30/5/14

Dies de pluja i branques


Si fa no fa, porto una setmana compartint coses a casa dels meus amics de Llimiana. Com ja havia dit anteriorment, aquest és el meu primer parèntesi pel que fa al meu nomadisme strictu sensu. És un nou repte, ara visc en sentit comunitari, més enllà de les meves converses esporàdiques al pas per viles i pobles fent via cap el nord.
Un repte donat que ja no soc jo qui configura els horaris, les situacions, les activitats. Ara és un bon moment per practicar l'adaptabilitat. Tot té el seu moment, alçar-se, esmorzar, sortir a fer alguna activitat, dinar, reposar, retornar a alguna tasca començada, sopar, oci i bona nit.
Els dies a llimiana són plujosos i això obligar a flexibilitzar les previsions, allargar l'oci, la lectura, l'estudi, internet...


Quan fa sol exploro amb les mans, m'agrada el contacte amb els elements naturals, l'aigua, el terra, la terra, les herbes, les branques, les flors, els troncs. En el temps que tinc més lliure intento apropar-me als animals, buscar-los, mirar-los, entendre'ls. Ara estic fent un niu, bé, no és un niu, és un petit refugi que quan estigui acabat em protegirà del sol aclaparador i de les pluges persistents i abundoses.
Li dic el Refugi de l'Olivera. I és en part un niu perquè la seva construcció intenta imitar la construcció d'un niu d'ocells, entreteixint branques. M'entusiasme. M'entusiasme la simplicitat i veure com, pas a pas s'enforteix. M'entusiasme veure les coses que ens regala la natura, cada cop tinc més la sensació que tot serveix per alguna cosa, tot té un sentit. Començo a sentir la felicitat de no comprar les coses.
És, en part i també, un viatge al passat llunyà, quan els homes no tenien societats complexes, relacions complexes, aparells complexes, idees complexes, ritus complexes.
Construint el refugi em sento a tocar de la felicitat, o, com a mínim, a tocar de saber quines són les meves necessitats reals i no prefabricades o postfabricades.
Entrecreuar branques és una forma de meditar i un apropament al propi orígen com humà. El meu viatge cap el nord continua interior enllà.





27/5/14

La meva vida a Igualada (al 2008)

(traducció d'una entrada publicada a Ipernity el 2008)

Ja us havia comentat en altres ocasions que no tinc feina , però per descomptat , tracto cada dia de trobar maneres de obtenir ingressos . Avui miraré d'explicar-vos com, al mateix temps, l'estalvio diners i contribueixo, d'alguna manera, a l'ecologia.

La meva principal font d'ingressos és la venda a través d'Internet , tinc el meu propi ordinador portàtil i una càmera , que són les meves principals eines de treball . Mentre que altres persones acostumen fer-ho a casa o a una oficina , vaig triar una biblioteca pública com a lloc laboral . La biblioteca central d'Igualada obre set hores i mitja al dia , per tant , gairebé un horari típic d'un treballador . Cada matí i tarda/vespre la visito i m'hi estic com si fos la meva oficina privada . Aquest sistema em permet evitar el pagament d'accés a internet , estalviar en estufes i aparells per mantenir l'ambient confortable , i alhora, també és un bon lloc on carregar bateries de mòbil i portàtil sense cost.


La biblioteca es troba a 10 minuts amb bicicleta de casa meva, per tant , practico esport durant almenys 40 minuts al dia , no utilitzo ni cotxe ni autobús .Un altre avantatge és la disposició de vídeos , CD's i llibres de diversos temes que complementen les meves necessitats d'informació i m'ajuden en treballs de traducció i redacció de textos.

Durant l'horari de la biblioteca , el telèfon mòbil està apagat i puc anar fent amb molèsties mínimes , cosa que facilita la concentració i l'ús profitós del temps. Finalment , estic envoltat de persones que sovint estan disposades gentilment a ajudar quan m'apareixen petits problemes i dubtes. Poc més es pot demanar ;)

22/5/14

Els misteris de Gavet i Fontsagrada

La casa rosada
Un taxi a les kimbambes

Font-gàrgola
Una sitja post-industrial
L'immòbil cuallarga
Un homo speculensis

12/5/14

La motxilla, hores d'ara

Un cop passades les primeres experiències, la motxilla actual consisteix en :

-Un sac de dormir que poso a baix de tot, sense plegar ni posar a la funda perque s'adapti al fons de la mateixa motxilla aprofitant bé l'espai (be water my friend).
-Dues mudes de roba interior, apart de la posada.
-Una muda de roba exterior, "            "              ".
-Una carmanyola rodona de plàstic dur aïllant, estil nevera de platxa, amb dos departaments, plat fons i plat pla. Culler i forquilla.
http://91.229.239.12/fp/1040/54/otros-articulos-de-menaje/Fiambrera-termo-Valira-104054152_1.jpg

-Una cantimplora d'un litre.
-Articles higiènics: gel de bany, mirallet, raspall i pasta, tisores, pinces, tiretes i esparadrap.
-Tovallola petita.
-Dues làmpades-fanalet alimentades amb placa solar.

 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMy_PJ8HskG8IegFYCS-3FbOrK1BXH-xvud2LR6ACyREw_lE7-D6HKREhEZysIS_YBb-n_Wso__NQO6XoKOh6yfuh7UZ5bl7SrtiHSOIVz93GRyrxlL99oH5tCXgc8nZKyd_6XKz5odPE/s1600/20140324_180732.jpg

-Alimentador per al mòbil
-Càmera de fotos.
-Mapa de Catalunya, llistat de telèfons i adreces, bolígraf.
-Ulleres de recanvi.
-Matalasset inflable.
-Tenda per a dues/tres persones.
-Provisions de menjar per a 1 o 2 dies. Multivitàminic.
-Capelina. Barret per al sol.
-Navalla suïssa.
-Una figureta de buda, per a la meditació.(Nota a tall de curiositat: El buda amb la mà dreta tocant a terra és l'equivalent al nostre "tocar de peus a terra". Meditar no significa viure als núbols!)
 

-Material per decidir encara : mètode de solfeig, llibre en anglès, guitarra, vocabularis.

Montsec, Etapa rural de reflexió

Demà retorno sobre les meves passes. He d'anar a la zona dels Montsecs per parlar amb alguns amics i esbrinar si les possibilitats de feina en l'àmbit de l'ecoturisme són fermes.
Caldrà veure si existeix una remuntada en l'economia general i si Catalunya manté el seu poder d'atracció i després veure si puc crear una oferta amb l'ajuda de la gent que conec.
Aquesta setmana el meu viatge serà un xic més sedentari i reflexiu. Parteixo de la confirmació d'una ajuda a la inserció que em dona marge fins el desembre.
Queda aparcada la venda de vocabularis i m'emportaré alguna cosa més relacionada amb la formació, que passa pels idiomes o per la música. Potser m'emporti la guitarra per no perdre els meus petits coneixements i per mirar de millorar-los, això dependrà de si vaig a acampar a algún lloc tranquil i protegit per a un temps.
La meva feina en el camp de l'ecoturisme podria passar per feines de publicitat-difussió de projectes via internet en primer terme i per organització de tallers culturals-recreatius en una segona fase. En una propera entrada espero poder donar més detalls.
En qualsevol cas, serveixi això com a crida a tothom que tingui entre mans o en ment algún projecte i necessiti un dinamitzador, no necessariament remunerat en primera instància sinó en funció de resultats.
M'està servint de gran ajuda anar parlant amb amics, coneguts i desconeguts, al llarg del meu viatge, ja sigui en qualitat d'hosta o al voltant d'una tassa de cafè a la terrassa d'un bar de poble. M'agradaria que això continués i no m'importaria configurar el meu camí visitant a tothom qui vulgui, independentment del lloc on visqui. Si algú vol compartir una estona del seu temps amb aquest estrany pelegrí ja ho sabeu, deixeu-me un missatge al blog o a k.berga(a)gmail.com.
Avui miraré el web de blablacar a veure si algún cotxe s'acosta a Tremp demà al matí. Petons i fins la propera!

10/5/14

La tristesa

George Moustaki, els fados, les llàgrimes reconfortants, Salvador Espriu, la saudade, la melangia, els vells records, Leonard Cohen,...la tristesa no és un mal, és el perfum que ens arriba d'una bellesa llunyana.

Barcelona, diversa i peculiar

Mentres reparteixo punts de llibre i vocabularis per Barcelona, us passo algunes imatges curioses que he anat captant al vol. Començo i acabo amb construccions geodèsiques. M'ha semblat que quedava millor així.
 La primera empresa que et trobes a l'entrar a Biocultura és una que construeix geodes multiusos

 Montjuic conserva alguns racons d'aire primitiu i rural

Casetes adosades que recorden un urbanisme d'altres latituds

La Moritz "al filo de la navaja"  jugant amb una imatge retro

 Una textura des de Les Arenes

 Dues imatges en una, dues èpoques en una

 Tiempos modernos

No tot és asfalt a la ciutat

Fins la propera!

8/5/14

Una Manresa sorprenent

Algú va encarregar un obelisc per a la ciutat però no van trobar cap plaça on posar-lo. Ara serveix als turistes per avisar-los que són a prop de l'estació :)

Un indicador comercial poc habitual. Si a La Selva del Camp em vaig trobar un petit elefant, els de la granja Armengol em van sorprendre amb un animalet més nostrat.

Va ser curiós que buscant llocs on deixar un punt de llibre sobre el meu vocabulari, em vaig topar amb la llibreria Bolboreta (papallona en gallec). Una petita metàfora del meu viatge.

Una altra curiositat i coincidència metafòrica. A la Biblioteca Ateneu Les Bases, a la taula d'intercanvi lliure de llibres, hi havia un llibre titulat Los pelícanos ven el norte, on el protagonista, Hércules, és un polifòbic que decideix fer un viatge a través d'Estats Units a la recerca d'un vell amor.

Una parada abans de marxar cap a Igualada, on he de reparar un fanalet que em va caure i un matalasset inflable que s'em va punxar.






7/5/14

Martorell-Manresa-Buda-Manresa-Igualada

La zona de circumvalació Anoia-Llobregat-Bages-Anoia la vaig començar a Martorell. Tot i que no vaig fer fotos, em va sorprendre trobar molts murs i edificacions amb esgrafiats històrics i artístics, alguns d'ells d'estil modernista ( altres no sé, estic molt peix en arts i humanitats, snif.)
Pel que fa al repartiment de punts de llibre, cal destacar el meu agraïment a la gent de la CNT de Martorell, que es van quedar un dels meus vocabularis i em van donar algún consell sobre el preu i la venda.
Amb ells vaig passar una estona parlant, com no, de política i societat.
Altres llocs on vaig deixar algunes petjades van ser l'àrea de cultura de l'Ajuntament i una escola de música.

Deixant Martorell enrera vaig baixar a Manresa però com que era ja al vespre i proper a l'enfosquiment, vaig optar per caminar per la carretera comarcal 37 fins trobar un lloc discret per acampar i pasar la nit.
A l'altura de Les Salelles, a costat d'un camp de golf em vaig establir.
No vaig dormir tant bé com volia ja que resulta que el matalasset inflable estava foradat per culpa d'un imperdible que duia a un departament de la motxilla, ag!
Això em va permetra a mitja nit sentir la presència d'un porc senglar amb el seu característic respirar esbufegant igual que un brau davant del torero.
Suposo que quan va olorar les meves sandàlies i en especial els mitjons, va optar per canviar la ruta quotidiana.



Al matí següent em vaig encaminar cap a un lloc on havia estat l'hivern passat en una jornada de portes obertes, el Centre budista Kadampa Montserrat.
Si a la seu de la CNT-Martorell haviem parlat de política, a CKM varem estar xerrant distesament sobre el món mundanal i els esperits espirituals.
Els kadampa se centres molt en facilitar als occidentals la comprensió del budisme (=Dharma).
Molt afablement em van deixar acampar al seu terreny i em vaig sentir molt ben acollit. Gràcies a tots!

5/5/14

Ho netejo?

Ets excursionista, senderista, viatger, aventurer? segur que en alguna de les teves sortides t'has trobat amb un indret maco, sorprenent, encantador, si no fos per...la brossa, les deixalles que cap institució, ajuntament, consell comarcal, diputació recull.
Indicadors abandonats, tapats, amb desperfectes que es podrien arreglar sense gaires dificultats. Potser parlem d'un caminet, una cala, una platgeta, un parc, un mirador, un petit turó...
Llocs als que t'agradaria tornar o recomanar als teus amics i coneguts i dubtes a fer-ho per aquelles malaïdes llaunes, vidres trencats, papers rebregats.
Ho netejo? Mentres busco feina m'ofereixo a fer-ho en tant cap organisme s'en ocupi. Digue'm quin és el lloc que t'agradaria millorar, hi vaig, faig algunes fotos de l'abans i del desprès de la meva intervenció i t'ho faig saber.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Et cal una neteja  fons de la casa on vius i no trobes el moment. Et cal treure-li la pols i supervisar la caseta a la que hi vas poc, potser només en època de vacances. Tens un local massa desordenat i et fallen les forces per arreglar-ho, al patí jardí  li cal una neteja?
Deixa'm veure-ho i donem les instruccions de com ho voldries tenir.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fes-me una proposta i en parlem. Si encabat vols, em pots fer un ingrés lliure, en funció de la feina feta i el resultat. Però que els diners no siguin cap obstacle si no et va bé, també podem fer un troc si tens roba que em vagi bé, menjar (vegetarià) que no hagis de consumir, objectes susceptibles de vendre en un "mercadillo" o un mercat de brocanteria i antigüitats (dos dies al mes vaig a vendre), en fi, qualsevol cosa que  vegis oportuna.
Si tens algún suggerimet de feina més enllà de la categoria "neteja", no dubtis a comunicar-m'ho. Per qualsevol cosa pots escriure'm a: k.berga(a)gmail.com

3/5/14

De camí cap a l´horitzó

A Cervera, país de bruixes i aquelarres, un ciclista esportiu em va aturar i, veient-me carregat amb la motxilla, em va preguntar si estava fent el Camí de Sant Jaume, dit de Santiago en altres indrets i boques. Li vaig respondre que no, que el meu impuls viatger bebia d'altres fonts. Tot i així també li vaig comentar que la meva vivència tenia alguna similitud, com a viatge iniciàtic, salvant les distancies.
El cas es que l'objectiu inicial i pragmàtic de cercar una feina és molt semblant a un miratge, o potser una excusa, en el fons.
Viatjo per trobar el món perdut o mai tingut, el món compartit amb els altres, els veins de la meva vida als qui vec pero no reconec. Viatjo per trobar algú com jo, no per enamorar-me, no per descansar, sinò per compartir. Viatjo per saber del món, per trobar el graal que em permetrà baixar  a la terra, per trobar el mirall que em permeti veure'm.

Sé que no sóc un ser social-ritualístic, no m'emocionen molts esdeveniments grupals, casaments, aniversaris, costellades, vetlles de difunts, sants, calçotades, viatges a països exòtics, festes multiculturals, trobades familiars.
Massa soroll i massa repetició del soroll del que em sento aliè, aliè fins la nervitud i l'angoixa. Una alienació que m'obliga a teatralitzar-me a mi mateix, a donar als altres, de forma maldestra, el que els altres esperen rebre. Un peix fora de l´aigua suspirant per que no se n'anodin de que és un peix.
El meu viatge és també una escapada d´una terra que sovint sento hostil, esperant trobar-ne una de nova o la transfiguració de la que abandono. També és una crida, tot esperant que el ressó arribi tant lluny com sigui possible, a tantes orelles com hi hagi en el camí.

Busco feina, pero busco també quelcom més difícil, algú amb qui poder ser jo sense pors, sense judicis, sense condicions. Busco algú que sigui igual més enllà de les diferències. Algú deconstruit o algú en construcció amb qui cremar junts prejudicis i prepensaments en una foguera de Sant Joan.
Algú a qui no espanti un viatge cap a l´horitzó inabastable.

Borges Blanques i Cervera, fi d'etapa

Després de veure un suc a Les Borges Blanques, fer unes fotocòpies del punt, connectar-me a la biblio  i de fer algunes fotos, em vaig dirigir a Cervera via Lleida-Pirineus. la Ruta ha estat més o menys la prevista però la vaig haver d'accelerar perquè la meva "tenda de campanya" necessitava un canvi després del "vendaval" d'Almòster.
El viatge està prenent un rumb força mutacional. Me n'adono de que no puc forçar les cames, en especial tinc febles genolls i peus. Els primers tenen tendència a inflar-se, cosa que he de cuidar i els segons aparentment aguanten bé les caminades pero sol aparentment, a les nits apareix un dolor difús que no em deixa dormir i als matins em llevo més aixafat del que seria lògic.
He de reduir al mínim possible les caminades, si pot ser enmarcar-les en les tasques de repartir el punt de llibre. Aquesta setmana aprofitaré una targeta integrada per fer les zones de l'Anoia, Baix Llobregat i Bages, que em permetran descansar a Igualada en cas de necessitat. Dijous, divendres, dissabte i diumenge em curraré Biocultura i una mica Barcelona mateix. Encabat, si disposo de diners pujaré al `prepirineu per xerrar amb gent que conec.
Mentrestant investigo el couchsurfing i també la xarxa d'albergs de Catalunya, inclosos els relacionats amb el camí de Sant Jaume.



El punt de llibre

Aquest és l'aspecte, o part d'ell, del punt de llibre en el que explico esquemàticament el motiu del meu viatge per Catalunya i on afegeixo la possibilitat de que qui vulgui em compri el Vocabulari Familiar per ajudar-me en les despeses de desplaçament. Les còpies les faig en blanc i negre però amb cartolina de color groc, a jòc amb el llibret.