El cigne lleig

Hi ha persones al món que crec ne neixen en el lloc o el temps equivocat, persones dotades d'uns recursos que semblen no funcionar en el context en el que han nascut i viuen. Són els aneguets lletjos del conte de Hans Christian Andersen. Els nens de cristall, els nens índig en versió nova era.
Nens que perceben el món d'una altra manera i que també són percebuts, ells mateixos, com diferents. Tan se val si el conte parla d'un cigne entre ànecs o d'un ànec entre cignes.
A vegades aquests éssers perceben el món, no des d'una visió sociològica dels altres, igual que una formiga veu les formigues o un gat veu els gats, sinó des d'una visió antropològica, o fins i tot zoològica.
Són humans que veuen els altres humans com una manada estructurada amb unes regles consensuades i inflexibles que només canvien al ritme que obliga l'evolució de l'espècie. Però l'espècie humana és destaca pel desenvolupament creixent del pensament i no tots els humans assoleixen el mateix desenvolupament mental alhora. Un excés o una manca els fa fora de la manada, fora del consens.
Estar fora de la manada, des d'un punt de vista zoológic, implica vulnerabilitat. L'humà és un animal gregari, sobreviu en comunitat. Aïlladament entra en perill immediat.
Per això els autistes i els nens de cristall, tenen por.