El gran novel·lista francès destaca dins la història de la nostra civilització pel fet de que va ultrapassar els límits de la literatura del seu temps. Les seves obres varen esdevenir profecies i laseva ment clara es va avançar en el temps fins al punt que, avui dia, les més destacades fites assolides per l'home les trobem reflectides, d'alguna manera, en el treball de Verne.
Ferm entusiasta de la idea d'una llengua internacional, J. Verne tenia en projecte una novel·la en la qual l'esperanto jugaria un paper fonamental. Ja en una de les seves obres hom pot trobar una tímida al·lusió a l'existència d'una llengua internacional.
Extreiem aquí un fragment de 20.000 llegües de viatge submarí:
" La tripulació del Nautilus, consistent en homes de diferents races i que també s'havien separat dels seus germans, parlaven una llengua desconeguda per a la resta dels homes. Una llengua que tan sols ells coneixien..."
Una neboda de Verne, Mme. Allotte de la Fuye, encarregada d'escriure la biografia del seu oncle, va exposar, en un programa radiofònic, que en Verne sovint es referia a l'esperanto en els següents termes:
"La clau d'una llengua comuna, perduda en els temps de la Torre de Babel, pot ser retrobada mitjançant l'ús de l'esperanto."
J. Verne moria l'any 1905 a la ciutat d'Amiens. Aquell mateix any, a una altra ciutat francesa anomenada Boulogne-sur-Mer, començava la utopia...
Siscentes vuitanta-vuit persones, provinents de vint països diferents, es reunien per afrontar un dels grans reptes de la humanitat:
"La comprensió internacional per mitjà d'una llengua neutral."
La prova va tenir un èxit aclaparador. Per primera vegada a la història moderna, tenia lloc un congrés realment internacional sense l'ajut i el servei d'intèrprets.
L'esperanto ha sobreviscut a dues guerres mundials i continua endevant, lenta però imparablement. El propassat any 1987 (any del centenari de la seva creació), es van reunir a Varsovia cinc mil noucentes quaranta-sis persones pertanyents a setanta-tres països de tot el món.
Un contemporani de Verne, Lleó Tolstoi, va escriure tal vegada:
"En relació a l'aprenentatge de llengües, opino que quantes més millor. Heus ací, segons el meu parer, les que els vostres infants han d'aprendre: la francesa i l'alemanya obligatòriament, l'anglesa i l'esperanto a ser possible".
Cada època ha tingut la seva llengua "obligatòria" (o més d'una), lligada sempre al poder regnant.
Segurament Verne no va arribar a preveure l'introducció de la Coca-cola a la República Popular Xinesa però diuen que els marines de la V flota viuen intranquils i temerosos d'ençà que saben que el Nautilus navega per aigües internacionals.
Font de la imatge aquí.
Font de la imatge aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada