Aquesta carta es va apartar una mica de la resta de missatges o comunicacions, en realitat no es tractava d'una carta sinò d'una targeta comercial. Utilitzo l'expressió "comercial" per que hom tingui una imatge definida del que vaig rebre però això no implica que existissís una motivació econòmica, com veureu més endevant.
La meva situació moral, i probablement la de tothom, ve donada per la situació mental de cadascú. fent una regressió en el temps, podrem observar tot un seguit de coses, d'esdeveniments.
El motiu de que em decidís a escriure i publicar un anunci raia en un sentiment de marginació i incomprensió, un sentiment que, alhora, es va originar en una diferència respecte a la resta de gent, potser per una sensibilitat emocional diferent, potser per algún tipus de mancança psíquica o potser per ambdues coses.
Davant la possibilitat de que hi hagués alguna mancança psíquica, sempre hi havia la possibilitat de recòrrer a la medicina psiquiàtrica. Es pot donar el cas de que una determinada deficiència d'ordre mental es pugui subsanar amb un tractament psicosomàtic adequat, méds tenint en compte que la salut mental va molt lligada a la salut del cos en general.
Un canvi de dieta, uns massatges, uns exercissis físics, etc. a vegades poden contribuir alm guariment d'una malaltia.
La targeta que vaig rebre es dirigia cap a aquests aspectes, des d'una visió eminentment natuirista. En el seu revers algú havia escrit a màquina el següent missatge:
" Nos complace comunicar al público en general de la apertura del consultorio médico naturista ubicado en la barriada de San Andrés. Dirigido por los doctores...licenciado en medicina y pediatria (naturista), ...diplomado en naturopatia y acupuntura. Cosmètica natural y pedicura.
Amigo Carlos, no perseguimos hacer proselitismo ni demagogias, ni tan siquiera ánimo de lucro porque nuestros honorarios van en relación con la capacidad económica del enfermo."
Moltes vegades em vaig plantejar la possibilitat d'acceptar la invitació però sempre em va envaïr un mar de dubtes...Trobaré en el consultori la solució als meus problemes? He d'estalviar diners i citar-me amb els metges? Seria honest amb mi mateix si hi anés de buit? M'atreviria a exposar-los els meus temors i complexos?...
Tot i que simpatitzo amb les tècniques naturistes, els metges sempre m'han inspirat desconfiança, d'una manera un xic irracional, ho reconec. Potser és un prejudici que algún dia caldrà superar.
Però en aquell moment concret no creia necessitar ajuda mèdica, si més no urgent. Encabat vaig decidir conservar la targeta junt amb la resta de cartes, fins el dia que prengués una decisió clara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada