31/1/20

Llibres, els meus amics fidels

Els llibres sempre han estat una de les meves grans obsessions, junt amb l'esperanto. Crec que m'he passat mitja vida comprant-los i venent-los. Vaig ser llibreter molts anys però també vaig ser comprador compulsiu abans, durant i després de la meva etapa comercial. N'he llegit també molts però no puc dir que hagi llegit sempre bones obres, especialment durant la adolescència i primera joventut, quan era aficionat  a les coses paranormals, espiritisme, ovnis, triangles de les Bermudes, parapsicologia,...

He llegit una mica de tot però no hi tenia gaire tirada  a la novel·la i encara menys a la poesia. Això sí, vaig passar la meva etapa sinistre en la que llegia a E.A. Poe, H.P. Lovecraft i també relats de ciència ficció. Més endevant m'arrivà l'etapa espiritual i mística, en la qual vaig explorar el taoisme i el zen*, entre d'altres filosofies. Actualment les meves inquietuts linguístiques m'han portat a buscar llibres per poder practicar idiomes, anglés, francès, italià, gallec, esperanto...essent el contingut del llibre un factor important però secundari.

Però no volia parlar només d'això. Volia parlar del llibres com objectes amb una funció més enllà de la cultural. Els llibres han estat, com deia, una obsessió per a mi, d'una manera quasi fetitxista, volent posseir-los com si fossin tresors a guardar i protegir. Els recordo acompanyant-me tota la vida, a vegades en major quantitat i a vegades en menor. Recordo que va haver un temps que la meva casa era una tenda de campanya i que una petita part de la tenda estava ocupada per llibres, del tipus vivir en la naturaleza o manual de supervivencia.
Els llibres, quan et rodegen donen caliu. Darrera de cada llibre hi ha una persona i també un univers. Quan no tens amics, els llibres son els teus amics, no t'abandonen i estan sempre a punt per explicar-te coses, per guiar-te a mons paral·lels.

Avui, una noia asperger preguntava a Twitter ¿com ordeneu els llibres?. ¿Per autors, per altura, per colors, per temes?...jo no tinc un criteri inamovible, llevat de que no els he posat mai sense seguír algún criteri. El primer patrò és el moble, hi ha mobles que donen molt de jòc i mobles que no. Els llibres molt pesats acostumo a posar-los abaix, al terra o al primer prestatge i amb el criteri del pes vaig pujant de prestatgeria en prestatgeria.
La prestatgeria procuro que segueixi un ordre visual, per exemple el llibre més alt a la dreta i els segûents en ordre descendent d'altura fins el llibre més baix a l'extrem esquerra.
Però si el prestatge no suporta bé el pes dels llibres, llavors els poso en  forma de V de manera que el més baix quedi al mig i els alts a banda i banda, per ordre creixent.

Vaig tenir una época que ordenava per temes, però es perdia l'estètica i, a més, només es pot fer si tens realment molts llibres i molt variats.
Les compres que faig ara encara tenen un punt de compulsives però molt menys que abans. No acostumo a comprar cap llibre que cregui que puc conseguir a la biblioteca. En part perque el lloc on visc és un lloc provisional que no em pertany i si alguna vegada m'hagués de tornar a traslladar, seria complicat moure tans universos de paper i cartró.

Alguns dels llibres que he llegit els darrers anys són:

Soñan os androides con ovellas eléctricas?, A neve interminable, Spock i jo, 1984, Dr. House -guia para la vida, Chaque mot est un oiseau à qui l'on apprend à chanter, Mente encuéntrame, Il codice da vinci, Il ladro di merendine, Goldfinger, Magari ti chiamo, Sàpiens, Va' dove ti porta il cuore, Les trois musquetaires, Enkonduko en budhismon, Plató i un ornitorinc entren en un bar, Danny the Champion of the World, Il barone rampante, Le treizième conte, Querida amiga, Undici minuti, Calzados Lola, La solitudine dei numeri primi, Gárgola, The picture of Dorian Gray, Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran, La femme du V-e, Crime à Cannes, Case perfecto, Five tales, La dolce vita, El curiós incident del gos a mitja nit, Vingt mille lieues sous les mers, Sostiene Pereira, Lingvaj respondoj, Os escuros soños de Clío, Il mistero de la sedia a rotelle.

* (Un llibre que em va fer veure el món amb uns altres ulls es titulava El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta que vaig llegir els anys 90, quan encara no havia arribat el "boom" de la Nova Era).L'edició original, en anglès, data de 1974.

Cap comentari: