25/2/16

Psicoentrades

He recopilat i fet un llistat amb les entrades més instrospectives, reflexions i meditacions al voltant de temes psicològics, filosòfics i sociològics. En principi ho he fet per a un treball terapèutic. Ho trasllado  al blog per si pugués ser d'interès per a amics i familiars propers i també per a gent que se senti atreta per aquests temes, estudiants, curiosos, etc.
La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >>

Més armaris d'on sortir
* L'eterna incertesa
La lògica il·lògica
Gotes de pluja
El planeta aigua
També el cel pot ser profund
Pensant en veu baixa
No sols d'hemisferis viu la ment
Sobre les relacions socials de l'aturat
Viure a 45 r.p.m.
Gràcies nois
Sí i no
La cosa és...
Memento, els records fugissers
Carinyo ets perfecte, ja et canviaré
La mirada dels altres
Una acció mutant
El difícil art de la combinatòria
Obro una segona línia d'investigació
L'altra història interminable
Les abraçades gratis viuen lluny
Quí és Koji Kabuto?
0'97 anys cotitzats
Una paraula val més que mil paraules
* La síndrome de K. Berger
No sé si em sona la teva cara
L'amor contracorrent
Perquè Dorian Gray
Un ministre agobiat
Pensar o no pensar
Quan massa és massa











23/2/16

Vilanova sota un estel brillant

I fou així,
la meva mà temerosa,
el cor nu, bategant,
els meus ulls en ta mirada.

I fou així,
anyorança d'una vesprada
que esdevingué record constant,
càlida nit mai oblidada.

I fou per a mi
sensació i plaença,
sota un estel brillant,
ta mà...com una besada.

Algún dia

m'aGito tot sabent que no cal
Esperant un moment que mai no existirà
és l'iMmòbil ser
és l'imMòbil estar
i me n'Adono que potser no hi ets

i tanmateix...t'estim...i sé
que algún dia, en algún lloc...
serem amics.

Pops en el glaç

Pops en el glaç,
s'escapoleixen arreu,
sa blava tinta,
fum d'aigua,
tentacles a mils,
a tot adherit,
encomanant viscositat,
a tort i a dret,
pops en el glaç.

Cap geperut,
dúctils ulls,
peus arrapats,
abraç obstinat,
volen volar,
saben volar,
endegats de cop,
com fúria de tità,
pops en el glaç.

A la ment de cristall

Descarnant la boira sento l'encís
d'un somniar fidel,
no tinc l'argentada tremolor dels geranis
ni l'alborada d'un infant perdut,
tot és joia, caramel impúdic,
a cops, un regalim d'heures maltractades.

Veig la por dels qui no entenen,
el rebuig d'uns àtoms momentanis,
no és per a ells l'hora d'ésser,
potser mai ho serà.

La pressa d'un instant engabiat
és com la pretensió d'un no res.

Un home escull la fugida
d'allò que no comprèn,
ben cert és...paper negre,
en començar mon cor fou llís,
planera ombra que es reflectí
sobre un cau desconegut,
cercant el repós humil,
però no digué res...no encara.

Com un estel petit
que sa llum no arriba,
giravolta un somni inmens,
la paraula al nord,
la paraula al sud.

Voldria trencar en bocins
el motllo de cristall,
veure més enllà de l'infinit,
a on tot acaba...de començar.