Cada cop més analistes i més directament, afirmen que la gent de la nostra generació que no té feina ja no en trobarà en el que li resta de vida.
La pràctica del dia a dia sembla confirmar-ho. Amb certa assiduitat vaig coneixent gent en situació d'atur esgotada de picar portes i repartir currículums. Tant se val repartir-ne 20 com 200, el resultat és el mateix, no donem el perfil.
Alguns afortunats troben una feina per uns dies, potser fins i tot per a uns mesos, per una llei de probabilitat similar a la que regeix la loteria o les travesses de futbol. Són l'excepció que confirma la regla i que permet als representants del sistema afirmar de forma falaç que qui s'esforça acaba trobant.
Ara està de moda mostrar als mitjans persones que inventen empreses innovadores i originals que "omplen un buit del mercat". Ningú ens informa de quant duren aquestes noves empreses, quins són els seus límits salarials, qui els ha patrocinat, de quina base i nivell social partien,...
No, senyors, la realitat no és el "i fueron felices i comieron perdices". No pots passar de remenar contenidors a vendre cadires ergonómiques a Kuvait.
Els aturats de 40/50 anys només podem fer de l'atur la nostra professió, Especialistes en Recerca: cercadors de recursos públics i privats, cercadors de feines temporals, cercadors d'ofertes, cercadors d'activitats gratuïtes, cercadors de terapies antidepres, cercadors de nous amics/col·legues, cercadors de nous sentits de la vida, cercadors d'identitat, cercadors de comprensió,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada