8/2/13

Nen interior i nen exterior


Els tres primers anys són fonamentals, de la mateixa manera que són determinants els fonaments d'un edifici o l'arrelament d'un arbre.
Hi ha tres aspectes que conformen el ser humà: el físic, el mental i l'espiritual, tres aspectes ineludibles i que precisen ser cultivats alhora i en armonia.
El físic es relaciona amb el jòc, el moviment, l'activitat, l'esbarjo, les excursions, els viatges...al ritme que l'infant demana i frueix.
També per al físic és important l'alimentació, la nutrició, parar atenció a l'aigua, als aliments, a l'aire. Què li donem de menjar a l'infant, d'on provenen els aliments, com han estat tractats. Quin aire respira l'infant, quins llocs gaudeixen de bon oxígen.
El mental ens condueix a les inquietuts de l'infant, la curiositat, l'experimentació. Cal parlar amb l'infant, veure les respostes als seus ulls, els seus llavis, els seus sons. Cal fer bromes amb l'infant, cal jugar a les endevinalles, explicar-los els secrets més ben guardats, explicar-los el món.
L'espiritual es desenvolupa ensenyant el respecte a tot, a les persones, als animals, a les plantes, al planeta. Cal explicar la importància de l'amor, explicar què és l'amor.
El camí cap al nostre infant, l'educació que volem transmetre, passa per nosaltres, passa per autoeducar-nos a nosaltres mateixos.
L'infant copiarà tot de nosaltres, tant allò que volem donar-li conscientment com allò que no en som conscients. Ell mai serà allò que volem que sigui, un infant és una esponja que agafarà tot de nosaltres. Si som nerviosos serà nerviós, si som alegres serà alegre, si som temerosos serà temerós, si som inestables serà inestable, si som amorosos serà amorós...
Només hi ha una manera d'educar fluidament, sense confondre l'infant amb les nostres contradiccions, ens hem de convertir nosaltres en infants, que el nostre fill identifiqui el nostre nen interior.
L'infant necessita amor i protecció però també llibertat, no el coaccionem, no l'imposem una disciplina que no pugui entendre, l'adult ha de tenir recursos per explicar el perquè de les coses i ha de saber transmetre-ho amb el llenguatge de l'infant.
La coacció reprimeix i distorsiona el creixement, físic, mental i espiritual. Tos els nens tenen intel·ligència, no ho subestimem. Poden entendre el perquè dels límits, sigui amb paraules o sigui amb amor.
És important que el nen percebi que el nostre amor és incondicional, que el tindrà sempre que el necessiti. Si cometem un error o una injustícia, ens hem de disculpar, igual que ens disculpariem amb qualsevol altre persona. Tots tenim dret a equivocar-nos però també tenim el deure de respectar els altres i encara més si aquest altre és vulnerable, com és el cas d'un nen.
En la pràctica:
Proporcionar amor, atenció, sempre.
Entorn sà, quant menys contaminat i estressat millor, si es pot evitar l'entorn urbà millor.
Alimentació sana, escollir quin tipus de menjar, nutrients quant menys adulterats millor.
Estabilitat, per suposat és important l'armonia dels pares però també convé, si es pot, evitar canvis de domicili, d'escola, d'ambient...
Salut, moderar l'administració de medicaments i subministrar aquells que realment considerem necessàris i convenients. Estudiar alternatives a medicacions que ens generin dubtes. No tot el que ens ve de l'oficialitat és necessàriament el millor per al nostre fill.
Estimular, crear, inventar activitats, proposar. Les activitats a l'aire lliure són importants, el nen ha de descobrir el món.
El jòc és una peça primordial, és important que nosaltres siguem també nens i que gaudim del jòc, si ho conseguim, la nostra felicitat serà contagiosa per al nen.
Empatia, que el nen comprengui que persones, animals i plantes tenen les seves necessitats, els seus ritmes vitals, el seu sentit.
La importància d'ajudar-se els uns als altres, entre amics, entre familiars, entre la gent.
A un infant se l'ha de respectar com respectem a un avi o una àvia, canvia el llenguatge però no el fons.
Evitem abusar de la nostra autoritat, si un nen ha de soportar situacions incòmodes, li hem d'explicar els motius i limitar la incomoditat a allò que és imprescindible. Si a nosaltres no ens agrada ser marginats en converses i altres situacions, perquè obligar els nens a patir? per que ell és petit i nosaltres grans? la lliçó que estem transmeten és que quan ell sigui gran podrà marginar a qui vulgui, segons conveniència.
La joia fonamental de l'educació és l'exemple. Allò que nosaltres siguem, allò serà el nostre fill en esència. Deprés ell mateix modularà i matisarà. Un bon exemple converteix en supèrflues moltes normes i reglaments.
Per últim, no us oblideu de la llibertat, si se sent lliure, el seu cos, la seva ment i el seu esperit es desenvoluparan plenament. La llibertat és l'oxígen que necessiten les seves cèl·lules, en sentit metàfisic i en sentit real.

Cap comentari: