22/4/14

Igualada, campament base

Foto: El Karles ha dormit al Montsec la nit passada i a 3/4 de 9 ha emprès el camí del Congost de Montrebei des de l'ermita de la Pertusa.

Retorn al campament base, Igualada. Com fan els escaladors de l'Everest, m'he d'esperar a que escampin les pluges i tempestes generalitzades per tot el país.
Han estat, fins ara, 11 dies a tot ritme, caminar, buscar recursos, descansar, caminar, buscar recursos... també ha hagut modificacions en la ruta, que al final ha estat: Igualada-Santa Coloma de Queralt-l'Àguila-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-Tàrrega-Bellpuig d'Urgell-Castellnou de Seana-Ivars d'Urgell-Linyola-Balaguer-Agulló-Castissent-Fígols de Tremp-Tremp-Lleida-Sant Vicenç de Castellet-Martorell-Igualada.
I uf! moltes coses a repassar, sobre tot massa pes, he de buidar la motxilla de llast, una motxilla de 40 litres plena per tots costats és molt difícil de carregar caminant llargues distàncies, he de deixar a casa llums que no siguin imprescindibles, el material que podriem considerar d'oci (flauta, llibre, papers), la part interior de la tenda (amb el sobresostre i lles varilles ja es pot passar), una muda de roba, etc.
Els darrers dies els genolls ja em demanaven clemència i també les espatlles.
Entre les coses apreses:
-A les vies ràpides, quasi sense vorals, les probabilitats que et portin en cotxe tendeixen a zero i pugen els perills.
-Les possibilitats que algú et doni feina segueixen sent molts similars a les de fer una foto a un ictiosaure al llac de Banyoles.
-Als pobles petits no hi ha hipermercats i , en molts, ni tan sols botigues de queviures, si has de recòrrer a restaurants per no morir-te de gana els pressupost es dispara.
-Acampar a la Segarra és una mala idea, massa cultius, massa tractors, massa soroll a les zones més poblades.
-En nuclis petits és molt dificil trobar gent als carrers, especialment en les hores més asollellades.
-Les pluges compliquen molt els plans alhora de caminar, fer autostop, acampar, tenir llum, etc. El viatge es ralentitza.
-S'ha de crear espai a la motxilla per ficar-hi més provisió d'aliments.
-El càlcul de gastar una mitja de 4 euros al dia era massa optimista, entre bus, tren, menjar i compres accessories, la despesa real ha estat el doble, tot i que redissenyant el viatge es pot millorar el pressupost.
-Les meves condicions físiques són diferents de les de fa 20 anys, hauré de moderar les fites, establir més estones de repòs.
-L'objectiu d'un viatge per "demanar" (feina) ha de metamorfossejar-se en un viatge per "oferir" (productes com ara el meu vocabulari o el servei de traduccions)

En definitiva es tracta de redissenyar tot el viatge sobre altres paràmetres que miraré d'anar detallant en altres entrades de blog.

Foto: Karles, pasintnokte, dormis ĉe montaro Montsec kaj je la 8:45 h entreprenis la vojon de la Ravino de Montrebei ekde la ermitejo La Pertusa.

Cap comentari: