21/6/15

Les galtes dels àtoms són transparents




El moviment punk va nèixer amb una idea motor: fer sortir a la llum el pitjor de la societat, una societat submisa, hipòcrita, llepaculs, covarda, adotzenada, encorsetada i mediocre.
Els punks eren, i encara són, desgradables per vocació.
També els hippies en el seu moment van catalitzar una decadència per intentar oxigenar el món, l’occidental si més no. Però els punks van decidir no donar oxígen, ans al contrari, taponar els tubs d’oxígen que ens mantenen vius en el nostre estat vegetatiu. Els punks no llancen flors, els punks llancen còctels molotov.
Darrerament algunes persones m’han manifestat que el meu blog és desagradable. No n’era conscient i he hagut de reflexionar abastament.
El meu blog té molts objectius i, en la forma (amarada de fons) preten ser tant descriptiu com em sigui possible. Em va fascinar El Perfum de Patrick Suskind.
Però un altre objectiu era explorar els confins de la llibertat. En aquest viatge aleatori he trepitjat terreny sagrat i transgredit normes no escrites. M’he submergit en el pantà de la lletjor.
No sabia que ho havia fet i ara he de decidir que fer amb el timó. Frenar les meves descripcions o deixar que el punk m’envaeixi i bufi sobre les meves veles.
Un àngel sobre l’orella dreta. Un dimoni sobre l’orella esquerra. Xiu, xiu, perderàs el món, no hi vagis. Xiu, xiu, encara la tempesta, no siguis covard.
A Tierra y libertad, Icíar Bollaín encarna el paper d’una miliciana espiritista a qui no importa oferir el seu cos als companys milicians que ho necessitin per fer la guerra més soportable.
Segons l’espiritisme, el cos és només una eina circumstancial per progressar espiritualment. A cada nova vida obtenim un  nou cos. En el fons, els nostres cossos no són nostres sinò del món.
La meva vida, maca o lletja, interessant o amorfa, no és en realitat meva. És una cosa més entre les moltes que genera la natura.
Que jo no amagui la meva intimitat (o no tant com altres) és per a mi insubstancial. Allò que entenc com a “vergonya, pudor, prudència” per a mi són disfresses, armadures (armes dures?) de les nostres pors. Murs que algún dia, en un futur llunyà, cauran.
Som àtoms agrupats per dotar-nos una figura, com les gotes que delineen el núbol. Tenim figura humana i dotem de creences humanes els nostres àtoms.
Pregunteu però, als vostres àtoms sobre la vostra intimitat. Veureu uns àtoms silenciosos i transparents, fins i tot les seves galtes, que mai no seràn vermelles.
Digueu-me punk, si voleu.