564442020-03-22T02:17:00.000+01:002020-03-25T21:18:58.554+01:00El nom invisible<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLvrmE4_xD5yiWLZmMSfL2tZfduVfOius0pkFhJ2vnPvkYclJNYnkcNpCV7lJYOk6SiBIwVr2hwZl98A-Rn_IoNBLqeB1T-FAIOh99FJ1QY1SrOfLgZEw6MghkynZSTV6s3Xa1iNLM0s/s1600/capsalera.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="760" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLvrmE4_xD5yiWLZmMSfL2tZfduVfOius0pkFhJ2vnPvkYclJNYnkcNpCV7lJYOk6SiBIwVr2hwZl98A-Rn_IoNBLqeB1T-FAIOh99FJ1QY1SrOfLgZEw6MghkynZSTV6s3Xa1iNLM0s/s320/capsalera.png" width="320" /></a></div>
És ben curiós, després de nou anys de funcionament del meu blog, no m'havia adonat que la foto de capsalera en realitat amaga, o mostra, segons es miri, el meu nom.<br />
<br />
En una de les meves visites a Escòcia, fa uns quants anys, quan feia poc que havia trencat amb la noia de la que em vaig enamorar per primer i últim cop, i mentres feia estada dins d'una comunitat d'orientació budista tibetana, un dels residents, un escocès, crec recordar, quan va saber el meu nom en va fer broma tot dient: així que tu ets l'home sense cotxe, oi?<br />
En un primer moment no hi vaig caure però poc després vaig veure que havia fet una lectura literal del nom: Carles, que en realitat sonava igual que "carless" (sense cotxe, en anglès).<br />
<br />
L'escocès tenia raó, fins llavors mai havia tingut un cotxe i ni tan sols carnet de conduir. Amb el pas del temps, molt de temps, arribaria a tenir-ne un, més ben dit, un camionet, dels anomenats quadricicles, que es poden portar amb la licència de ciclomotor. El vaig tenir uns dos anys, era de segona mà i vaig ser l'últim usuari abans de que morís i el portés al desguaç.<br />
<br />
Avui la foto desprèn aroma de metàfora. No tinc un vehicle homologable als vehicles de l'altra gent, no tinc un cos homologable, una ment homologable, no tinc una vida homologable. Tinc una cadira per sobre del meu vell vehicle, per sobre del meu passat. Sóc a fora, veien passar els altres vehicles, Sense saber ben bé a on van i perqué hi van. Visc sense cotxe, o si ho preferiu, carless.Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-53097764506991653392020-03-16T14:35:00.000+01:002020-03-16T15:40:10.607+01:00Estratègies d'un aspi en compromís (2)La fugida. De petit era molt tímid, parlava poc, no era mai protagonista de res que fos col·lectiu. Vaig anar creixent i la meva timidesa va anar decreixent però no va passar igual amb la meva introversió. Podia fer actes públics sempre i quan tot ho tingués ben planificat i no hagués cap escletxa per a la improvisació i molt menys per on es pogués veure el meu interior.<br />
Em callava coses, patia per dins, com molta altra gent vulnerable. Però les pressions externes creixien i es reproduien. A vegades buscava excuses, intentava desviar temes, però moltes vegades la pressió es feia insoportable.<br />
<br />
Recordo haver fugit. Moltes vegades. No em refereixo a fugir d'estudi, em refereixo a fugir realment, físicamet. Recordo haver fugit de casa durant l'adolescència, fugit d'una amonestació del pare, d'una depressió de la mare, haver fugit de trobades amb amics que feien competicions de "a veure qui és capaç de...", fugit per la incapacitat de fer-me entendre per la meva parella, fugit de la feina on em sentia assetjat, fugit de reunions on la meva opinio no contava, fugit de ma pròpia casa acorralat pels deutes, fugit de ma ciutat per fer veure que era capaç de fer coses que se suposava que devia ser capaç de fer.<br />
<br />
Tots podem crear una personalitat falsa, com en les xarxes, però no podem viure instal·lats en les aparences, parlar sempre a través d'una máscara. Si fas veure que ets X per que t'acceptin, t'exigiran que facis tot el que fa X.<br />
X no té discapacitat, jo sí. Discapacitat per ser un X real. Sempre he volgut la proximitat de la gent, la seva estima, la seva amistat. Però tots els amics que he tingut han estar sempre els amics de X, la meva màscara.<br />
<br />
Tenia por, molta por del que passaria si descobrien quí hi havia darrera la màscara. Per això, sempre que la màscara començava a caure, sortia corrent, fugint. Durant les fugides he perdut molta gent que estimava. I si alguna vegada no havia fugit, la meva confusió era la que els apartava de mi. Jo, confús, fràgil, desorientat, veient com els llaços es desfeien, els amics s'allunyaven. Savia qui no era jo però no savia qui era jo. Les meves "ineptituds" socials em conduien sempre i de forma inexorable a la soletat, física i espiritual.<br />
<br />
Fugir m'alleujava les tensions insoportables. Les encapsulava. Però les tensions, encara que les encapsulis, pesen. Arrossegar tensions no resoltes pesa. Les fugides em portaven a nous mons, noves relacions, nous llocs. Com un etern recomençar. Vaig aprendre molt de les meves fugides, vaig veure moltes formes diferents d'entendre la vida. Vaig anar arxivant tot el nou coneixement però, alhora, tan coneixement em convertia en algú encara més fora-norma, si és que això era possible. Havia conegut hippies, pijos, punks, progres, conservadors, revolucionaris, conformistes, inconformistes, creients, ateus, místics, gent trista, gent esbojarrada, artistes, informàtics, músics, rodamons, senegalesos, rumans, cubans, francesos, occitans, bipolars, paranoics, dogmàtics, ecologistes, naturistes...de tots volia i crec que vaig aprendre coses. I vet aquí que el meu arxiu interior es va anar fent gran i més gran. Quan algú em preguntava una cosa i esperava una resposta, jo havia de triar entre centenars possibles. El cervell treballant a màxima potència per satisfer les espectatives dels altres.<br />
<br />
A vegades no em queda més remei que fugir per endevant. Ja no vaig a llocs on sé que em demanaran respostes que no son les meves sinó les de X, les de la máscara. Ara ja no corro. Ara dissenyo el meu món en un lloc petit, en un petit racó del món. Dins del món i alhora fora del món.<br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-18076410855294790532020-02-23T00:03:00.000+01:002020-02-23T00:25:40.656+01:00Un senegalès a Helsinki<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large; white-space: pre-wrap;"><img alt="Resultat d'imatges per a "lost in helsinki"" src="https://www.rantapallo.fi/destinationunknown/files/2011/01/Lost-in-Helsinki.jpg" /></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Alguns autistes, per explicar-se tot fent una analogia, diuen que se senten com "extraterrestres", amb un punt d'exageració, al meu parer. Si jo hagués de fer una analogia, diria que un autista és com un immigrant acabat d'arribar a les antípodes. Un senegalès a Helsinki. Tots els senegalesos son diferents entre sí i tots el finlandesos també. Tots els finlandesos tenen virtuts i defectes i tots els senegalesos també. I tanmateix, tot allò que els finlandesos fan a Finlandia ho faran amb naturalitat i facilitat. El senegalès podrà arribar a fer les mateixes coses que els finlandesos però amb molt més esforç i de forma més imperfecte. El fred normal per a un finlandés serà insoportable per al senegalès. Si al senegalès li preguntes coses de la cultura senegalesa serà un mestre en la matèria. La diferencia entre un senegalès i un autista és que el senegalès podria deixar de ser immigrant si tornés al Senegal mentres que un autista no té un lloc a on tornar.</span></div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-59369966207818725502020-02-20T09:20:00.000+01:002020-02-20T09:20:14.979+01:00Estratègies d'un aspi en compromís (1)Hi ha coses que és sabut que són molt pròpies de les persones de condició asperger, entre les bàsiques està la de sentir-se "diferent", en el més ampli sentit de la definició "diferent". La peça del puzzle que no encaixa en el puzzle. D'aquesta diferència emana la següent característica. Vivim en una societat creada i conformada per la recerca del benestar de la majoria i, per a un aspi, la majoria és la majoria NT. Donada aquesta circumstància, els aspis partim d'una situació de desavantatge, que equival a inferioritat. Bé, com us deia, una característica asperger és el desenvolupament d'estratègies destinades a la integració en el món neurotípic. Mentres hom no es conscient de la pròpia aspergeritat, hom es veu a sí mateix com una anomalia i sovint pensem que l'hem de corregir o, com a mínim ocultar-le tan com sigui possible.<br />
<br />
<div>
Avui voldria esplicar-vos quines han estat les meves estratègies de camuflatge de la meva condició. Una d'elles ha estat l'humor. L'humor, al menys el bon humor, és una característica molt ben rebuda en el món en el que vivim. Quasi tothom recorda les reunions de grups, especialment les festives, on destaca aquella persona que sap mil i un acudits i trenca el perill de que la trobada esdevingui insulsa o tensa. Una persona que es mostra humorista no es questionada pel grup. El grup necessita classificar els seus membres i la seva funció. A l'humorista s'el considera integrat i no se li demana res més.<br />
<br />
Donat que jo em considerava una persona maldestre i poc capacitada per aportar discursos en un grup NT ( hi ha qui sap molt de cuina, hi ha qui entén d'economia, de futbòl, de coches, etc.), vaig veure en l'humor una mena de salvavides. Jo faig bromes, moltes encara que no sempre encertades, fins i tot faig bromes abans de dir hola, cosa que comporta molt de risc de ficar la pota perque no tothom ho enten o no a tothom l'enganxes en un bon dia. Val a dir que jo tinc una inclinació natural a l'humor, potser també per que es una manera de desfogar-se quan els nervis em tenen assetjat.<br />
<br />
Per a mi l'humor es com un passi d'entrada lliure en el món NT. Obviament això només és part de la història. L'humor funciona amb límits. Tard o d'hora, la societat t'exigeix respostes més serioses i més complexes. Quan ets en una feina, si no és que està adaptada al teu perfil, en un moment o altre et sents sobrepassat per les ordres o peticions i aquí és on podriem dir allò de "s'acabat la broma!"<br />
<br />
Una de les coses de les que vaig treure més profit, amb el temps, va ser la meva participació en tallers de clown. Ho recomaria a tothom. El clown és un viatge a allò que molta gent anomena "el nen interior". En aquests tallers et donen eines per treballar la improvisació i l'acceptació de ridícul, entre d'altres coses. Amb el clown et pots alliberar d'algunes angoixes cròniques o, com a mínim, alleugerir-les.<br />
<br />
Una part del treball ha estat també, desdramatitzar molts aspectes de la vida, a vegades, potser moltes, sobredimensionem els nostres problemes, però això ja ho miraré d'explicar un altre dia.</div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-80757970799234347862020-02-02T16:22:00.000+01:002020-02-02T16:25:59.221+01:00La Greta, model i pedra<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Pensant en la Greta Thunberg, no puc deixar d'observar que al llarg de la seva consciencació ecològica va passar per dues etapes molt diferents. En la primera, en descobrir el mal que li estem fent al planeta i a nosaltres mateixos, la Greta es va replegar sobre si mateixa en una forma de depressió que la va convertir, si em permeteu, en subjecte passiu, incomunicatiu, negant-se fins i tot a parlar. Però a partir de determinat moment va esclatar com una bomba de rellotgeria, va desafiar l'escola, la família i la societat a cara descoberta i amb una fermesa inaudita. Va clamar als quatre vents la seva identitat, la seva autoestima i la seva protesta, esdevenint un model de superació per a neurodivergents i una pedra a la sabata d'una societat egoista, decadent i conformista </span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><img alt="Resultat d'imatges de Greta thunberg" height="223" src="https://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p6/WebSite/2019/07/29/Recortada/c8045f51ac2c40fb97c43ea4c35439ad-kHy-U4637589384490jF-992x558@LaVanguardia-Web.jpg" style="background-color: transparent;" width="400" /></span></div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-16008082392817824622020-01-31T21:57:00.000+01:002020-02-01T21:32:42.266+01:00Llibres, els meus amics fidels<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_n9dBRJikxgqWCTxmMngLDHd0Oh7foWtjPug5M4jPBSqPXpi5NrkcGI5QyevZmmjpLdu6dC8YrNfYQnytgNQdgCwDjqz1Jr9gQTan9LIV7MZgaw0EMz_dTlpnXe8nVQxuP2JnSWY8ps/s1600/IMG_20200131_220145.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_n9dBRJikxgqWCTxmMngLDHd0Oh7foWtjPug5M4jPBSqPXpi5NrkcGI5QyevZmmjpLdu6dC8YrNfYQnytgNQdgCwDjqz1Jr9gQTan9LIV7MZgaw0EMz_dTlpnXe8nVQxuP2JnSWY8ps/s200/IMG_20200131_220145.jpg" width="200" /></a></div>
Els llibres sempre han estat una de les meves grans obsessions, junt amb l'esperanto. Crec que m'he passat mitja vida comprant-los i venent-los. Vaig ser llibreter molts anys però també vaig ser comprador compulsiu abans, durant i després de la meva etapa comercial. N'he llegit també molts però no puc dir que hagi llegit sempre bones obres, especialment durant la adolescència i primera joventut, quan era aficionat a les coses paranormals, espiritisme, ovnis, triangles de les Bermudes, parapsicologia,...<br />
<br />
He llegit una mica de tot però no hi tenia gaire tirada a la novel·la i encara menys a la poesia. Això sí, vaig passar la meva etapa sinistre en la que llegia a E.A. Poe, H.P. Lovecraft i també relats de ciència ficció. Més endevant m'arrivà l'etapa espiritual i mística, en la qual vaig explorar el taoisme i el zen*, entre d'altres filosofies. Actualment les meves inquietuts linguístiques m'han portat a buscar llibres per poder practicar idiomes, anglés, francès, italià, gallec, esperanto...essent el contingut del llibre un factor important però secundari.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaCzcwVMvjQmBMz7WF62mFp-B_CfNbqrpObjcEXfw81FCIeREkgxtdn2A6epvhbMKGv706Ust3tKrYkAEjC99A82U-93TUJtfZv6TYrRhBbgQFtK7hgUF0KduejCU38o0n3Xs1MHKKqpQ/s1600/IMG_20200131_220121.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaCzcwVMvjQmBMz7WF62mFp-B_CfNbqrpObjcEXfw81FCIeREkgxtdn2A6epvhbMKGv706Ust3tKrYkAEjC99A82U-93TUJtfZv6TYrRhBbgQFtK7hgUF0KduejCU38o0n3Xs1MHKKqpQ/s200/IMG_20200131_220121.jpg" width="200" /></a></div>
Però no volia parlar només d'això. Volia parlar del llibres com objectes amb una funció més enllà de la cultural. Els llibres han estat, com deia, una obsessió per a mi, d'una manera quasi fetitxista, volent posseir-los com si fossin tresors a guardar i protegir. Els recordo acompanyant-me tota la vida, a vegades en major quantitat i a vegades en menor. Recordo que va haver un temps que la meva casa era una tenda de campanya i que una petita part de la tenda estava ocupada per llibres, del tipus <i>vivir en la naturaleza o manual de supervivencia.</i><br />
Els llibres, quan et rodegen donen caliu. Darrera de cada llibre hi ha una persona i també un univers. Quan no tens amics, els llibres son els teus amics, no t'abandonen i estan sempre a punt per explicar-te coses, per guiar-te a mons paral·lels.<br />
<br />
Avui, una noia asperger preguntava a Twitter ¿com ordeneu els llibres?. ¿Per autors, per altura, per colors, per temes?...jo no tinc un criteri inamovible, llevat de que no els he posat mai sense seguír algún criteri. El primer patrò és el moble, hi ha mobles que donen molt de jòc i mobles que no. Els llibres molt pesats acostumo a posar-los abaix, al terra o al primer prestatge i amb el criteri del pes vaig pujant de prestatgeria en prestatgeria.<br />
La prestatgeria procuro que segueixi un ordre visual, per exemple el llibre més alt a la dreta i els segûents en ordre descendent d'altura fins el llibre més baix a l'extrem esquerra.<br />
Però si el prestatge no suporta bé el pes dels llibres, llavors els poso en forma de V de manera que el més baix quedi al mig i els alts a banda i banda, per ordre creixent.<br />
<br />
Vaig tenir una época que ordenava per temes, però es perdia l'estètica i, a més, només es pot fer si tens realment molts llibres i molt variats.<br />
Les compres que faig ara encara tenen un punt de compulsives però molt menys que abans. No acostumo a comprar cap llibre que cregui que puc conseguir a la biblioteca. En part perque el lloc on visc és un lloc provisional que no em pertany i si alguna vegada m'hagués de tornar a traslladar, seria complicat moure tans universos de paper i cartró.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN-nW_pNV7oLCbzFowjZ1hJrzGHY3HuoPWUduStCdBgyoCrK4sYqR6lHTZ1OKxdoc-toDncBkWfJoEbZlA3dlu2TrlGeKJxkRC_h4Twxhzd_qde7pYM9WNkGwl9JI9bHeHxnGBffv_ijc/s1600/IMG_20200131_220044.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN-nW_pNV7oLCbzFowjZ1hJrzGHY3HuoPWUduStCdBgyoCrK4sYqR6lHTZ1OKxdoc-toDncBkWfJoEbZlA3dlu2TrlGeKJxkRC_h4Twxhzd_qde7pYM9WNkGwl9JI9bHeHxnGBffv_ijc/s200/IMG_20200131_220044.jpg" width="150" /></a></div>
<b>Alguns dels llibres que he llegit els darrers anys són:</b><br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #2a2f35; font-family: "gt america" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; white-space: pre-wrap;">Soñan os androides con ovellas eléctricas?, A neve interminable, Spock i jo, 1984, Dr. House -guia para la vida, Chaque mot est un oiseau à qui l'on apprend à chanter, Mente encuéntrame, Il codice da vinci, Il ladro di merendine, Goldfinger, Magari ti chiamo, Sàpiens, Va' dove ti porta il cuore, Les trois musquetaires, Enkonduko en budhismon, Plató i un ornitorinc entren en un bar, Danny the Champion of the World, Il barone rampante, Le treizième conte, Querida amiga, Undici minuti, Calzados Lola, La solitudine dei numeri primi, Gárgola, The picture of Dorian Gray, Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran, La femme du V-e, Crime à Cannes, Case perfecto, Five tales, La dolce vita, El curiós incident del gos a mitja nit, Vingt mille lieues sous les mers, Sostiene Pereira, Lingvaj respondoj, Os escuros soños de Clío, Il mistero de la sedia a rotelle.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #2a2f35; font-family: "gt america" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #2a2f35; font-family: "gt america" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; white-space: pre-wrap;">* (Un llibre que em va fer veure el món amb uns altres ulls es titulava <i><a href="http://www.elboomeran.com/upload/ficheros/obras/adelanto_zen.pdf">El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta</a></i> que vaig llegir els anys 90, quan encara no havia arribat el "boom" de la Nova Era).L'edició original, en anglès, data de 1974.</span>Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-53972509433629665862019-11-26T19:56:00.000+01:002020-01-31T23:01:42.901+01:00Fragment del llibre: Sostiene Pereira, d’Antonio Tabucchi<div style="text-align: center;">
<span style="color: #990000;">Des d'aquesta teoria podria entendre's el pas de ser un "insatisfactori i insatisfet" neurotípic a ser un asperger orgullós? </span></div>
<br />
(La conversa, entre metge i pacient, està ambientada en un balneari de la costa portuguesa)<br />
“...El doctor Cardoso va cridar la cambrera i li va encarregar dues macedònies de fruita sense sucre i sense gelat. Voldria fer-li una pregunta, va dir el doctor Cardoso, vostè coneix els metges-filòsofs? No, va admetre en Pereira, no els conec, quí són? Els principals són Theòdule Ribot i Pierre Janet, va dir el doctor Cardoso, és sobre les seves tesi el que he estudiat a París, són metges i psicòlegs, però també filòsofs, mantenen una teoria que em sembla interessant, la de la confederació de les ànimes. Expliquim aquesta teoria, li va dir en Pereira. Bé, va dir el doctor Cardoso, creure’s a si mateix “un”, que és una part del propi ésser, adherit a la incommesurable pluralitat del propi jo, representa una il·lusió, realment ingènua, de una única ànima de tradició cristiana, el doctor Ribot i el doctor Janet veuen la personalitat com una confederació de varies ànimes, perque tenim varies ànimes dins nostre, és així, una confederació que se sotmet al control d’un jo hegemònic. El doctor Cardoso va fer una petita pausa i després va continuar: aquella que anomenem la norma, o el nostre ésser, o la normalitat, és només el resultat, no una premisa, i depèn del control d’un jo hegemònic que s’ha imposat en la confederació de les nostres ànimes; en el cas de que sorgeixi un altre jo més fort i més potent, aquest jo destrona el jo hegemònic i n’ocupa el seu lloc, passant a dirigir la cohort de les ànimes, millor dit la confederació, i la preheminència es manté fins que no es destronat, a la seva vegada, per un altre jo hegemònic, amb un atac directe o mitjançant una pacient erosió.<br />
Potser, conclou el doctor Cardoso,després d’una pacient erosió, hi ha un jo hegemònic que està prenent les regnes de la confederació de les seves ànimes, doctor Pereira, i vosté no hi pot fer res, solament pot secundar-lo.<br />
El doctor Cardoso va acabar de menjar la seva macedònia i es va netejar la boca amb el tovalló. Així doncs, què se suposa que he de fer? , va preguntar en Pereira. Res, va respondre el doctor Cardoso, simplement esperar, potser hi ha un jo hegemònic dins seu que, després d’una lent erosió, després de tots aquests anys passats en el periodisme fent cròniques creient que la literatura era la cosa més important del món, potser hi ha ara un jo hegemònic que està agafant el comandament de la confederació de les seves ànimes, vosté deixi’l venir a la superfície, donat que no pot fer cap altra cosa, no ho aconseguiria i entraria en un conflicte amb vostè mateix, i si es vol penedir de la seva vida s’en pot penedir, i si té ganes d’explicar-ho a un sacerdot, li pot explicar, en resum, doctor Pereira, vostè comença a pensar que aquells nois tenen raó i que la seva vida fins ara ha estat inútil, és el que pensa, potser d’ara en endevant la seva vida ja no li semblarà inútil, deixi’s guiar pel seu nou jo hegemònic i no tracti de compensar el seu torment amb el menjar i amb les llimonades plenes de sucre.<br />
En Pereira va acabar de menjar la seva macedònia de fruita i es va treure el tovalló que s’havia posat lligat al coll. La seva teoria és molt interessant, li va dir, hi pensaré, m’agradariafer un cafè, què m’en diu? El cafè provoca insomni, va dir el doctor Cardoso, però si vostè no vol dormir faci, els banys d’algues són dos cops al dia, a les nou del matí i a les cinc de la tarda, m’agradaria que arribés puntual al matí, estic convençut que un bany d’algues li sentarà bé.<br />
Bona nit, va murmurar en Pereira. Es va alçar i es va allunyar. Va fer algunes passes i es va girar. El doctor Cardoso li va somriure. Seré puntual a les nou, sosté que va dir en Pereira.”<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="285" src="https://www.youtube.com/embed/_6MF2Ilr59A" width="500"></iframe></div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-60827513526161016762019-09-30T23:11:00.000+02:002019-09-30T23:25:36.357+02:00El meu diagnòstic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7NPyDWFQbNKhJCy03ld-0J9NSjUDjdYnQsgRdTpEtlxOLGMGVnz9B693ygcHEyhP4RrgjXQRCniHJWtZ2AxeZImjvclXEeV2ve3MUskdS4lZX9R_SqM-Y09pwhVoiTSTDrrJ63bDROlE/s1600/IMG_20160523_081636.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7NPyDWFQbNKhJCy03ld-0J9NSjUDjdYnQsgRdTpEtlxOLGMGVnz9B693ygcHEyhP4RrgjXQRCniHJWtZ2AxeZImjvclXEeV2ve3MUskdS4lZX9R_SqM-Y09pwhVoiTSTDrrJ63bDROlE/s320/IMG_20160523_081636.jpg" width="320" /></a></div>
Després d'un periode de 5 anys a l'atur, va aparèixer una feina que estic desenvolupant des de fa poc més d'un any i mig. Per a mi ha estat un canvi qualitatiu impressionant, amb molts aspectes positius que potser comenti en una propera entrada de blog.<br />
No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.<br />
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.<br />
<br />
Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.<br />
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.<br />
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.<br />
<br />
A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.<br />
El resultat va ser un pluridiagnòstic:<br />
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133<br />
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)<br />
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)<br />
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.<br />
<br />
El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).<br />
El <a href="http://espectroautista.info/AQ-es.html">questionari específic sobre autisme</a> va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-89412691583222521422019-02-01T20:40:00.000+01:002019-02-01T20:52:56.594+01:00Els meus pensaments via Facebook<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="Resultat d'imatges de spock i jo" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifBLCjD2YoI7M3RhTRGyBNOowkKqd39DnDyIQj_tckFAbb4Yx0CuLvw5dadh7UM-ESuAvMN2BZ7JxH00S7ejTvrjdr4JjY4sn2ZYGx0SebZlirJxCK4zzIKmBLjl-qKPJjZBGy8OH2-aU/s200/Cubiertas_SPOCK+i+JO+Final_ok.jpg" width="126" /></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 24px;">- Si diem una cullerada de sopa...podem dir una forquillada d'amanida? (9 de gener 2019)</span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 24px;">- Darrer llibre que he començat a llegir: Spock i jo (31 de desembre 2018)</span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">- Moltes idees són estúpides fins que algú té el valor de posar-les en pràctica i passen a ser innovadores i genials (29 de desembre 2018)</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">-</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">El meu país és tan petit que quan el sol s'en va a dormir, li poso a sobre una manteta per que no passi fred (27 de desembre 2018)</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">- </span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">A diferència d'altres llengües que s'han expandit pel món, l'esperanto és l'única llengua viva que va néixer internacional i els que la difonen tenen com a objectiu la igualtat i no la dominació (9 de desembre 2018)</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">- </span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Els nostres nets i netes es preguntaran per què li deiem TICs a les tecnologies de la desinformació i la incomunicació (22 de novembre 2018)</span></span><br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-17575503114187201012017-11-28T18:29:00.000+01:002019-09-29T21:37:35.522+02:00Psicoentrades<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">He recopilat i fet un llistat amb les entrades més instrospectives, reflexions i meditacions al voltant de temes </span><i style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px;">psicològics, filosòfics i sociològics</i><span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">. En principi ho he fet per a un treball terapèutic. Ho trasllado al blog per si pugués ser d'interès per a amics i familiars propers i també per a gent que se senti atreta per aquests temes, estudiants, curiosos, etc.</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >></span><br />
<br style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px;" />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Més armaris d'on sortir</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* L'eterna incertesa</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* La lògica il·lògica</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Gotes de pluja</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">El planeta aigua</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* També el cel pot ser profund</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Pensant en veu baixa</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* No sols d'hemisferis viu la ment</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Sobre les relacions socials de l'aturat</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Viure a 45 r.p.m.</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Gràcies nois</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Sí i no</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">La cosa és...</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Memento, els records fugissers</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Carinyo ets perfecte, ja et canviaré</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* La mirada dels altres</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Una acció mutant</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">El difícil art de la combinatòria</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Obro una segona línia d'investigació</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">L'altra història interminable</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">*Les abraçades gratis viuen lluny</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Quí és Koji Kabuto? </span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">0'97 anys cotitzats</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">*Una paraula val més que mil paraules</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* La síndrome de K. Berger</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* No sé si em sona la teva cara</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">L'amor contracorrent</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Perquè Dorian Gray</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Un ministre agobiat</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Pensar o no pensar</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Quan massa és massa</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Tiren els daus les psicòlogues?</span><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">* Buscant l'aspergeritat</span>Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-91180451558730519352017-11-09T18:53:00.003+01:002017-11-18T12:01:08.469+01:00Terrassa-Àger-Donneville-Tolosa de Llengadoc-Arrout<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibJULRY5mtnRIUCr5AJgMx59kJ8pqa8tWnjf5oBGmdWzVkupGhyr45PYZ2yrxYe9eYmgl14IGagWjTDHuNWpjTD_wFqluLehmzJJgcvuVvRLmJWlpafwrlwECtOeerr1NNGxi7zMXESJw/s1600/%25C3%2580ger.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="875" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibJULRY5mtnRIUCr5AJgMx59kJ8pqa8tWnjf5oBGmdWzVkupGhyr45PYZ2yrxYe9eYmgl14IGagWjTDHuNWpjTD_wFqluLehmzJJgcvuVvRLmJWlpafwrlwECtOeerr1NNGxi7zMXESJw/s320/%25C3%2580ger.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Participants del Congrés d'esperanto a Àger: Sebastià, Marion, jo, Olivia i Flo (al mig)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEjZyfRX-Ldl1oIqve_5YBjQaPbugRUgJ9UG0Xw_uUrRHRM64XurTAueWCT12AA1XyL1sRzMGe91v_eKcQLtgntczUG1pPorcJVouhUN8dJ2HI1SP6iohNZttlXo4XeMD24VtrTsMIjG7utF28hSYCBqZL5caC0jVGrqy2YOTzKAN0bePYXpEN6BfHbv358s-ow=" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.esperanto-midipyrenees.org/articles/images/vinilkosmo%20abonklubo.jpg" height="97" width="200" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Aviat farà un mes que sóc a Tolosa de Llenguadoc, a casa d'en Flo, al voltant de la qual gira tota la producció musical en esperanto sota els segell </span><a href="https://www.vinilkosmo-mp3.com/es/" style="font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Vinilkosmo</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">. </span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">.</span></div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;">
. </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi866bBoSGhsay43isUCPYMbmaoyiioUXsTCwn2Gi3Bad99ebWRXeq4etBT-FW0YB_hwMdOeBjWe-Sui50-awGXghQjMboWxlt86piPNxRRmm1G-6SPgxuFvM5SgUDTD2qlEWQs49gRfgA/s1600/Donneville.png" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="875" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi866bBoSGhsay43isUCPYMbmaoyiioUXsTCwn2Gi3Bad99ebWRXeq4etBT-FW0YB_hwMdOeBjWe-Sui50-awGXghQjMboWxlt86piPNxRRmm1G-6SPgxuFvM5SgUDTD2qlEWQs49gRfgA/s320/Donneville.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Donneville amb Liberto i Françoise </td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span style="text-align: center;">Una mica desbordat pels aconteixements de Catalunya, he dedicat una bona part del temps lliure a fer traduccions de notícies per fer de pont amb els esperantistes. Aquest cap de setmana visitaré la comunitat de </span><a href="http://la-maraude.fr/site/" style="background-color: transparent; text-align: center;">La Maraude</a><span style="text-align: center;">, a la falda dels Pirineus que podria ser la següent parada del meu itinerari occitano-francès.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1WlY6ptmK1hOk_ZThnJRfFuwtsmdXjKc95n4fBZtsjxuTnmW2HvIKy5dir7klnVeTP0rhmYpHmHhUMzaxLN34X6lrWrIPomNghfOXCqhBVk4kM4qb1J_AAuxsXVVcmGf58Wsr3XUVghk/s1600/Maraude.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="1347" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1WlY6ptmK1hOk_ZThnJRfFuwtsmdXjKc95n4fBZtsjxuTnmW2HvIKy5dir7klnVeTP0rhmYpHmHhUMzaxLN34X6lrWrIPomNghfOXCqhBVk4kM4qb1J_AAuxsXVVcmGf58Wsr3XUVghk/s400/Maraude.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2Fwww.esperanto-midipyrenees.org%2Farticles%2Fimages%2Fvinilkosmo%2520abonklubo.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEjZyfRX-Ldl1oIqve_5YBjQaPbugRUgJ9UG0Xw_uUrRHRM64XurTAueWCT12AA1XyL1sRzMGe91v_eKcQLtgntczUG1pPorcJVouhUN8dJ2HI1SP6iohNZttlXo4XeMD24VtrTsMIjG7utF28hSYCBqZL5caC0jVGrqy2YOTzKAN0bePYXpEN6BfHbv358s-ow=" -->Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-70166231167277555402017-09-20T22:07:00.001+02:002017-09-20T22:08:50.536+02:00Gandhi i la independència: no violència, no col·laboració <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/KTZQDSEIKto" width="480"></iframe>Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-44064000363806096622017-07-02T12:44:00.000+02:002017-07-04T10:29:07.337+02:00Neurodiferents, biodiferents<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://futurism.com/wp-content/uploads/2015/11/Alan-Turing.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de allan turing" border="0" height="200" src="https://futurism.com/wp-content/uploads/2015/11/Alan-Turing.png" width="194" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alan Turing</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/none/path/s2eb0a74ae47faed6/image/i9f5f1134f8abf015/version/1378690716/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de marc zuckerberg autismo autista" border="0" height="108" src="https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/none/path/s2eb0a74ae47faed6/image/i9f5f1134f8abf015/version/1378690716/image.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mark Zuckerberg</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://omicrono.elespanol.com/wp-content/uploads/2016/07/bittorrent-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de bram cohen" border="0" src="http://omicrono.elespanol.com/wp-content/uploads/2016/07/bittorrent-1.jpg" height="90" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bram Cohen</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">A molts dels personatges considerats pioners de l'era digital sel's relaciona d'alguna manera amb l'autisme d'alt rendiment i/o asperger. A Sillicon Valley contracten treballadors preferentment amb qualitats autistes. Les similituts entre un autista i un ordinador: repetició de patrons, raonament hiperlògic, relevància del treball matemàtic, no habilitats socials, l'ús de dibuixos per entendre les emocions, la paret transparent que els separa del món...potser siguin una clau per entendre al ser humà del segle XXI. </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/fotos/gates_bill_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de bill gates" border="0" height="151" src="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/fotos/gates_bill_3.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bill Gates</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Podria ser que estiguessim en un moment de traspàs qualitatiu dins el camí de l'homo sàpiens. Recordem també que estem inaugurant l'época on els <a href="https://www.youtube.com/watch?v=VV4eIrz0MNI">"ciborgs"</a> seran cada cop més presents en la nostra vida diaria. En la mateixa línia circula el treball científic sobre el codi genètic del éssers vius. Segurament estem presenciant una revolució humana molt més profunda que totes les que apareixen en els llibres de història publicats fins ara.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de sheldon cooper" height="200" src="https://vignette3.wikia.nocookie.net/thebigbangtheory/images/4/4b/Jim_Parsons_como_Sheldon_Cooper.jpg/revision/latest?cb=20111027202229&path-prefix=es" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sheldon Cooper, personatge de ficció</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de satosi tajiri" src="http://media.tumblr.com/tumblr_lhxaobxQZC1qfpqmk.jpg" height="140" style="color: #1d2129; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-left: auto; margin-right: auto; white-space: pre-wrap;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Satoshi Tajiri</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/none/path/s2eb0a74ae47faed6/image/ic56fc75133bd7964/version/1378690716/image.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Imatge relacionada" border="0" height="150" src="https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/none/path/s2eb0a74ae47faed6/image/ic56fc75133bd7964/version/1378690716/image.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Steve Jobs</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"> </span>Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-58039178747691055132017-03-19T01:09:00.000+01:002017-03-19T01:09:38.150+01:00Per Sant Jordi un llibre i una llengua<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOCa7dHlBO5iMCUlPtzMooQMgGRqdcQrVRCsqO3UgDKrtTHXbr2Qjxuk5OohyphenhyphenJGmVpr82xb3iJicfZOjy07tZK0imewh9i-v12rdLUqUM858Z0UyiIRNARTaiOuKfmLzInmoE4VfDvhi4/s1600/cap+per+avall.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOCa7dHlBO5iMCUlPtzMooQMgGRqdcQrVRCsqO3UgDKrtTHXbr2Qjxuk5OohyphenhyphenJGmVpr82xb3iJicfZOjy07tZK0imewh9i-v12rdLUqUM858Z0UyiIRNARTaiOuKfmLzInmoE4VfDvhi4/s320/cap+per+avall.png" width="304" /></a></div>
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-45440073804044846272017-02-09T08:26:00.003+01:002017-02-10T01:24:41.163+01:00Asiv de rivus<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">Atenció! si bereu un arxui que diu "te riequo chumo, raciño!" No l'orbiu! És un rivus que et deslococa les trelles de totes les fressas que guinteu estricas al rondinador o al lòbim!</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyqvYfiTjJCY2xLcLeBKMjTOcIh_KhWvc5bdLab3hIuSA_k1Zm06tTbijD4tQ6vsAh2ITrTGdtEU0y4l5rYbdqtIr7KEeb8oNe5DIc6l3WCoEpYt8zs8vK-vaBeFQOzGPZYOtSwvfYSs4/s1600/pupetoj+jarfinaj.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyqvYfiTjJCY2xLcLeBKMjTOcIh_KhWvc5bdLab3hIuSA_k1Zm06tTbijD4tQ6vsAh2ITrTGdtEU0y4l5rYbdqtIr7KEeb8oNe5DIc6l3WCoEpYt8zs8vK-vaBeFQOzGPZYOtSwvfYSs4/s320/pupetoj+jarfinaj.JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"></span></div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-63509193045876103772016-02-25T18:19:00.028+01:002017-11-27T10:53:09.512+01:00PsicoentradesHe recopilat i fet un llistat amb les entrades més instrospectives, reflexions i meditacions al voltant de temes <i>psicològics, filosòfics i sociològics</i>. En principi ho he fet per a un treball terapèutic. Ho trasllado al blog per si pugués ser d'interès per a amics i familiars propers i també per a gent que se senti atreta per aquests temes, estudiants, curiosos, etc.<br />
La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >><br />
<br />
Més armaris d'on sortir<br />
* L'eterna incertesa<br />
La lògica il·lògica<br />
* Gotes de pluja<br />
El planeta aigua<br />
També el cel pot ser profund<br />
Pensant en veu baixa<br />
No sols d'hemisferis viu la ment<br />
Sobre les relacions socials de l'aturat<br />
Viure a 45 r.p.m.<br />
Gràcies nois<br />
Sí i no<br />
La cosa és...<br />
Memento, els records fugissers<br />
Carinyo ets perfecte, ja et canviaré<br />
La mirada dels altres<br />
* Una acció mutant<br />
El difícil art de la combinatòria<br />
Obro una segona línia d'investigació<br />
L'altra història interminable<br />
Les abraçades gratis viuen lluny<br />
Quí és Koji Kabuto? <br />
0'97 anys cotitzats<br />
Una paraula val més que mil paraules<br />
* La síndrome de K. Berger<br />
* No sé si em sona la teva cara<br />
L'amor contracorrent<br />
Perquè Dorian Gray<br />
* Un ministre agobiat<br />
Pensar o no pensar<br />
Quan massa és massa<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-90999145491263705032016-02-23T17:28:00.003+01:002016-02-23T17:28:57.758+01:00Vilanova sota un estel brillantI fou així,<br />
la meva mà temerosa,<br />
el cor nu, bategant,<br />
els meus ulls en ta mirada.<br />
<br />
I fou així,<br />
anyorança d'una vesprada<br />
que esdevingué record constant,<br />
càlida nit mai oblidada.<br />
<br />
I fou per a mi<br />
sensació i plaença,<br />
sota un estel brillant,<br />
ta mà...com una besada.Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-7070931351647054012016-02-23T17:24:00.001+01:002016-02-23T17:24:35.198+01:00Algún diam'aGito tot sabent que no cal<br />
Esperant un moment que mai no existirà<br />
és l'iMmòbil ser<br />
és l'imMòbil estar<br />
i me n'Adono que potser no hi ets<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
i tanmateix...t'estim...i sé</div>
<div style="text-align: right;">
que algún dia, en algún lloc...</div>
<div style="text-align: right;">
serem amics.</div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-10460756798889524142016-02-23T17:15:00.000+01:002016-02-23T17:15:12.809+01:00Pops en el glaçPops en el glaç,<br />
s'escapoleixen arreu,<br />
sa blava tinta,<br />
fum d'aigua,<br />
tentacles a mils,<br />
a tot adherit,<br />
encomanant viscositat,<br />
a tort i a dret,<br />
pops en el glaç.<br />
<br />
Cap geperut,<br />
dúctils ulls,<br />
peus arrapats,<br />
abraç obstinat,<br />
volen volar,<br />
saben volar,<br />
endegats de cop,<br />
com fúria de tità,<br />
pops en el glaç.Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-78133445324501466772016-02-23T17:10:00.002+01:002016-02-23T17:10:53.414+01:00A la ment de cristallDescarnant la boira sento l'encís<br />
d'un somniar fidel,<br />
no tinc l'argentada tremolor dels geranis<br />
ni l'alborada d'un infant perdut,<br />
tot és joia, caramel impúdic,<br />
a cops, un regalim d'heures maltractades.<br />
<br />
Veig la por dels qui no entenen,<br />
el rebuig d'uns àtoms momentanis,<br />
no és per a ells l'hora d'ésser,<br />
potser mai ho serà.<br />
<br />
La pressa d'un instant engabiat<br />
és com la pretensió d'un no res.<br />
<br />
Un home escull la fugida<br />
d'allò que no comprèn,<br />
ben cert és...paper negre,<br />
en començar mon cor fou llís,<br />
planera ombra que es reflectí<br />
sobre un cau desconegut,<br />
cercant el repós humil,<br />
però no digué res...no encara.<br />
<br />
Com un estel petit<br />
que sa llum no arriba,<br />
giravolta un somni inmens,<br />
la paraula al nord,<br />
la paraula al sud.<br />
<br />
Voldria trencar en bocins<br />
el motllo de cristall,<br />
veure més enllà de l'infinit,<br />
a on tot acaba...de començar.<br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-33623632660576750542016-01-27T18:12:00.000+01:002016-01-28T11:43:02.923+01:00Un patrimoni virtual evanescentSi tot va com previst, aquest any desapareixerà casa meva com a patrimoni tangible de la meva vida. El meu itinerari esdevindrà menys sedentari i sense grans lligams terrenals.<br />
No obstant això, hi ha un patrimoni que durarà més, un patrimoni intangible però real, tot i que no em pertany en titularitat. Les meves accions i la meva petjada a La Xarxa.<br />
Avui volia fer un repàs de tot allò que he anat construint en aquest nou món fet de àtoms i mol·lècules electròniques. Un petit imperi de lletres i imatges repartit en llocs diversos dins del cosmos informàtic.<br />
Es tracta, sobre tot, de blogs que he anat utilitzant, al llarg dels anys, com a plataforma i com a extensió de mi mateix.<br />
Intentaré fer una breu introducció en cadascú dels espais que la xarxa m'ha cedit per un temps no concretat:<br />
<br />
<a href="http://anoia-esperanto.blogspot.com.es/">El relat de Dorian Gray</a><br />
Aquest blog va ser concebut, en un primer moment, com a lloc on parlar de l'esperanto i la seva connexió amb Igualada i amb l'Anoia. Amb el temps va sofrir una mutació i va esdevenir un blog intimista i personal.<br />
<br />
<a href="http://labekbotelo.blogspot.com.es/">Katalunio</a><br />
Un blog per explicar Catalunya a la comunitat esperantista mundial.<br />
<br />
<a href="http://racodintercanvi.blogspot.com.es/">Retpública Independent del Montsec</a><br />
Un espai entre la utopia i les vivències rurals. Va nèixer per expressar el meu amor per la muntanya, especialment per la serralada prepirinenca del Montsec.<br />
<br />
<a href="http://e-bulteno.blogspot.com.es/">Esperanto. A vegades veig altres llengües</a><br />
Un blog per explicar als catalans què és l'esperanto i què fan els esperantistes d'arreu del món.<br />
<br />
<a href="http://labrokanteria.blogspot.com.es/">La Brokanteria</a><br />
Un lloc web concebut de forma semiprofessional. Una finestra oberta al meu mitjà de vida: la venda de productes de segona mà i antigüitats.<br />
<br />
<a href="https://montserrato.wordpress.com/">Montserrat</a><br />
Concebut com a complement del blog Katalunio, Montserrat preten mostrar l'esperanto des d'una vessant especialitzada, enquadrat en un entorn cultural i turístic.<br />
<br />
<a href="https://karulo.wordpress.com/">Muzeo de Esperanto de Subirats</a><br />
La iniciativa pertany a l'època en la que vaig treballar per al Museu d'esperanto que es troba a Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès). En el seu moment vaig posar en marxa les dues versions, <a href="http://museuesperanto.org/">la catalana</a> i la esperantista. actualment sóc responsable d'aquesta última, encara que no gaire activa darrerament, tot s'ha de dir.<br />
<br />
<a href="http://www.ipernity.com/home/berga">Karulo Pika Kulo</a><br />
Un compte dins la xarxa social Ipernity. En principi és un calaix de sastre, majoritàriament dirigit a esperantistes, conté moltes imatges i articles concebuts com a divertimento.<br />
<br />
<a href="http://relatsencatala.cat/">Relats en Català</a><br />
Relats en Català és una plataforma divulgativa per a escriptors de prosa i poesia. Hi vaig obrir un compte i hi vaig penjar part de la meva obra en aquests camps. Suposo que escrivint "karulo" en el cercador intern, em trobareu.<br />
<br />
<a href="https://nitradukas.wordpress.com/">Ni tradukas</a><br />
Com el de La Brokanteria, aquest també és un blog semiprofessional. A través d'ell m'ofereixo com a traductor a particulars i empreses que estiguin interessats en tenir versions en esperanto de qualsevol document, video, espai web,...etc. Els darrers treballs han estat subtitulacions de conferències en esperanto que han tingut lloc a l'<a href="http://www.vilaweb.cat/espaivilaweb">Espai Vilaweb</a>. També he realitzat bona part dels documents en esperanto del <a href="http://bardina.org/">Centre d'Estudis Joan Bardina</a>.<br />
<br />
<a href="http://ca.lernu.net/">Lernu</a><br />
Lernu és un portal didàctic al servei de la gent que vol aprendre esperanto a través d'internet. Formo part de l'equip de traductors voluntaris, en aquest cas pel que fa a la versió en català.<br />
<br />
<a href="https://dotsub.com/view/language/translation/epo">Dotsub</a><br />
Habitualment subtitulo a l'esperanto videos catalans i d'altres llengües que es poden veure en aquest canal especialitzat.<br />
<br />
<a href="https://www.facebook.com/karles.berga">Facebook</a> i <a href="https://twitter.com/">Twitter </a><br />
Ambdues xarxes socials i comunicatives les utilitzo amb freqüencia variable, especialment quan necessito transmetre petits missatges o notícies que considero d'especial relevància.<br />
<br />
<a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Igualada">Vikipedio</a><br />
En el seu moment vaig fer una efímera incursió en la Vikipedia esperantista i vaig fer l'article referent a Igualada. També vaig afegir un enllaç dins l'article sobre Montserrat. Per altra banda, algú amable, un esperantista se suposa, va tenir el detall de fer-hi una entrada amb el meu nom <a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Karles_Berga_i_Molina">Karles Berga</a>.<br />
<br />
<a href="http://www.superprof.es/tutoria-per-internet-sobre-cursos-linia.html">Superprof</a><br />
Un lloc web on la gent ofereix o demana classes de multitud de matèries. Hi figuro com a professor d'esperanto. Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-77562636717946499052016-01-07T12:40:00.002+01:002016-01-07T12:46:35.014+01:00Seré vent<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img alt="https://www.psychologytoday.com/files/u81/child%20in%20wonder%20with%20sand.gif" class="shrinkToFit" height="200" src="https://www.psychologytoday.com/files/u81/child%20in%20wonder%20with%20sand.gif" width="200" /></div>
<br />
Com la processionària, com la fondària, com roca calcària,<br />
el vent punyent que colpeja el rostre alçat,<br />
mirada a l'infinit, finit pels nostres ulls,<br />
que a penes atansen l'allargada d'uns braços encadenats,<br />
resseguin les ombres d'uns arbres altius,<br />
victoriosos interlocutors d'uns deus ennuvolats,<br />
ja fa temps que l'insignificant es perdé,<br />
enmaranyat en pensaments implicats,<br />
sense principi ni fí,<br />
hissant les parpelles, obrint les buides mans,<br />
el llenguatge perdut enmig de mil mots,<br />
tot és ressò, tot és so, tot és res,<br />
camina, vacil·lant entre les pedres,<br />
les runes d'un antic oceà mai vist,<br />
camina amb el vent com a guia,<br />
voldria tenir un missatge, voldria tenir una llum,<br />
una espurna del cor, un llampec de la ment,<br />
no el tro eixordidor que l'enfolleix,<br />
voldria ser pedra, roca, arbre, vent...<br />
voldria deixar de sentir,<br />
voldria deixar de no sentir,<br />
i segueix,<br />
buscant un nord que no coneix,<br />
l'est d'un nou sol,<br />
l'oest llunyà,<br />
el sur del retorn,<br />
i les seus llavis s'entreobren,<br />
sent l'aire que el travessa i el penetra,<br />
sent l'aire que el posseeix,<br />
i ell...<br />
què posseeix ell?<br />
potser només posseeix el caminar,<br />
alçar la veu i mirar el cel i la terra,<br />
potser només posseeix ser sense saber,<br />
o potser saber sense ser,<br />
i agafa sorra entre les mans,<br />
que llisca caient entre els seus dits i,<br />
atura el darrer gra, del tamany del seus pensaments,<br />
quan jo mori,<br />
lliscaré, caient entre els dits de la terra,<br />
seré sorra, com deien els antics,<br />
i ja no hi haurà preguntes ni respostes,<br />
seré pedra, seré roca, seré arbre i seré vent.<br />
<br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-14007716008021757672015-12-09T19:44:00.002+01:002015-12-10T18:42:58.944+01:00Buscar feina és una feina<span style="color: #660000;">1000 anuncis oferint treball</span><br />
<br />
-600 que exigeixen titulació tècnica específica, universitària o similar = 400<br />
<br />
-350 que exigeixen un mínim d'un any d'experiència en el sector = 50<br />
<br />
-30 que exigeixen carnet de conduir = 20<br />
<br />
-15 que exigeixen coneixement alt d'idiomes = 5<br />
<br />
-3 que s'ofereixen en zones llunyanes on es dona prioritat als candidats locals =<br />
Total feines amb alguna possibilitat = <span style="color: #660000;"> 2 A les que es presenten entre 20 i 100 candidats habitualment.</span><br />
<br />
<span style="color: #660000;">En aquest percentual més o menys aleatori no he fet constar determinants de tall com ara les feines en que demanen persones exclusivament de sexe femení, feines amb un límit de edat i feines on el TPE no és un impediment.</span><br />
<br />
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;">Encara que aquesta estadística la configuro en base a la meva experiència personal, crec que hi ha molta gent en situació similar o equiparable. No desvelo cap secret si dic que la desocupació és un gran problema-repte que hem d'afrontar entre tots. Cal concebir, no un canvi en les polítiques on es mercadegen vots, sinò una nova visió de la societat. Com deien els antics anarquistes: <i><span style="color: #660000;">De cadascú segons les seves possiblitats i a cadascú segons les seves necessitats.</span></i></span> </span><br />
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><i><span style="color: #660000;"><br /></span></i></span></span>
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><span style="color: #660000;"><i>Sobre el tema de l'atur podeu llegir altres entrades del blog, escrivint </i><b>atur</b><i> en el navegador intern que podeu veure a dalt de la columna de la dreta.</i></span></span></span><br />
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><span style="color: #660000;"><i><br /></i></span></span></span>
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><span style="color: #660000;"><i>Nota: </i></span></span></span><br />
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><span style="color: #660000;"><i>avui al tren, mentres em dirigia a Barcelona per fer gestions a l'ajuntament, m'he trobat un exemplar de Mundo Obrero, una publicació aproximadament en la línia d'Izquierda Unida. Un articulista exposava que existeixen dos corrents per resoldre l'atur estructural: la renda bàsica i el treball garantit. </i></span></span></span><br />
<span style="color: #660000;"><span style="color: black;"><span style="color: #660000;"><i>Segons ell, ambdues opcions presenten problemes per a la seva aplicació, el primer per questions de la gran despesa econòmica i el segon perque distorsiona el mercat de treball establert actualment.</i></span></span></span><br />
<span style="color: #660000;"><i>Esta clar, però, que l'actual situació no es sostenible si pensem que la degradació d'una part de la societat acaba perjudicant, tard o d'hora, el conjunt (augment de despesa sanitària, major inseguretat ciutadana, augment de conflictes familiars i socials, etc. que alhora poden conduir a implementar polítiques més reaccionaries i limitadores de drets). A parer de l'autor, probablement s'haurà de buscar solucions de tipus mixt.</i></span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4336116187521366439.post-55369215999988038012015-08-14T17:24:00.001+02:002015-09-21T12:53:45.294+02:00L'efecte papallona<a class="preview cboxElement" href="http://images.freeimages.com/images/previews/da3/mariposa-1365266.jpg" style="background-color: #f9f9f9; clear: right; color: #77980e; float: right; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 18px; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration: none;"><img alt="mariposa" src="http://images.freeimages.com/images/previews/da3/mariposa-1365266.jpg" height="150" style="border: 0px;" width="200" /></a><br />
<span style="background-color: #f9f9f9; color: #363f48; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 18px;"></span><br />
<div class="detail-actions" style="background-color: #f9f9f9; bottom: -36px; color: #363f48; font-family: 'Open Sans', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; left: 0px; line-height: 18px; margin: 0px; opacity: 0; padding: 8px; position: absolute; right: 0px; transition: 0.3s; z-index: 920;">
<a class="detail-report fn-right cboxElement" href="http://www.freeimages.com/ajax/dmca?photo=1365266" style="background: rgba(0, 0, 0, 0.6); border-radius: 2px; color: white; display: inline-block; float: right; height: 36px; line-height: 36px; margin: 2px; min-width: 16px; overflow: hidden; padding: 0px 12px; text-align: center; text-decoration: none; transition: 0.3s; vertical-align: middle; white-space: nowrap;"><i class="icon-forbid" style="background-image: url(http://images.freeimages.com/static/images/ui.png); background-position: -150px 0px; background-repeat: no-repeat; display: inline-block; font-size: 0px; height: 14px; left: 1px; line-height: 0; overflow: hidden; position: relative; text-indent: -999px; top: 3px; width: 15px;"></i></a><a class="fn-right" href="https://www.blogger.com/null" id="contrast" style="background: rgba(0, 0, 0, 0.6); border-radius: 2px; color: white; display: inline-block; float: right; height: 36px; line-height: 36px; margin: 2px; min-width: 16px; overflow: hidden; padding: 0px 12px; text-align: center; transition: 0.3s; vertical-align: middle; white-space: nowrap;"><i class="icon-contrast" style="background-image: url(http://images.freeimages.com/static/images/ui.png); background-position: -100px 0px; background-repeat: no-repeat; display: inline-block; font-size: 0px; height: 14px; left: 1px; line-height: 0; overflow: hidden; position: relative; text-indent: -999px; top: 3px; width: 15px;"></i></a><a class="fn-right" data-url="/ajax/file/dislike/1365266" href="https://www.blogger.com/null" id="dislike-button" style="background: rgba(0, 0, 0, 0.6); border-radius: 2px; color: white; display: inline-block; float: right; height: 36px; line-height: 36px; margin: 2px; min-width: 16px; overflow: hidden; padding: 0px 12px; text-align: center; transition: 0.3s; vertical-align: middle; white-space: nowrap;"><i class="icon-against" style="background-image: url(http://images.freeimages.com/static/images/ui.png); background-position: -50px 0px; background-repeat: no-repeat; display: inline-block; font-size: 0px; height: 14px; left: 1px; line-height: 0; overflow: hidden; position: relative; text-indent: -999px; top: 3px; width: 15px;"></i><b style="padding-left: 5px;">0</b></a><a class="fn-right" data-url="/ajax/file/like/1365266" href="https://www.blogger.com/null" id="like-button" style="background: rgba(0, 0, 0, 0.6); border-radius: 2px; color: white; display: inline-block; float: right; height: 36px; line-height: 36px; margin: 2px; min-width: 16px; overflow: hidden; padding: 0px 12px; text-align: center; transition: 0.3s; vertical-align: middle; white-space: nowrap;"><i class="icon-support" style="background-image: url(http://images.freeimages.com/static/images/ui.png); background-position: 0px 0px; background-repeat: no-repeat; display: inline-block; font-size: 0px; height: 14px; left: 1px; line-height: 0; overflow: hidden; position: relative; text-indent: -999px; top: 3px; width: 15px;"></i></a></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px;">
Avui al carrer, mentre arribava al portal de casa, m'he apropat a un grup de mares que xerraven entre elles. Un dels seus fills m'ha mirat i l'he retornat la mirada junt amb un somriure i ell ha aixecat la seva maneta saludant. La mare se n'ha adonat i ens ha somrigut al nen i a mi. Potser per això la conversa de les amigas a començat a versar sobre la sociabilitat dels infants.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
Un cop acabada la conversa i desfet el grup, una de les mares ha decidit anar a la biblioteca per demanar un llibre sobre bebès. La biblioteca encara no l'havien oberta, així que mare i infant han anat a un bar a prendre un cafè i un got de llet amb sucre. Això ha alegrat el dia del propietari del bar ja que fins ara el tenia buit i tothom sap que gent crida a gent i que aviat arribarien altres clients.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
Els sobres de sucre per als cafès s'estaven acabant, així que el propietari ha decidit trucar al proveidor per fer una nova comanda. El distribuidor ha fet una pausa en la feina que estava fent i ha agafat el cotxe per fer el repartiment del dia. Ha sortit més d'hora que de costum, per això ha deixat una nota a la porta de l'oficina avisant de l'incidència, però la nota no ha quedat ben enganxada i ha caigut pocs minuts després de marxar.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
No ha trigat gaire en arribar la dona de la neteja de l'empresa, ha vist un paper al terra, al costat de la porta. S'ha emprenyat i ha rondinat una mica i ha anat a buscar l'escombra. Després de la neteja, la dona ha abocat tota la brossa al contenidor del carrer. Una part dels papers han caigut fora, així que s'ha hagut d'ajupir per collir-los. Això ha fet que la seva faldilla s'aixequés i una bona part de les seves belles cuixes, per la part alta, quedéssin al descobert.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
En aquell moment passava pel lloc un ciclista que no ha dubtat en girar una mica el manillar per poder apropar-se més a la bellesa de la treballadora. El ciclista, però, ha perdut el domini de la bicicleta i ha caigut. Dos avis que eren a prop li han preguntat si ha pres mal i si necessita ajuda.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
El ciclista, amb les galtes vermelles, els ha dit que no, que l'accident ha estat molt poc important i que es troba bé. Els dos avis ham marxat, tot parlant de la seva joventut. Això ha fet que un d'ells recordés que ha d'anar a sopar a casa del seu fill.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.3549995422363px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px;">
I així ha estat. El fill ha estat molt content que per una vegada el seu pare no ha oblidat la cita i li ho ha comentat a la seva dona. El sopar ha estat més animat que de costum, ple d'acudits i de rialles, l'avi es ha explicat l'anècdota de la bicicleta i tots s'han fet un tip de riure. Encabat han decidit fer el cafè a la terrassa. A la terrassa del davant, a l'altra banda del carrer, un veí ja està també prenent una tassa de cafè. El veí els ha somrigut i els ha saludat amb la mà i la família ha tornat la salutació amb aire afable. Tan bon punt m'he acabat de beure el cafè, m'he acomiadat de la família dient adéu amb la mà i entrant a casa. He anat a l'habitació, m'he ficat al llit i he apagat el llum amb un somriure.</div>
Karulohttp://www.blogger.com/profile/12334343451078043125noreply@blogger.com0