Si fa no fa, porto una setmana compartint coses a casa dels meus amics de Llimiana. Com ja havia dit anteriorment, aquest és el meu primer parèntesi pel que fa al meu nomadisme strictu sensu. És un nou repte, ara visc en sentit comunitari, més enllà de les meves converses esporàdiques al pas per viles i pobles fent via cap el nord.
Un repte donat que ja no soc jo qui configura els horaris, les situacions, les activitats. Ara és un bon moment per practicar l'adaptabilitat. Tot té el seu moment, alçar-se, esmorzar, sortir a fer alguna activitat, dinar, reposar, retornar a alguna tasca començada, sopar, oci i bona nit.
Els dies a llimiana són plujosos i això obligar a flexibilitzar les previsions, allargar l'oci, la lectura, l'estudi, internet...
Quan fa sol exploro amb les mans, m'agrada el contacte amb els elements naturals, l'aigua, el terra, la terra, les herbes, les branques, les flors, els troncs. En el temps que tinc més lliure intento apropar-me als animals, buscar-los, mirar-los, entendre'ls. Ara estic fent un niu, bé, no és un niu, és un petit refugi que quan estigui acabat em protegirà del sol aclaparador i de les pluges persistents i abundoses.
Li dic el Refugi de l'Olivera. I és en part un niu perquè la seva construcció intenta imitar la construcció d'un niu d'ocells, entreteixint branques. M'entusiasme. M'entusiasme la simplicitat i veure com, pas a pas s'enforteix. M'entusiasme veure les coses que ens regala la natura, cada cop tinc més la sensació que tot serveix per alguna cosa, tot té un sentit. Començo a sentir la felicitat de no comprar les coses.
És, en part i també, un viatge al passat llunyà, quan els homes no tenien societats complexes, relacions complexes, aparells complexes, idees complexes, ritus complexes.
Construint el refugi em sento a tocar de la felicitat, o, com a mínim, a tocar de saber quines són les meves necessitats reals i no prefabricades o postfabricades.
Entrecreuar branques és una forma de meditar i un apropament al propi orígen com humà. El meu viatge cap el nord continua interior enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada