Més sobre el projecte i la crida

 

Fa uns dies vaig utilitzar Facebook per anunciar els meus amics i coneguts els meus plans de adaptar casa meva per poder tirar endevant un projecte de "taller de reciclatge i reutilització d'objectes", així com destinar un espai específic per a la meva formació, que ara per ara se centra en millorar els meus coneixements de llengües (anglès, francès, italià, gallec i altres més endevant).
Junt amb l'anunci feia una crida a totes les persones que tinguin coses per llençar i que tan mateix opiniin que podrien ser útils en altres mans, fent-hi millores, reparacions, afegits, etc.
El meu pla al respecte és recollir tota mena objectes sobre els que pugui treballar en la seva recomposició i reutilització per a la finalitat originària o per una nova.
Si el projecte fos reeixit, el segon pas seria vendre els objectes, primariament a través dels mercats d'antigüitats d'Igualada i el d'objectes vells de Vilanova del Camí. En fases posteriors buscaria altres vies de venda.
En compensació per a les persones que em vulguin ajudar en aquest projecte podria oferir ajuda domèstica, com ara en la neteja i reorganització d'espais o bé mitjançant un intercanvi amb objectes del meu estoc vigent de coses per vendre. En alguns casos concrets també podria oderir alguna mena de compensació econòmica en funció del valor dels objectes.
Tot material és benvingut. De tota manera, donades les dates, serien en especial benvingudes coses ralacionades amb les festes de nadal i reis (guarniments nadalencs, llums, peces de pessebre, jocs, joguines, postals nadalenques, tiós, etc.) no importa l'estat mentres considereu que hi ha possibilitats de restaurar-ho o completar-ho.
També seria benvingut material de candent actualitat com ara el relacionat amb el catalanisme, independentisme i temes afins.
Estic obert a qualsevol proposta que em pugueu fer i a respondre els dubtes que tingueu. Em podeu escriure a: k.berga(a)gmail.com  o trucar-me al 664517173.
Si no tens res però igualment vols ajudar-me, si et plau, dona a conèixer el meu missatge de blog!
Moltes gràcies!

De camí cap a l´horitzó

A Cervera, país de bruixes i aquelarres, un ciclista esportiu em va aturar i, veient-me carregat amb la motxilla, em va preguntar si estava fent el Camí de Sant Jaume, dit de Santiago en altres indrets i boques. Li vaig respondre que no, que el meu impuls viatger bebia d'altres fonts. Tot i així també li vaig comentar que la meva vivència tenia alguna similitud, com a viatge iniciàtic, salvant les distancies.
El cas es que l'objectiu inicial i pragmàtic de cercar una feina és molt semblant a un miratge, o potser una excusa, en el fons.
Viatjo per trobar el món perdut o mai tingut, el món compartit amb els altres, els veins de la meva vida als qui vec pero no reconec. Viatjo per trobar algú com jo, no per enamorar-me, no per descansar, sinò per compartir. Viatjo per saber del món, per trobar el graal que em permetrà baixar  a la terra, per trobar el mirall que em permeti veure'm.

Sé que no sóc un ser social-ritualístic, no m'emocionen molts esdeveniments grupals, casaments, aniversaris, costellades, vetlles de difunts, sants, calçotades, viatges a països exòtics, festes multiculturals, trobades familiars.
Massa soroll i massa repetició del soroll del que em sento aliè, aliè fins la nervitud i l'angoixa. Una alienació que m'obliga a teatralitzar-me a mi mateix, a donar als altres, de forma maldestra, el que els altres esperen rebre. Un peix fora de l´aigua suspirant per que no se n'anodin de que és un peix.
El meu viatge és també una escapada d´una terra que sovint sento hostil, esperant trobar-ne una de nova o la transfiguració de la que abandono. També és una crida, tot esperant que el ressó arribi tant lluny com sigui possible, a tantes orelles com hi hagi en el camí.

Busco feina, pero busco també quelcom més difícil, algú amb qui poder ser jo sense pors, sense judicis, sense condicions. Busco algú que sigui igual més enllà de les diferències. Algú deconstruit o algú en construcció amb qui cremar junts prejudicis i prepensaments en una foguera de Sant Joan.
Algú a qui no espanti un viatge cap a l´horitzó inabastable.

Apadrina'm

Ex-llibreter, major de 50 anys, sense carnet de conduir ni diploma d'anglès...les possibilitats de ser contractat no són gaire abundoses. Si fem cas dels analistes, em seria més fàcil anar i tornar d'Ítaca amb patinet que no pas aconseguir un contracte.
He repartit currículums, tant físicament com per internet, rebo informació acurada de borses de treball, miro a vegades taulells d'ofertes, envio circulars als amics, em proposo com a subtitulador de videos, amplio el cercle de contactes a Igualada per passar la veu, busco llogaters per les habitacions de casa, ofereixo la casa com a alberg per a estrangers, venc per internet, poso parada al mercat d'Igualada, venc llibres per Sant Jordi,...i amb tot això i coses que m'oblido, les meves espectatives per a l'estiu són d'ingressar 300 euros al mes, insuficients per a cobrir totes les coses bàsiques.
Al SOC m'han dit que hi vagi el 21 de desembre a sol·licitar una ajuda que durarà (si me la concedeixen) 11 mesos, després passaré un any sense ajudes i potser rebré de nou l'ajuda per 11 mesos, després vindrà un altre any buit i de nou a sol·licitar l'ajuda. A partir d'aquí ja se suposa que hauré exhaurit totes les opcions i "estaré treballant" (tant de bo).
Mentrestant, per sobreviure i fins que no trobi una idea lluminosa, m'aniria bé qualsevol tipus d'ajut.
La meva proposta és que m'apadrini's, però no en el sentit de que em donis diners sinó en el sentit que em tinguis en compte per fer intercanvis, per exemple:
Fa dies que penses que hauries de pintar una habitació (o la casa) i no trobes el moment o les ganes. Em truques, vinc, i ens posem mans a l'obra. N'hi ha prou que em convidis als àpats mentres treballem, o mentres treballo.
Hi ha una gestió molt farragosa que no tens gens de ganes de fer, per exemple recollir una informació o papers d'algún lloc on acostuma a haver cua. Em truques, m'ho expliques i vaig a fer-la. A canvi em pots donar coses que tens a casa i que anaves a llençar però que dubtaves perquè encara són útils.
T'han convidat a sopar o a una trobada però et fa pal anar-hi sol/sola. M'avises i vinc a acompanyar-te si corres amb les despeses relacionades.
En fi, tot allò que s'et pugui ocórrer que et pugui convenir i a mi em serveixi per reduir despeses o, en el cas de que em donis objectes vendibles, aportar algún guany.
Per si ajuda a entreveure en quins camps puc fer aportacions, pots clicar aquest enllaç i veure el meu currículum.
Com que visc a Igualada i no tinc cotxe haurem de tenir en compte que la tasca que pugui fer en conjunt no em comporti pèrdues, per exemple si em proporciones un dinar però el tren d'anar i venir em costa el preu de dos dinars...:)
El concepte apadrinament comparta un cert sentit de continuació, es a dir, el que desitjo és que en tot moment sàpigues qualsevol cosa que desitgis saber sobre l'evolució de la meva situació. En aquest sentit, les noves tecnologies van molt bé. Pots llegir els meus blocs i les meves intervencions a la xarxa, apart de que puguem, quan convingui, intercanviar-nos correus.
Si la meva proposta no va amb tu però la consideres interessant, la pots fer arribar a altres persones que consideris adients.
Qualsevol comentari serà benvingut, i encara més si sabeu com enriquir la proposta.
Una abraçada.

Nota:
No surt com a currículum però també podria fer feines de les que abarca el concepte bricolatge. D'adolescent havia treballat d'aprenent de lampista/plomer i encara podria arreglar algunes cosetes.