I fou així,
la meva mà temerosa,
el cor nu, bategant,
els meus ulls en ta mirada.
I fou així,
anyorança d'una vesprada
que esdevingué record constant,
càlida nit mai oblidada.
I fou per a mi
sensació i plaença,
sota un estel brillant,
ta mà...com una besada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada