26/11/19

Fragment del llibre: Sostiene Pereira, d’Antonio Tabucchi

Des d'aquesta teoria podria entendre's el pas de ser un "insatisfactori i insatisfet" neurotípic  a ser un asperger orgullós? 

(La conversa, entre metge i pacient, està ambientada en un balneari de la costa portuguesa)
“...El doctor Cardoso va cridar la cambrera i li va encarregar dues macedònies de fruita sense sucre i sense gelat. Voldria fer-li una pregunta, va dir el doctor Cardoso, vostè coneix els metges-filòsofs? No, va admetre en Pereira, no els conec, quí són? Els principals són Theòdule Ribot i Pierre Janet, va dir el doctor Cardoso, és sobre les seves tesi el que he estudiat a París, són metges i psicòlegs, però també filòsofs, mantenen una teoria que em sembla interessant, la de la confederació de les ànimes. Expliquim aquesta teoria, li va dir en Pereira. Bé, va dir el doctor Cardoso, creure’s a si mateix “un”, que és una part del propi ésser, adherit a la incommesurable pluralitat del propi jo, representa una il·lusió, realment ingènua, de una única ànima de tradició cristiana, el doctor Ribot i el doctor Janet veuen la personalitat com una confederació de varies ànimes, perque tenim varies ànimes dins nostre, és així, una confederació que se sotmet al control d’un jo hegemònic. El doctor Cardoso va fer una petita pausa i després va continuar: aquella que anomenem la norma, o el nostre ésser, o la normalitat, és només el resultat, no una premisa, i depèn del control d’un jo hegemònic que s’ha imposat en la confederació de les nostres ànimes; en el cas de que sorgeixi un altre jo més fort i més potent, aquest jo destrona el jo hegemònic i n’ocupa el seu lloc, passant a dirigir la cohort de les ànimes, millor dit la confederació, i la preheminència es manté fins que no es destronat, a la seva vegada, per un altre jo hegemònic, amb un atac directe o mitjançant una pacient erosió.
Potser, conclou el doctor Cardoso,després d’una pacient erosió, hi ha un jo hegemònic que està prenent les regnes de la confederació de les seves ànimes, doctor Pereira, i vosté no hi pot fer res, solament pot secundar-lo.
El doctor Cardoso va acabar de menjar la seva macedònia i es va netejar la boca amb el tovalló. Així doncs, què se suposa que he de fer? , va preguntar en Pereira. Res, va respondre el doctor Cardoso, simplement esperar, potser hi ha un jo hegemònic dins seu que, després d’una lent erosió, després de tots aquests anys passats en el periodisme fent cròniques creient que la literatura era la cosa més important del món, potser hi ha ara un jo hegemònic que està agafant el comandament de la confederació de les seves ànimes, vosté deixi’l venir a la superfície, donat que no pot fer cap altra cosa, no ho aconseguiria i entraria en un conflicte amb vostè mateix, i si es vol penedir de la seva vida s’en pot penedir, i si té ganes d’explicar-ho a un sacerdot, li pot explicar, en resum, doctor Pereira, vostè comença a pensar que aquells nois tenen raó i que la seva vida fins ara ha estat inútil, és el que pensa, potser d’ara en endevant la seva vida ja no li semblarà inútil, deixi’s guiar pel seu nou jo hegemònic i no tracti de compensar el seu torment amb el menjar i amb les llimonades plenes de sucre.
En Pereira va acabar de menjar la seva macedònia de fruita i es va treure el tovalló que s’havia posat lligat al coll. La seva teoria és molt interessant, li va dir, hi pensaré, m’agradariafer un cafè, què m’en diu? El cafè provoca insomni, va dir el doctor Cardoso, però si vostè no vol dormir faci, els banys d’algues són dos cops al dia, a les nou del matí i a les cinc de la tarda, m’agradaria que arribés puntual al matí, estic convençut que un bany d’algues li sentarà bé.
Bona nit, va murmurar en Pereira. Es va alçar i es va allunyar. Va fer algunes passes i es va girar. El doctor Cardoso li va somriure. Seré puntual a les nou, sosté que va dir en Pereira.”


Cap comentari: