23/2/16

Vilanova sota un estel brillant

I fou així,
la meva mà temerosa,
el cor nu, bategant,
els meus ulls en ta mirada.

I fou així,
anyorança d'una vesprada
que esdevingué record constant,
càlida nit mai oblidada.

I fou per a mi
sensació i plaença,
sota un estel brillant,
ta mà...com una besada.