Missatge per a una amiga bloguera

                                                                                                                                                              Como bloguero he sentido esa misma sensación a veces y me he cuestionado si al final tenia sentido o no esta forma de comunicarse con el mundo. Un blog es algo multidimensional, no solo una via de comunicación sinó tambien una forma de digerir el mundo, una forma de aposentarse sobre tierra firme, una forma de vestir nuestra alma, de definir nuestra diferencia, es una palanca de cambio, un espejo que nos muestra como somos, con el pelo revuelto o elegantes, con ojeras o mirada seductora, un blog es el documental de nuestra metamorfosis, es la patada al vecino, el abrazo en la barra del bar, una crónica de la vida en re menor. Blogueamos porque vivimos, porque somos, porque nos mostramos y nos vemos, porque nos afirmamos en nuestra negación, porque no nos gusta que nuestra vida sea invisible. Nos gusta soñar realidades, buscarle los tres pies al cactus, jugar a parar con los lectores, reir, llorar, mojar las teclas con lágrimas de café, gritar que ya basta, gritar bastardos, besar labios prohibidos. Necesitamos escribir, o quizás las palabras nos necesitan a nosotros para sobrevivir, el mundo necesita palabras que rompan el silencio inmundo, el universo es un verso y ya no valen las plumas de ànade sinó los dígitos i los bits, la memòria de un làpiz que ya no es, los reyes ya no nos traen papel-carbón, se acabó el papel y se acabará el carbón. Escribimos en un blog, nuestro hijo, que nunca se emancipará sin nosotros y sin embargo sobrevivirá a nuestra muerte. Algún dia los arqueólogos encontraran nuestras palabras enterradas bajo columnas derruidas y intentaran comprender a que civilización pertenecieron.

Intueixo que són menys de 478

Sóc l'únic o hi ha més gent que sent que la paraula "amic-amiga" engloba molt i explica poc? la paraula "amant", degut a que sovint defineix inclusió de sexe, sembla menys ambigua, si més no a nivell col·loquial o habitual.
El debat sobre qui és amic i qui no, es va reobrir amb l'aparició de les xarxes socials, quan molta gent va identificar el concepte "amic" amb el concepte "contacte". Però ja abans d'això a mi el concepte "amic" em costava de manegar.
El veí de l'escala que fa acudits a l'ascensor és un amic. L'home que em ven la loteria de Nadal és un amic. El meu company de feina a l'oficina és un amic. El meu cosí és un amic. L'amiga de la meva ex és una amiga meva. La dona que s'ha ajuntat amb  el meu pare és una amiga. Els pares del nen que va escola amb el meu nano són els meus amics. La gent que intercanvien missatges amb mi al Fb són els meus amics. La gent amb qui anem a fer la cervesa són els meus amics. Aquell al que truco quan tinc una depre és el meu amic. El tiu que també es torna boig com jo per les pelis de Monthy Phyton és el meu amic, la gent que ens reunim per fer meditació som amics,...
No tenir amics és impossible. Hauriem d'estar tancats en una habitació i que ens passessin el menjar per sota la porta i, encara i així, resulta que tindriem al menys un amic, o ho veuriem com un amic.
Si algú et pregunta quants amics tens, què respons? 7, 10, 20, 30, 100, 236, 478, ?
Què són aquelles persones que apart de pensar en tu quan esteu junts, també pensen en tu quan no us veieu. Què són aquelles persones que, més enllà de desitjar-te que siguis feliç, dediquen part del seu temps a que ho siguis?
Què són aquelles persones a les que truques sense vacilar quan estàs molt alegre o quan estàs molt trist?
Què és aquella persona que et considera especial i a qui tu consideres especial?
Què són aquelles persones que aconseguiexen comprendre't dins del mar d'incomprensió general?
Què és aquella persona que es despulla quan tu et despulles? Que pateix quan tu pateixes?
Què són aquelles persones que semblen vibrar quan tu vibres? Què són aquelles persones que exerceixen d'amants, amb sexe o sense? Els que t'ofereixen un amor indestructible...què són?
Intueixo que són menys de 478.