A veure...tants caps tant barrets. No existeix una lògica igual a una altra.
Hi ha gent que diu no
entendre els meus raonaments lògics. Aviam, és que la lògica d’una altra
persona, en la seva integritat, és impossible d’entendre. Podem decidir si acceptar-la
o no, però no podem decidir si entendre-la o no.
La lògica d’una persona
és el resultat de la seva confrontació amb el seu medi.
Una vegada vaig estar
assegut a taula en un sopar compartit amb varies persones, entre elles un
natural de Senegal. Doncs, bé, en mig d’una de les converses, aquest noi, amb
cara de perplexitat, explicava que per moltes voltes que li donés al tema, no
conseguia entendre com podia haver persones que decidissin ser vegetarianes,
per a ell era una cosa realment absurda, sense cap ni peus.
Persones i col·lectius
viuen en lògiques diferenciades, no és igual la lògica d’un equatorià que la
d’un tailandès, no és igual la lògica d’un orfe d’una fabela que la lògica un
fill de família nombrosa d’un ministre polonès. No és igual la lògica d’un
depressiu que la lògica d’un misògin, no és igual la lògica de qui escala els
cims de l’Himalaia que la lògica del jugador de petanca.
Amb la lògica passa com
en l’enamorament, tendim a buscar i envoltar-nos de les persones a qui més ens
semblem. Justament per estalviar-nos la feina mental d’afrontar i consensuar la
vida en comú. D’aquí fenòmens com les modes, que creen la il·lusió de que
existeix una lògica comú per a tots. Però fins i tot pots agafar trenta
seguidors d’una mateixa moda (retro, punk, pija, neohippie, vintage, progre,
tatoo, piercing, esports d’aventura, cuina de disseny, mindfulness, ulleres de
pasta, etc. etc.) i, en la proximitat, observaràs diferencies individuals,
aquell punt en que t’estant dient: ei, ei, que jo segueixo la moda però
tinc la meva pròpia personalitat ,no
fotem! que el meu piercing és diferent dels altres!
Apart de que les lògiques
són diferents per l’orígen diferent de les persones, les lògiques no són
unitats fixes i inamovibles. Avui em pot semblar lògic que la gent a l’estiu
vagi en massa a les platges a posar-se morena i lluir bronzejat i demà puc pensar
que és una bogeria anar a la platja amb la quantitat de càncers de pell que
estan apareixen actualment.
Fins i tot poden existir
lògiques il·lògiques. Una persona amb esquizofrenia segurament conviurà amb
dues lògiques alhora (molt il·lustradora la pel·lícula Una mente maravillosa). Per a una persona aliena al fenòmen, un
esquizofrènic seria probablement una persona simplement il·lògica i tocada del
bolet.
Suposo que la il·logía
que interpretem en els altres és una cosa que ens fa por. Vivim en una societat
competitiva-agressiva en la que no ens podem permetre el luxe de no tenir-ho
tot controlat. Ens agraden els nostres amics, entre d’altres coses, perque
tenim sempre controlades les seves respostes (o ens autoconvencem de que és
així). Els nostres amics són gent, en bona part, que han viscut circumstàncies
similars a les nostres o gent de qui poc o molt coneixem les seves
circumstàncies. Molts d’ells doncs, han construit una lògica força similar a la
nostra. Això dona sensació de control i ens permet escapolir-nos de les
ansietats que ens assetgen en el dia a dia, a vegades de forma subtil i a vegades
no tant subtil.
Però hi ha una famosa dita que diu: “Quien más te quiere te harà llorar”. I és que, tard o d’hora, les nostres lògiques acaben distanciant-se el suficient com perque resurgeixin les nostres pors atàviques. Al capdamunt de la llista estaria la mare dels ous: la por a la soledat.
Però hi ha una famosa dita que diu: “Quien más te quiere te harà llorar”. I és que, tard o d’hora, les nostres lògiques acaben distanciant-se el suficient com perque resurgeixin les nostres pors atàviques. Al capdamunt de la llista estaria la mare dels ous: la por a la soledat.
Hi ha gent disposada a
sacrificar la seva lògica perque els terroritza descobrir-se diferents, únics,
ergo...sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada