29/11/14

Manual del guerriller precari 1

Avui començo l'elaboració d'una sèrie de entrades que espero puguin ser d'ajuda a tota la gent que viu en la precarietat i la pobresa. Bàsicament donaré idees per a l'estalvi econòmic i la racionalització de les despeses.
Per seguir un cert ordre i no predre'm en els diferents vessants a tocar, començaré parlant de l´ús de les energies domèstiques:

ELECTRICITAT
Aquest és un capítol fonamental ja que es present a la vida de tothom i sovint la via per la que s'esvaeixen molts diners. Anem a desgranar algunes idees:

- Algunes companyies contemplen la possibilitat d'acollir-se a tarifes socials que suposen rebaixes, especialment si estàs en atur. Paga la pena informar-se i saber si acomplim els requisits.

- A casa: desendollar el màxim nombre d'aparells possibles. Alguns d'ells consumeixen energia si només apagues però no desendolles.
A l'hivern gairebé cap aparell es imprescindible. En el meu cas, tinc desendollats fins i tot la nevera i l'escalfador. En els pocs casos que necessito aigua calenta, faig ús de la cuina i escalfo amb gas (més econòmic que l'electricitat) la quantitat d'aigua necessària. Teniu en compte que dutxar-se amb aigua calenta en molts casos és més un hàbit que una necessitat.
Molts aliments a l'hivern soporten perfectament ser guardats a la part més freda de la casa, adapteu-hi un rebost allà. Si teniu balcó potser sigui el lloc ideal per tenir-hi coses si o quan no hi toca el sol. Jo allà hi deixo menjar en una nevera portàtil, tipus càmping.

- Concentreu les activitats en el mínim d'habitacions possibles. Això us permet encendre menys llums i estalviar. Per als espais de trànsit us podeu plantejar la possibilitat de tenir-hi llums dels que van amb placa solar, de posar i treure, que es carreguin a la finestra o altres llocs durant el dia.

- Si acostumeu a dedicar hores a llegir o a utilitzar l'ordinador, el millor és deixar tot apagat a casa i fer l'activitat a la biblioteca, centre cívic o algún espai similar. Estalviareu en llum, calefacció, podreu carregar petits aparells com ara el mòbil, etc. De rebot potser fareu un mica de vida social afegida.

- No cal dir que la calefacció a gas surt més barata que l'elèctrica. Al dormitori la calefacció és un luxe innecessari. Un bon llit amb unes bones vànues us donaran tota la protecció que necessiteu. Una bossa d'aigua calenta al peus us permetrà dormir com un rei sense engegar la calefacció al dormitori. Si heu d'estar a casa breument, una infusió o un cafè us estalviarà encendre res.

- Tampoc cal que arribi calor a la cuina, és un lloc que ja en genera i a més és un lloc on ens movem i nosaltres mateixos generem calor. Els lavabos tampoc no en precisen donat que tot el que si fa no s'extén gaire en el temps. Els fredolics poden posar una estona la calefacció quan es dutxen però sent conscients de que el "taxímetre" corre.
Els espais que gairebé no s'utilitzen, per exemple un traster, deixar-los ben tancats, per evitar pèrdua de calor ambiental.

- Hi ha molts aliments, especialment els de tipus vegetarià, que no precisen ser cuinats, amb el consegüent estalvi en gas. Exploreu aquest camp.

- Jo sempre rento els plats amb aigua freda, en part perque els meus àpats no generen grasses difícils de treure. Penseu que l'aigua, encara que no sigui calenta,  estova la brutícia, només cal donar-li temps. En últim cas sempre la podeu escalfar amb un pot i abocar-la a l'aigüera.

- La tv és bastant prescindible. Proveu de fer la transició i aprofitar les biblioteques per assabentar-vos de les notícies i veure pel·lícules, documentals, etc. També podeu posar la tv a un lloc on no hagiu d'afegir calefacció mentres la mireu, per exemple al dormitori.

-Doneu sempre prioritat a les coses que no siguin elèctriques, llars de foc, estufes a gas, batedores manuals,...també us en podeu estar d'utilitzar liquadores, raspalls de dents elèctrics i altres aparells que són més un caprici que una necessitat. Reconsidereu totes aquelles coses quen funcionen amb un "clic". Penseu sempre en el "taxímetre" que s'amaga al darrera.

- Per extensió és preferible llegir un llibre en format paper a fer-ho en format digital.

-  La rentadora. Normalment porten un manual que explica com aprofitar més bé les seves funcions. Generalment no cal que l'aigua entri gaire calenta, gradueu amb seny.

- En principi diuen que el sistema més econòmic d'il·luminació és el LED, encara que hi ha gent que opinen que no és gaire saludable per a la vista. Cadascú que faci la seva anàlisi, que pot passar per combinar LED i bombetes de baix consum. en qualsevol cas, mireu també d'aprofitar al màxim la llum solar, si en disposeu, es clar.

- Durant les hores del dia que hi hagi sol pugeu totes les persianes i baixeu-les quan comenci a refrescar.

-És millor invertir en uns bons mitjons, jerseis i mantes que en calefacció. No hi estem acostumats però segurament descobrireu que no necessiteu tanta calor com ens fan creure.

A! i recordar-vos un genial invent procedent del temps de les nostres àvies, la bossa d'aigua calenta:



Info suplementària 1
Eco info 2

28/11/14

Consumeix fins a morir


 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjmhlJcmPg-xSUz0hohq7npggppX2J1oougXdSmOQ28l6Y1wbTCl5M-tchDjMTKRPaRyjqGEOG148YEo5uU39gjzzldu96gxVE85oSRbfqTeGU9yPYqsVeUdzsNOxGtHzim7ipGsa8kSU/s1600/tumblr_md9ar9rZsD1rbb20no1_500.jpg





















De tant en tant m'arriben a la meva bústia correus d'una gent que expliquen coses amb la capçalera Consume hasta morir, suposo que és un col·lectiu més dels que podem alinear amb els indignats.

En principi es tracta de denunciar una societat malbaratadora de recursos humans i materials però, per algún motiu inconscient, m'han dut a pensar en la meva experiència com a membre d'una xarxa de contactes, Okcupid.
Ja fa temps que hi sóc, potser un any o més. He fet alguns contactes virtuals i curts, i fins i tot vaig arribar a conèixer una noia amb la que vam compartir un sopar al barri de Gràcia.
Però el que venia a dir és que, en el meu "surfeig" a través de perfils, he viscut la sensació de que tots, o la inmensa majoria, tenen una cosa en comú, el desig de consumir.
Conforme vaig llegint, sempre apareixen les constants:
consumir copes, consumir restaurants, consumir viatges, consumir espectacles, consumir aventures, consumir sexe, consumir amics, consumir família, consumir música, consumir roba, consumir rituals, consumir protocols, consumir estils,...
S'em fa estrany i a vegades trist no poder trobar gaire gent fora del cercle viciós de les repeticions, de les dependències, de la irreflexió. Tothom vol destacar de entre els altres i tothom ho fa amb les eines que els proporcionen els altres, la qual cosa és un sense sentit. Tanta por ens fa viatjar al nostre interior, sortir del món per uns instants, esbrinar quí i què som i tornar a entrar?
Ens fa por construir una cosa nova? ens fa por construir, produir enlloc de consumir? Consumir no comporta cap risc, té el vist-i-plau del món ja abans de que ens hi fiquem. Crear? perquè no podem crear? perquè no podem partir de zero?
Quan viatjo a través de Okcupid, 9 de cada 10 perfils em sembla que pertanyen a la mateixa persona, canvia només algún grup de música, una destinació de vacances, el nombre de germans, el lloc de les festes, la preferència culinària exòtica, la forma d'utilitzar l'anglès, el color de rimel de la seva part del cos més atractiva...

Si fem el que fa tothom, arribarem on tothom arriba, si fem el que fa el nostre grup, serem un més del grup, si fem el que fa el nostre ídol podrem arribar on ha arribat ell, si fem el que som, arribarem allà on no ha arribat mai ningú.

20/11/14

Més sobre el projecte i la crida


 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHPio9Wzk3RC2XoU7_tONmhKruYyRc6fNX4PzVmv1b_9gSWiTDJbuFAyFr5-nWdL-46IGC6Ttdr1_upEuvpFTzD8ePAjUxUvs74LFXAADxmGMkV0JDtpDw_giHGC4FLyYilogi3uEW91w/s1600/Karles+Berga.jpg
Fa uns dies vaig utilitzar Facebook per anunciar els meus amics i coneguts els meus plans de adaptar casa meva per poder tirar endevant un projecte de "taller de reciclatge i reutilització d'objectes", així com destinar un espai específic per a la meva formació, que ara per ara se centra en millorar els meus coneixements de llengües (anglès, francès, italià, gallec i altres més endevant).
Junt amb l'anunci feia una crida a totes les persones que tinguin coses per llençar i que tan mateix opiniin que podrien ser útils en altres mans, fent-hi millores, reparacions, afegits, etc.
El meu pla al respecte és recollir tota mena objectes sobre els que pugui treballar en la seva recomposició i reutilització per a la finalitat originària o per una nova.
Si el projecte fos reeixit, el segon pas seria vendre els objectes, primariament a través dels mercats d'antigüitats d'Igualada i el d'objectes vells de Vilanova del Camí. En fases posteriors buscaria altres vies de venda.
En compensació per a les persones que em vulguin ajudar en aquest projecte podria oferir ajuda domèstica, com ara en la neteja i reorganització d'espais o bé mitjançant un intercanvi amb objectes del meu estoc vigent de coses per vendre. En alguns casos concrets també podria oderir alguna mena de compensació econòmica en funció del valor dels objectes.
Tot material és benvingut. De tota manera, donades les dates, serien en especial benvingudes coses ralacionades amb les festes de nadal i reis (guarniments nadalencs, llums, peces de pessebre, jocs, joguines, postals nadalenques, tiós, etc.) no importa l'estat mentres considereu que hi ha possibilitats de restaurar-ho o completar-ho.
També seria benvingut material de candent actualitat com ara el relacionat amb el catalanisme, independentisme i temes afins.
Estic obert a qualsevol proposta que em pugueu fer i a respondre els dubtes que tingueu. Em podeu escriure a: k.berga(a)gmail.com  o trucar-me al 664517173.
Si no tens res però igualment vols ajudar-me, si et plau, dona a conèixer el meu missatge de blog!
Moltes gràcies!

19/11/14

Més de tres coses

Deien que per a una vida realment autorealitzada hi ha tres elements bàsics: haver plantat un arbre, escrit un llibre i tingut un fill.Són tres coses que ja he fet i la veritat és que quan faig un exercisi retrospectiu me n'adono de que la meva vida s'ha omplert de moltes més coses i que potser per això, aquesta mateixa vida ha decidit jubilar-me anticipadament.
Apart d'un arbre he plantat altres coses gràcies als amics pagesos que tinc i que m'han deixat ser partícep del contacte directa amb terra fèrtil. En el seu moment vaig escriure un llibre, mai publicat, que em va permetre arribar a moltes persones durant la seva gestació, però també vaig escriure un diccionari, vaig redactar articles per revistes, vaig fer traduccions de textos, vaig coeditar revistes i butlletins amb amics, vaig editar punts de llibre i calendaris de butxaca sent llibreter, vaig elaborar pancartes per a manifestacions junt amb altres lluitadors socials i, finalment, vaig encetar la vida de bloguer empedreït.
També vaig ser entrevistat per revistes i diaris, em van trucar des de les ràdios, vaig ser protagonista de documentals i actor en un relat de ficció. Les meves paraules se sentiren en televisions dels transports públics.
Vaig tenir un fill, també vaig tenir abans cura d'un gat i recordo haver viscut amb conills. He tingut un gran amor i alguns petits amors. També grans amics que el temps s'ha emportat. Una amiga que va abandonar d'hora aquest món tan dur. He conegut desconeguts sorprenents i meravellosos. He vist gestos d'amor pur.
He viatjat més enllà de les fronteres, França, Itàlia, Bulgaria, Hungria, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Cuba. M'he perdut per boscos, m'he llançat al febrer dins les aigües d'Ampúries, He trepitjat el cim nevat del Puigmal, m'he arriscat per barrancs i gorges, m'he passejat i fins i tot arrossegat esquivant estalagtites i estalagmites, m'he banyat nu sota petites catarates i he nedat sota la lluna.
He cantat al voltant d'un foc de campament, he recorregut velles trinxeres de guerres oblidades, he sentit el silenci absolut immers en la boira d'una muntanya.
He fet de monitor, he rebobinat motors, he posat teflon en tubs de plom, he revelat fotos en la foscor, he portat paquets amb ciclomotor, amb bicicleta, a peu.
He venut aparells, llibres, a peu de carrer, en local, per internet. He collit llenya, he pintat, he posat totxanes sobre una paret, he cuidat avis, he cuidat malalts, he jugat amb nens, he parlat amb gossos i gats.
He fet massatges, he parlat amb les mans, he après un xic de llengües, he volgut escoltar la gent. He anat a manifestacions, he signat manifestos, m'he concentrat amb concentrats, ens hem donat la mà.
He detestat la guerra, vaig escollir el camí de la pau. Vaig descobrir el taoisme, el budisme, la trascendència de la vida.
Em vaig deprimir, vaig aprendre de les meves depressions. Vaig triar les coses que donaven vida i desestimar les que la malmetien. Em vaig fer vegetarià.
Em sentia humà i em vaig fer esperantista. Em sentia no-humà i em vaig fer nómada. Viure la terra, els arbres, les aigües, les sargantanes, el romaní, les abelles. Descobrir el poc que som. Descobrir el molt que som.
He meditat, contemplat, ballat. M'he abraçat, m'he allunyat, m'he vist, m'he defugit, m'he acceptat.
És tant el que he viscut i encara oblido que no tinc més remei que dir: gràcies! gràcies per tot el viscut i tot el que he après. Gràcies per les coses que he vist i les coses que he sentit. Gràcies per aquest món inabastable ple de coses per descobrir.