28/1/13

28 de gener de 2013



Apa! 53 anys sobre aquest curiós planeta. 5 i 3 són 8, el vuit tombat s'assembla molt al símbol de l'infinit. El que no sé és si això significa alguna cosa, ja sé que hi ha números més macos, l'1, el 3, el 7, el 9, entre d'altres per a molts numeròlegs, però ves, ara toca el vuit, una paraula que s'assembla a la paraula buït.
Com llegir-la? doncs hi ha dues opcions pel cap baix, com el no-res, no hi ha res a fer, no hi trobem res al nostre interior, som com un bunyol de vent, una carcassa que ocupa un espai.
Però també hi ha el buït que ens ve a veure quan meditem, quan contemplem, una mena d'espai infinit on tot passa i tot és posssible. No som res i ho som tot, en una mena de llibertat última en la que la gent no tenim condicionants ja que no hi som.
El 53 dona el 8 que, un número, aquest, que també apareix a la data d'avui, 28, una coincidència? Probablement no. Les coincidències segurament existeixen a aprtir del moment en que les anomenem coincidències.
2 i 8 són 10, 1 i 0 fan 1. Ara ja tenim un número més simpàtic, una mica bo i una mica dolent. L'1 és l'únic, l'inimitable, l'especial, el primer,... però també és el número més solitari, el més bàsic i poc elaborat, un número que es fa, si es vol, amb només una ratlla.
El 53 ens porta a l'infinit i l'1 ens dona una ratlla, una línia a seguir. Avui m'he llevat a les 9 h. i he volgut materialitzar la meva línia, fer baixar a la terra aquest caminet que traça l'1. He decidit comprar una pissarra. Escriuré en ella els punts que, un cop units marcaràn una línia dins del meu infinit. Serà la línia Vileda.
Una pissarra infinita on escriuré amb un retolador finit. De moment un finit mental perquè piussarra i retolador encara no els he comprat. Però el finit m'ha dit coses a cau d'orella: agafa un barnús, dutxa't, vesteix-te amb coses diferents a les d'ahir, dia 27, ara tens 53 i tot torna a començar.
Dona-li el finiquito a la teva darrera depressió. Ella ho entendrà. En època de crisi s'ha de regular la plantilla, ja trobaràs alguna altra depressió que et faci la mateixa feina cobrant menys.
Avui és 28, dos-buïts, dos infinits a la vista, tens dos ulls, un per a cada infinit, no els perdis de vista. Bé, de fet deu ser impossible predre de vista un infinit i encara més dos infinits, que m'imagino que estan superposats o barrejats, com un batut de fruites.
No he comprat res Vileda però sí he comprat coses eco i biològiques: beguda d'avena, formatge fresc, bolets (encara que3 aquests no sé si eren bio), un saquet de cereals d'aquest que abans només donavem al canari, un pot d'Eko (no sé per que no li posaven Chic o Xic donat que està fet de xicòria), ous de gallines criades a l'aire lliure, un  pa de kilo i tofu (aquella cosa blanca, a vegades funmada, que ningú del Carrefour sap ben bé què és ni d'on ve).
també he anat a un altre lloc a comprar pintura blanc crema, baietes i paper higiènic. Això últim no ha estat fàcil, havia de triar entre suau, super suau i extra suau. En moments així voldries que es fes realitat allò de "pensar amb el cul", i és que no sabia si em trobava davant d'una tria o davant d'una endevinalla.
Al final he optat pel suau. Quan s'acabin els 12 rotllos suposo que ja sabré amb seguretat si era el tipus de paper que em convenia comprar.
12 rotllos, 1 i 2 sumen 3, aquest també és un número simpàtic. A qui no li agradaria fer un trio?...