26/11/08

Un finlandès a Igualada

El propassat cap de setmana varem poder gaudir de la visita d'un jove esperantista finlandès, en Jukka Vaijärvi. En Jukka va fer una parada a la nostra ciutat després d'un viatge per les principals capitals andaluses i d'una acampada a Beneficio, a prop d'Órgiva, on hi ha instal·lada una comunitat anarco-hipi al llarg d'una de les valls de Sierra Nevada.
.............................................................................................................................................................................
La pasintan semajnfinon ni ĝuis al viziton de juna finna esperantisto, Jukka Vaijärvi. Jukka haltis kaj gastis en nia urbo post vojaĝo tra la ĉefaj urboj de Andaluzio kaj tendumado en Beneficio, proksime al vilaĝo Òrgiva, kie setlejas anarki-hipia komunumo, laŭlonge de iu el la valoj de Sierra Nevada-montaro.

13/11/08

Igualada Esperanto-Societo, 1907-1909

El 1907, probablement a començaments d'any, es crea a Igualada la Igualada Esperanto-Societo, en un local de la Rambla General Vives, darrerament seu del Banc de Sabadell. En l'acte inaugural parlaren els pares escolapis Pubill i Lliró (Sabadell), Gomis, Cardús (Capellades) i Solsona.
El 15 de novembre del mateix any, el director de les escoles de l'ateneu, Francesc de P. Bedós, dona una conferència amb el títol La utilitat de l'esperanto per a la classe obrera, al saló de descans de l'entitat i amb gran èxit d'audiència.
Al dia següent es comença a donar classes d'esperanto a la seu de l'Ateneu.
El febrer de 1908 treuen la revista Stelo Kataluna, la segona que es publicava a l'estat espanyol. La primera va ser La Suno Hispana.
Al mes d'octubre es crea una secció d'esperanto al mateix Ateneu, secció a la que s'incorporen els membres de la IE-Societo.
També l'octubre de 1909 comença un segon curs d'esperanto. Paral·lelament, la secció esperantista de l'ateneu ofereix un premi per als Jocs Florals Esperantistes organitzats a Barcelona. Premi que guanya l'escriptor suís Jaume Schmid. Un altre guardonat en aquell certàmen va ser Carles Riba.
.....................................................................................................................................................................
Komence de 1907 oni kreis en Igualada la Igualada Esperanto-Societo-n, kies sidejo situis en la urbocentro. Dum la inaŭguro paroladis la pilernejaj instruistoj Pubill i Lliró (el Sabadell), Gomis, Cardús (el Capellades) kaj Solsona.
La 15an de novembro, la direktoro de la Ateneu Igualadí, Francesc de P. Bedós prelegis pri la utileco de esperanto por la laborista klaso, en la ripozsalono de la institucio antaŭ multe da ĉeestantoj.
En la sekvanta tago oni organizis la unuajn klasojn de esperanto en la Ateneu.
Februare de 1908 ili eldonas la revuon Stelo Kataluna la dua tiutipa gazeto publikigita en Hispanio. La unua estis La Suno Hispana.
En oktobro oni kreas, en la Arteneu mem, sekcion de Esperanto, al kiu tuj aliĝas la membroj de IE-Societo. En la sama monato komenciĝas dua kurso de Esperanto kaj la sekcio de la Ateneu proponas premion kadre de la Internaciaj Floraj Ludoj okazontaj en Barcelono. Tiun premion gajnis la sviso Jaume (Jakobo) Schmid. Alia premiito de tiu literatura konkurso estis la fama kataluna verkisto Carles Riba.

7/11/08

El setmanari Pàtria/La semajngazeto Pàtria

Del 1906 al 1910 es va publicar a Igualada un setmanari autonomista sota el nom de Pàtria. Constava de 4 pàgines en format diari i contenia tant informació local com del moviment autonomista català. En la seva edició del 18 de maig de 1907 es donava la benvinguda com a col·laborador, a un esperantista que des de llavors es donaria a conèixer amb el pseudònim Biel Estoch. En Biel va disposar d'una columna fixe on es va dedicar a informar sobre el moviment esperantista i a divulgar l'esperanto.
..........................................................................................................................................................................
Disde 1906 ĝis 1909, oni publikigis en Igualada semajnan gazeton kun la nomo Pàtria (Patrujo). Ĝi konsistis el 4 paĝoj en ĵurnala formato kaj enhavis kaj lokajn informojn kaj informojn pri la kataluna aŭtonomisma movado. En sia eldono de la 18a de majo 1907a la redakcio bonvenigis esperantiston kiel kunlaboranton. Sub la pseŭdonimo Biel Estoch, li okupiĝis pri kolumno en kiu li informadis akurate pri la novaĵoj de la esperanto-movado kaj pri la lingvo esperanto mem.