No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.
Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.
A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.
El resultat va ser un pluridiagnòstic:
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.
El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).
El questionari específic sobre autisme va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada