El
somni d’una nit d’hivern
La
llibreria que el vent (i l’ajuntament) s’endugué
Sí i
no
Gràcies,
nois.
El
cigne lleig
Començant
el viatge de los lunes al sol
De
camí cap a l’horitzó
La
tristesa
La
meva vida a Igualada (el 2008)
Esperanto
i jo, tal dia farà molts anys
Viure
a 45 r.p.m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada