29/6/15

Tres dibuixos o el camarot dels germans Marx

Repassant aquests dies el meu passat sobre paper, he trobat alguns dels meus dibuixos més antics. N'he fet una selecció dels tres que m'han semblat els més representatius de tres etapes de la meva vida. Hi ha un dibuix de quan tenía 10 anys, un de quan tenía 17 i un de quan tenía, aproximadament 24.
És curiós que m'ha semblat veure un cert paral·lelisme comparant-los amb la meva trajectoria estudiantil, de la que, malauradament, no tinc moltes dades, però sí que he descobert que fins als 14 anys, la pràctica totalitat dels exàmens els aprovava amb un suficient justet, inclosa Educació Física (la forquilla va del 4'5 al 6, excepte en manualitats, on vaig treure alguns notables). Després de la primària, el més antic butlletí de notes que conservo (corresponent als 15 anys d'edat), m'informa que vaig treure un 10 en matemàtiques i un 7'5 en física i química, y notes una mica inferiors en la resta de matèries. Es va produir algún tipus d'implosió amb l'arribada a l'adolescència?

Als 10 anys
Als 17 anys

Als 24 anys (vist en vertical)

Als 24 anys (vist invertit)

Als 24 anys (vist apaisat)


25/6/15

Alea iacta est



Si ajuntes un nombre suficientment gran de persones en una sala i tots llancen una moneda a l'aire, algún d'ells treurà deu cares seguides. Si li preguntes com ho ha aconseguit et dirà que és gràcies a la seva habilitat.

Milers d'atletes s'entrenen incansablement per a algún dia triomfar en uns jocs olímpics però només una ínfima part aconsegueix l'or. Si els preguntes com s'ho han fet per guanyar la medalla, et diran que és gràcies al seu esforç, motivació i sacrifici.

Innombrables persones juguen a la lotería i només uns pocs es fan milionaris. Si els entrevistes et diran que estaven segurs de que els tocaría.

Milers d'aturats munten empreses i només unes desenes sobreviuen més d'un any. No cal entrevistar-los, ja sabem la resposta. Cara o creu?

24/6/15

Metges i pensadors

 Hippocrates pushkin02.jpg Paracelsus01.jpg


Hipócrates, metge (Cos 460, Tesalia 377 a.c.)
Coetani de Demòcrit (el creador de la Teoría Atòmica de la Matèria, considerada la pedra angular de la ciència moderna), Hipócrates ha estat sempre reconegut com el pare de la medicina. Un dels seus principals aforismes és: "La nostra natura és el metge de les nostres malalties".
Hipócrates considerava que els metges havien d'estudiar els seus pacients en el seu propi medi ambient.
Paracels, altrament Theophrastus Bombast von Hohenheim , metge i alquimista (Einsiedeln 1493, Salzburg 1541)
Impulsor de l'ús de compostos de químics en la terapèutica mèdica, és considerat el precursor de la medicina moderna. És va anticipar a la medicina homeopàtica en afirmar que: "El mateix que emmalalteix a l'home, administrat en petites dosi, també el guareix".
Paracels considerava el poder mental com  a part del procés de curació, curiosament, donat el rebuig públic que va afrontar sovint per la seva visió cientifista de la medicina.(En una ocasió va cremar en una plaça pública les obres escrites de Galè)
Galè o Galè de Pèrgam, metge (Pèrgam, 130-216 d.c.)
Va crear una tipologia de temperaments humans basada en la dels "humors corporals" d'Hipócrates. Segons aquesta, hi hauría: el sang-sanguini (extravertits i socials), el  bilis negre-malenconiós (creatius, amables, considerats), el bilis groga-colèric (energía, passió, carisma) i el flegma-flegmàtic (dependència, bondat, afecte). L'actual classificació DSM  (una classificació no exenta de detractors, tot sigui dit) podria ser una evolució i perfeccionament d'aquesta teoría.

22/6/15

La lògica il·lògica*


A veure...tants caps tant barrets. No existeix una lògica igual a una altra.
Hi ha gent que diu no entendre els meus raonaments lògics. Aviam, és que la lògica d’una altra persona, en la seva integritat, és impossible d’entendre. Podem decidir si acceptar-la o no, però no podem decidir si entendre-la o no.
La lògica d’una persona és el resultat de la seva confrontació amb el seu medi.
Una vegada vaig estar assegut a taula en un sopar compartit amb varies persones, entre elles un natural de Senegal. Doncs, bé, en mig d’una de les converses, aquest noi, amb cara de perplexitat, explicava que per moltes voltes que li donés al tema, no conseguia entendre com podia haver persones que decidissin ser vegetarianes, per a ell era una cosa realment absurda, sense cap ni peus.
Persones i col·lectius viuen en lògiques diferenciades, no és igual la lògica d’un equatorià que la d’un tailandès, no és igual la lògica d’un orfe d’una fabela que la lògica un fill de família nombrosa d’un ministre polonès. No és igual la lògica d’un depressiu que la lògica d’un misògin, no és igual la lògica de qui escala els cims de l’Himalaia que la lògica del jugador de petanca.
Amb la lògica passa com en l’enamorament, tendim a buscar i envoltar-nos de les persones a qui més ens semblem. Justament per estalviar-nos la feina mental d’afrontar i consensuar la vida en comú. D’aquí fenòmens com les modes, que creen la il·lusió de que existeix una lògica comú per a tots. Però fins i tot pots agafar trenta seguidors d’una mateixa moda (retro, punk, pija, neohippie, vintage, progre, tatoo, piercing, esports d’aventura, cuina de disseny, mindfulness, ulleres de pasta, etc. etc.) i, en la proximitat, observaràs diferencies individuals, aquell punt en que t’estant dient: ei, ei, que jo segueixo la moda però tinc  la meva pròpia personalitat ,no fotem! que el meu piercing és diferent dels altres!
Apart de que les lògiques són diferents per l’orígen diferent de les persones, les lògiques no són unitats fixes i inamovibles. Avui em pot semblar lògic que la gent a l’estiu vagi en massa a les platges a posar-se morena i lluir bronzejat i demà puc pensar que és una bogeria anar a la platja amb la quantitat de càncers de pell que estan apareixen actualment.
Fins i tot poden existir lògiques il·lògiques. Una persona amb esquizofrenia segurament conviurà amb dues lògiques alhora (molt il·lustradora la pel·lícula Una mente maravillosa). Per a una persona aliena al fenòmen, un esquizofrènic seria probablement una persona simplement il·lògica i tocada del bolet.
Suposo que la il·logía que interpretem en els altres és una cosa que ens fa por. Vivim en una societat competitiva-agressiva en la que no ens podem permetre el luxe de no tenir-ho tot controlat. Ens agraden els nostres amics, entre d’altres coses, perque tenim sempre controlades les seves respostes (o ens autoconvencem de que és així). Els nostres amics són gent, en bona part, que han viscut circumstàncies similars a les nostres o gent de qui poc o molt coneixem les seves circumstàncies. Molts d’ells doncs, han construit una lògica força similar a la nostra. Això dona sensació de control i ens permet escapolir-nos de les ansietats que ens assetgen en el dia a dia, a vegades de forma subtil i a vegades no tant subtil.

Però hi ha una famosa dita que diu: “Quien más te quiere te harà llorar”. I és que, tard o d’hora, les nostres lògiques acaben distanciant-se el suficient com perque resurgeixin les nostres pors atàviques. Al capdamunt de la llista estaria la mare dels ous: la por a la soledat.
Hi ha gent disposada a sacrificar la seva lògica perque els terroritza descobrir-se diferents, únics, ergo...sols.



21/6/15

Les galtes dels àtoms són transparents




El moviment punk va nèixer amb una idea motor: fer sortir a la llum el pitjor de la societat, una societat submisa, hipòcrita, llepaculs, covarda, adotzenada, encorsetada i mediocre.
Els punks eren, i encara són, desgradables per vocació.
També els hippies en el seu moment van catalitzar una decadència per intentar oxigenar el món, l’occidental si més no. Però els punks van decidir no donar oxígen, ans al contrari, taponar els tubs d’oxígen que ens mantenen vius en el nostre estat vegetatiu. Els punks no llancen flors, els punks llancen còctels molotov.
Darrerament algunes persones m’han manifestat que el meu blog és desagradable. No n’era conscient i he hagut de reflexionar abastament.
El meu blog té molts objectius i, en la forma (amarada de fons) preten ser tant descriptiu com em sigui possible. Em va fascinar El Perfum de Patrick Suskind.
Però un altre objectiu era explorar els confins de la llibertat. En aquest viatge aleatori he trepitjat terreny sagrat i transgredit normes no escrites. M’he submergit en el pantà de la lletjor.
No sabia que ho havia fet i ara he de decidir que fer amb el timó. Frenar les meves descripcions o deixar que el punk m’envaeixi i bufi sobre les meves veles.
Un àngel sobre l’orella dreta. Un dimoni sobre l’orella esquerra. Xiu, xiu, perderàs el món, no hi vagis. Xiu, xiu, encara la tempesta, no siguis covard.
A Tierra y libertad, Icíar Bollaín encarna el paper d’una miliciana espiritista a qui no importa oferir el seu cos als companys milicians que ho necessitin per fer la guerra més soportable.
Segons l’espiritisme, el cos és només una eina circumstancial per progressar espiritualment. A cada nova vida obtenim un  nou cos. En el fons, els nostres cossos no són nostres sinò del món.
La meva vida, maca o lletja, interessant o amorfa, no és en realitat meva. És una cosa més entre les moltes que genera la natura.
Que jo no amagui la meva intimitat (o no tant com altres) és per a mi insubstancial. Allò que entenc com a “vergonya, pudor, prudència” per a mi són disfresses, armadures (armes dures?) de les nostres pors. Murs que algún dia, en un futur llunyà, cauran.
Som àtoms agrupats per dotar-nos una figura, com les gotes que delineen el núbol. Tenim figura humana i dotem de creences humanes els nostres àtoms.
Pregunteu però, als vostres àtoms sobre la vostra intimitat. Veureu uns àtoms silenciosos i transparents, fins i tot les seves galtes, que mai no seràn vermelles.
Digueu-me punk, si voleu.

10/6/15

Viatge avortat

Al final no ha pogut ser, vaig haver d'anular el viatge a Burgos perque m'havia oblidat de que el dia 12 tenia una possible entrevista per la borsa de treball de l'ajuntament d'Igualada. També va haver raons no menys importants, si marxava hi havia moltes possibilitats de no poder pagar la factura de l'aigua i, la veritat, puc viure sense llum, però sense aigua s'em faria molt costa amunt estar a casa. Per últim, la medicació que em va suggerir el psiquiatre em va deixar baldat i amb una depressió que m'ha tingut al llit sis dies i encara ara estic grogui però he fet l'esforç d'anar a la biblioteca a donar senyals de vida.

4/6/15

Santiago y cierra la mochila

Demà torno a la carretera (autostop) i al camí (de Sant Jaume), com l'any passat, amb la diferència que ara, apart de gaudir del paisatge i les anècdotes, hauré de guanyar-me el pa de cada dia sobre la marxa. El meu propòsit es tornar del pelegrinatge amb els mateixos pocs diners amb els que surto.
Per la part formativa espero milllorar el meu anglès, el francès, l'italià i, si arribés prou lluny, el gallec.
En quant als aspectes psicoteràpics, estic obligat a ser més comunicatiu si vull sobreviure al repte. M'enduc uns antidepressius i uns somnífers light per provar, a l'estil de quan era jove-post-adolescent i vaig enxampar l'era medio-hippie, que experimentava amb drogues toves, de forma molt efímera, per cert.

M'enduc:
1 capelina per la pluja i com a substitut de flassada quan calgui
1 llençol-sac de dormir (en realitat una funda de sofa que he descobert que tenia cremallera i l'he reconvertit)
1 cantimplora
2 fanalets que es carreguen amb energia solar
3 llibres i 3 diccionaris en diferents idiomes (anglès, francès, italià)
2 àlbums, un de postals antigues i un altre de segells antics per si tinc ocasió de vendre
1 pastilla de sabó Lagarto per la higiene i per rentar
1 matalasset de làtex
1 bossa de cereals per als esmorzars
1 bossa de pomes
1 armònica per alternar amb les estones de lectura
1 plat i coberts
Diverses peces de roba per anar canviant i adaptant a les condicions ambientals
1 pissarra per facilitar l'autostop i per explicar lliçons d'esperanto si m'ho demanen
1 got de plàstic
Algunes pastilles de brou per si als albergs puc cuinar coses
1 llibreta per anar escribint les cròniques del viatge
1 telèfon mòbil
1 credencial de pelegrí i altres documents
70 euros
1 barret per protegir-me del sol a la plana castellana (sobre tot)
1 càmera de fotos
1 navalla suïssa
1 raspall i un  tub de pasta de dents
3 preservatius (que seguiran intactes quan hagi tornat però a la vida va bé tenir il·lusions :) )
1 tovallola
1 bandereta d'esperanto que m'ajudarà a trencar el gel amb els caminants