9/1/14

El somni d'una nit d'hivern


No fa gaire, en una trobada, una amiga em va parlar d'un somni. Un somni, no dels d'estant adormit sinó dels d'estant despert i que ens permeten veure el futur per uns instants, un futur possible, més enllà del futur desconegut.
Som molts els que somniem, a vegades sols, a vegades amb amics, a vegades es tot un país que somnia. Els somnis tenen la virtut de donar-nos vida, d'eixamplar els nostres horitzons, de fer-nos més humans. Jo he tingut molts somnis, a vegades petits com un desig efímer, a vegades més grans i a vegades somnis absoluts on hi cabia tot el planeta.
El somnis són somnis per això, perque no hi regeixen les lleis conegudes, no importa el temps ni l'espai, no importa el camí, importa ser-hi, importa gaudir d'un espai de llibertat i felicitat que ningú ens pendrà mai.
A vegades els somnis poden ser vistos en un mirall, poden agafar formes etèries i no obstant ser visibles per a algunes ànimes humanes. Jo vaig agafar un dels meus somnis i el vaig lligar a la terra amb un fil d'aranya, diuen que els fils de les aranyes són tant forts com l'acer, el meu somni és més visible quan bufa el vent a favor. A l'hivern però, el somni resta quiet, hivernant, com els ossos de l'alta muntanya.
El meu somni no és molt gran, no és molt modern, no té molts serveis, potser cap, però, com diria el Petit Príncep: és el meu somni.
El meu somni té un nom, en podria tenir molts, un per a cada persona que hi entrés, voldria que el meu somni fos contagiós i més gent somniés. Entra al mirall, entra a la Retpública Independent de Rúbies.