30/12/13

Intueixo que són menys de 478


Sóc l'únic o hi ha més gent que sent que la paraula "amic-amiga" engloba molt i explica poc? la paraula "amant", degut a que sovint defineix inclusió de sexe, sembla menys ambigua, si més no a nivell col·loquial o habitual.
El debat sobre qui és amic i qui no, es va reobrir amb l'aparició de les xarxes socials, quan molta gent va identificar el concepte "amic" amb el concepte "contacte". Però ja abans d'això a mi el concepte "amic" em costava de manegar.
El veí de l'escala que fa acudits a l'ascensor és un amic. L'home que em ven la loteria de Nadal és un amic. El meu company de feina a l'oficina és un amic. El meu cosí és un amic. L'amiga de la meva ex és una amiga meva. La dona que s'ha ajuntat amb  el meu pare és una amiga. Els pares del nen que va escola amb el meu nano són els meus amics. La gent que intercanvien missatges amb mi al Fb són els meus amics. La gent amb qui anem a fer la cervesa són els meus amics. Aquell al que truco quan tinc una depre és el meu amic. El tiu que també es torna boig com jo per les pelis de Monthy Phyton és el meu amic, la gent que ens reunim per fer meditació som amics,...
No tenir amics és impossible. Hauriem d'estar tancats en una habitació i que ens passessin el menjar per sota la porta i, encara i així, resulta que tindriem al menys un amic, o ho veuriem com un amic.
Si algú et pregunta quants amics tens, què respons? 7, 10, 20, 30, 100, 236, 478, ?
Què són aquelles persones que apart de pensar en tu quan esteu junts, també pensen en tu quan no us veieu. Què són aquelles persones que, més enllà de desitjar-te que siguis feliç, dediquen part del seu temps a que ho siguis?
Què són aquelles persones a les que truques sense vacilar quan estàs molt alegre o quan estàs molt trist?
Què és aquella persona que et considera especial i a qui tu consideres especial?
Què són aquelles persones que aconseguiexen comprendre't dins del mar d'incomprensió general?
Què és aquella persona que es despulla quan tu et despulles? Que pateix quan tu pateixes?
Què són aquelles persones que semblen vibrar quan tu vibres? Què són aquelles persones que exerceixen d'amants, amb sexe o sense? Els que t'ofereixen un amor indestructible...què són?
Intueixo que són menys de 478.

20/12/13

La cosa és...


Avui he tingut la meva trobada mensual amb la meva psicòloga. Al llarg del mes un va fent pensaments de tota mena, que si continuu que si no continuu, que si anem per bon camí, que si estem donant pals de cec,...bé, al final quedaven dues opcions, anar, agrair-li la feina i l'atenció i unes bones festes o bé presentar-li els deures que m'havia encarregat: "Apunta aquelles coses que t'agradaria canviar" " a! i també apunta les teves virtuts, habilitats,etc."
Mitja hora abans de l'entrevista he fet la feina encarregada, no exactament com ella volia ja que ella es referia a coses concretes per canviar i jo m'he anat a les situacions generals que em creen conflictes, però el cas és que l'he anat a veure amb ànim de donar-nos una oportunitat de seguir obrint portes i a veure que surt.

Podria fer una crònica de la trobada, que ha estat una mena de massatge relaxat i fluid, això sí, sense final feliç com posa en els anuncis a les darreres pàgines del diari, més aviat he sentit un dejà vu... Però no vull desvelar la nostra conversa, se m'ha acudit una idea millor. Comptar amb vosaltres, amb la vostra opinió, potser fins i tot algú de vosaltres trobarà un cert ressó interior llegint alguna de les coses que he escrit aquest matí per a la meva psicoamiga.
Així, doncs, sec amb permís al vostre divà i us explico...
les coses que m'agradaria que canviessin:

m'agradaria ser menys hipersensible
tenir més capacitat de concentració i memòria
tenir menys moments de confusió i bloquejos mentals
poder lligar millor els pensaments i entendre més a la gent
no avorrir-me tant en converses tòpiques dels adults
saber actuar amb sentit comú
no sentir una mena de fatiga crònica constant
sentir-me madur enlloc de tenir una ment de 15 anys en un cos de 53
trobar gent similar  a mi
entendre per que no aconsegueixo amics
ser capaç d'empatitzar amb les emocions dels altres
ser més hàbil en resoldre conflictes
saber com estructurar la meva vida des de la pobresa

Fins aquí les coses que hem parlat la meva psico i jo. No ha hagut temps per a la segona part, la de les virtuts que he apuntat seguint les seves instruccions. De fet ni se les ha mirat, jo crec que ja estava prou atavalada amb la primera part de l'exercisi i com que els metges viuen pendent del rellotge, suposo que era millor no encetar un altre meló :)
Tanmateix us transcric les coses que crec que ella m'havia demanat, les meves qualitats positives per dir-ho d'alguna manera. Amb el risc que alguna persona pugui dissentir del que penso, es clar.
Les qualitats esmentades:
bondat
perseverància
honestedad
altruïsme
noblesa
confiabilitat
sinceritat
paciència
esperit crític, explorador, inconformista
creativitat
afabilitat

Això és tot doctora, creu que em pot ajudar?


11/12/13

Recuperant poemets

Serem amics 

.........M'aGito,
tot sabent que no cal, Esperant un temps que mai no existirà
.................................................és l'imMòbil ser
 ...............................................................................l'imMòbil estar
...............................................................................................i m'en Adono que potser no hi ets.
 I tanmateix...t'estim... i sé que algún dia, en algún lloc... serem amics.  

...de les absències

Remor de tren que ens allunya,
mirades silencioses que solquen
camins transparents,
que menen cap a uns ulls fugissers...
sento les paraules d'en Pol
que ressonen en l'oïda imaginària,
al cap i a la fi, imaginada.

10/12/13

Susan Boyle, quan el talent desborda l'autisme



La cantante escocesa Susan Boyle ha comunicado que tiene una forma de autismo conocida como síndrome de Asperger, un diagnóstico que recibe con mucho alivio pues llevaba años pensando que tenía algún daño cerebral. Boyle, de 52 años, contó al diario Observer en una entrevista que había buscado la ayuda de un especialista escocés hace un año temiéndose que el diagnóstico que le dieron en su infancia, de daño cerebral, era erróneo. Boyle dijo que le habían molestado durante toda su vida por su comportamiento extraño y que los niños de su pueblo natal Blackburn la llamaban "Susie la simple". Había mantenido en secreto su diagnóstico de Asperger, una leve forma de autismo marcada por una torpeza social y unos intereses reducidos que convierten a las relaciones personales en un desafío. "Me dijeron que tenía daño cerebral. Siempre supe que era una etiqueta injusta." dijo. "Ahora tengo un entendimiento más claro sobre qué me ocurre y me siento más relajada sobre mí misma". Boyle saltó a la fama internacional en 2009 tras una aparición en el espectáculo televisivo 'Britain's Got Talent', sobre todo después de su interpretación perfecta de 'I Dreamed a Dream' del musical 'Los Miserables'. La historia de su vida, la transformación de una escocesa desconocida en una artista que vende millones de discos, fue hecha un musical. Boyle le dijo al Observer que había visitado un especialista por su cuenta porque "pensé que tenía una enfermedad más seria y que no podía funcionar correctamente". Señaló que estaba aprendiendo a controlar el Asperger y que esperaba que el diagnóstico hiciese a las personas más empáticas. "Creo que la gente me tratará mejor porque ahora entenderán mejor quién soy y por qué hago las cosas que hago".

Leer más: Susan Boyle padece síndrome de Asperger http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-susan-boyle-padece-sindrome-asperger-20131209180214.html