Si els idiomes fossin persones...l'esperanto seria un asperger. Sí, seria un asperger perque l'esperanto és l'idioma més regular, més racional de tots els que es parlen. L'esperanto figura al llibre guinnes com a llengua més regular del món. Diuen que és la llengua més fàcil d'aprendre, cada lletra un so invariable, la regularitat, la previsibilitat necessària per a un asperger. L'esperanto es pot construir i deconstruir, com un joc, arrels, sufixos, prefixos, terminacions,...tot té un significat inequívoc, o al menys un significat més estable que en totes les altres llengües.
L'esperanto va néixer com a reacció a un assetjament, a un "bullying". En Zamenhof, l'iniciador, vivia en una ciutat on les etnies es barallaven entre sí i la comunitat que rebia més pals per tot arreu era la seva, la dels jueus. Molt aspergers tenen un sentit molt ferm pel que fa a la justícia, en Zamenhof volia justícia, justícia en el tracte entre etnies, respecte entre persones, entre humans. Volia reconeixement i igualtat. De la reserva jueva per autoprotecció a la reserva asperger per autoprotecció.
L'esperanto dona primacia a la lògica, la lògica ens apropa a la universalitat. Un asperger enten la lògica i s'integra com un no asperger. Els idiomes anomenats naturals (mal anomenats així per que no són com un bolet, son codis acordats i reglamentats), els idiomes, deia, contenen idiotismes, cultismes, ambigüitats, multiplicitat de sentits que dificulten la comprensió als foranis. Són particularitats que els fan singulars i atractius però alhora aixequen barreres, fronteres.
L'esperanto és, podriem dir, el més jove dels idiomes, tot i que els elements que el formen tenen segles d'història, i potser algunes de les seves claus de funcionament es basen en un instint que ha existit sempre, des que existeixen els idiomes i per això l'esperanto ha perviscut en el temps. L'autisme és un diàgnostic jove. Durant molt segles hom no veia altra cosa que una psicopatia. L'autisme apareix per reivindicar la dignitat dels autistes. L'esperanto apareix per reivindicar el paper d'una interllengua neutral al món.
Nerd, friki, weird, geek,...són apelatius que a vegades hom utilitza amb un to despectiu davant un asperger. No gaire lluny del pensament paternalista que molta gent té sobre els esperantistes.
Els autistes i asperger són Una tribu propia, diu Steve Silberman en el seu llibre, afegint otras maneras de entender el mundo. Els esperantistes també són una tribu, i tenen una altra manera d'entendre el món. Uns i altres entenen que tots som humans, cadascú des del seu univers cultural i vivencial. Tots mereixem el mateix respecte, mereixem ser iguals en la diversitat.
