Agafo un tren i la connexió per anar a la costa porta retard de trens, cosetes de la Renfe. Improviso i decideixo canviar la destinació i enlloc de Sitges baixo a Vilafranca del Penedès, un bon lloc per provar de vendre el meu vocabulari.
La cosa no dona fruits pràctics però no hi manquen algunes experiències. Em creu diversos cops amb un cotxe dels mossos de esquadra, que al final m'aturen. Estan encuriosits pel meu cartell de la motxilla on es llegeix l'adreça del meu blog: www.anoia-esperanto.blogspot.com.
Els explico que fa temps que m'hi dedico i que a vegades he donat classes. També els explico el meu viatge de forma sintètica. S'acomiaden de mi amb un somriure i desitjant-me sort.
Durant el matí em regalo uns minuts històrico-artístics, entro a un claustre dedicat a Sant Francesc i em sobte un mural de rajoles en que apareix un sant dirigint-se a uns peixos que volen per sobre el mar. És Sant Antoni de Pàdua "predicant" als peixos. He intentat trobar algún capellà que m'expliqués el significat de l'escena. Sense resultat, les esglèsies són tancades i els ministres del senyor escasseigen en aquests temps pagans.
He repartit de forma selectiva publicitat del meu vocabulari per terrasses de bar, llibreries, un sindicat, Ràdio Vilafranca i algunes botigues de tipus new age, esotèric i comerços solidaris.
He menjat alguna cosa i m'he en-tren-at direcció Comarruga. Allà m'he banyat, he fet una becaina i he posat els peus a les aigües termals del balneari local (hi ha un canal obert i públic que comunica amb la platja). He de dir que la cama dreta encara no s'ha recuperat del tot de la primera fase del viatge, que va ser molt dura físicament. Esperem que les aigües minero-medicinals tinguin efectes terapèutics.
Ara escric des d'un locutori de Segur de Calafell, on disposo d'un apartament (Gràcies David!) on pernoctar i dutxar-me mentres organitzo les visites a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada