La idea del suicidi supera els condicionaments materials, ja que surgeix del més profund de l'home, d'algún lloc on es desconeix i es menysprea el signifaicat de les paraules raça, sexe, sort, riquesa o joventut.
Un exemple entre altres podria ser el de la Maite, una persona humil que em va escriure oferint-me tota la seva experiència, l'elecció d'una fita i les tasques necessàries per assolir-la:
"Amigo, me perdonarás por no saber escribir mucho. He leido tu anuncio en la revista X. y voy a tratar de ayudarte. Yo no teb¡ngo problemas psíquicos ni físicos pero voy a un centro de parapsicologia desde hace ya cinco años y más o menos ya sé lo que te passa a ti, y a muchos más.
Tu aún no te has enterado de que estamos en una nueva era y que la juventud es la que debe estar preparada para una nueva generación. Me explicarés mejor, estamos en tiempos de cambio, del bien y del mal o al revés, eso causa unas sensaciones en la persona que es más sensible o con facultades extrasensoriales y en el ambiente flotan unas energias negativas que tu no las ves, pero que te hacen ser desgraciado hasta llevarte al suicidio. Pero yo te proclamo a los cuatro vientos, nunca pienses en el mal porque lo afluyes enseguida, como el abrir una luz. Yo no sé si crees en el más allá o en la reencarnación pero yo me atrevo a decírtelo. Cuando una persona muere, tu sabrás que el alma no muere, pero no se termina con los gusanos, tenemos otras vidas, o no te das cuenta de las desigualdades humanas, como, ciegos, cojos, pobres, ricos...
Un niño pequeño que muere no tiene derecho a vivir como tú. O esos que viven el las naciones que se estan matando y nosotros aquí, sin nada. ¿Como podrias discernir tu eso?
Medítalo y tendrás tu conclusión, las personas que sufren, són deudas de otras vidas. Es la ley de causa y efecto y la ley de consecuencias. Por eso, yo no sé la edad que tienes, pero supongamos que tienes 20, si te suicidaras estarias hasta los 70 u 80 años flotando en el astral. En el dolor que te causaras y sin ver la luz en el cielo. no te lo imaginas que pena! porque despues vendrias otra vez a pasar lo mismo, hasta que te resignaras con tus problemas por que los debes a otras vidas e irias a un planeta peor y con peores circunstancias.
Debes resignarte porque como sembramos recogemos. yo te digo ¡ánimo! porque lo superarás con un poco de fe en algo y lo vas a saber muy pronto, que aquí hemos venido a algo y no solo a comer y divertirse, sinó a juntarse todos por la ley de afinidad, porque cuando pase el verano habrá muchos suicidios y otros acontecimientos, como plattillos volantes, pestes, plagas y enfermedades que no se podran curar. Para hacer pensar a la gente que hay algo más allá que la tierra.
Bueno, no te canso más, porque a lo mejor dices ¡qué rollo! pero lo vas a saber muy pronto todo. Aquí te envio dos revistas mensuales que són gratis, pero si las quieres dentro está la dirección. Envia 200 pts. en sellos y la tendrás todo el año. Y si no te he ayudado, mi intención ha sido esa. Me gustaria saberlo.
Sé muchas cosas de la parapsicologia pero por carta puedo explicarlo poco. Una amiga que te pide que investigues lo que hay aquí. Te aconsejo que pidas el libro que indica la revista número 11, me lo agradecerás y si algún dia te he ayudado, por favor, haz tú lo mismo con otras personas. La ley cósmica te ayudará, eso quiere decir "los hermanos mayores". Desde que estudio eso soy muy feliz."
La Maite em va adjuntar varies revistes de tipus espiritista, fotocòpies d'un curs de folosofia oculta i un llibre sobre la reencarnació.
Em va semblar que estava fent massa per mi, així que en una carta li vaig parlar de connectar directament jo amb el centre parapsicològic de que em parlava. Tota la meva correspondència amb la Maite i el seu grup varen girar entorn de les teories reencarnacionistes, enllaçant-les amb un cristianisme obert, pretesament més pur que el catolicisme tradicional.
Per la meva part he de reconèixer la meva simpatia per les hipòtesis de la transmigració de les ànimes. crec que és una possibilitat summament lògica o, en qualsevol cas, molt útil com a filosofia vivencial.
Tots hem après, o ens han fet aprendre que, al cap d'uns anys de nèixer, no tenim altre remei que desaparèixer d'aquest món. Tot el que s'hagi fet al llarg d'una vida no serveix per a res un cop morts. Si això fos així, més ens valdria passar tota la vida com un divertimento, sense pensar, ni cuidar dels altres. En els pocs anys que vivim, millor que ens comportèsim com es costum en el regne animal, instintivament.
No, no crec que la nostra vida sigui tan poca cosa. Alguna cosa dins meu es nega a acceptar aquesta realitat no probada, una realitat que provoca ansietat, intranquil·litat i sensació d'absurd.
Quan no vaig ser capaç de continuar el que vaig començar en aquella cuina, ara fa ja uns anys, va ser perque sabia que, d'alguna manera no hauri de donar resultat, que el buit no existeix i que sempre existim, en un lloc o altre. Jo vaig decidir continuar en aquest per que tenia cosee inacabades. Potser aquest conjunt de cartes en són la prova.
És cert que le proves de la reencarnació no s'accepten per part de la ciència però tinc els meus dubtes sobre els motius de l'escepticisme oficial.
Altra cosa és la llei de causa i efecte, que resulta molt més clara als ulls de qualsevol observador. Qualsevol va seguida d'una reacció, una llei de fet estudiada per la ciència occidental, si més no en el camp de la física. Posem-hi un exemple il·lustratiu:
En un camp de golf es produeix una causa, un pal manejat per un home colpeja una bola, l'efecte és immediat, la bola inicia una trajectòria depenent de l'energia del cop. Si l'home és poc destre amb el pal, el cop es darà al terra, produint un efecte indesitjat, un desperfecte a l'herba.
Quí és responsable del desgavell? l'atzar? els deus?
La conclusió és ben senzilla i no cal dir-la. això es traslladable a la vida quotidiana de qualsevol persona summant-hi un sense fi de causes i efectes que s'entrellacen a cada instant. D'aquí que a vegades parlem de "casualitats" o "sort" per referir-nos a fets que escapen del nostre control conscient.
Comparteixo part del pensament de la Maite però a diferència d'ella, aquests coneixements o intuicions no han donat sentit, si més no definitiu, a la meva vida. Són tan sols petites llums en un camí que s'entreveu llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada