La meva etapa com a voluntari al Centre d'Esperanto de Sabadell ja sembla arribar al final. Al ritme que van les coses, no crec que hi hagi una continuitat, vaig deixar unes propostes d'activitats per a sotmetre a deliberació però no s'albira quan tindrà lloc una reunió per a tractar el tema. La meva idea era fer una xerrada al març i una altra activitat l'abril, però no puc estar pendent de si em donaran via lliure o no, així que descarto preparatius per aquesta via i començo a avançar per una altra. Durant tot el mes de març estic compromès en un taller de recerca activa de feina, el que suposa exhaurir les possibilitats d'entrar a treballar contractat per alguna empresa. Millorar el currículum, les estratègies per difondre'l, fer autocandidatures, conèixer noves fonts d'informació laboral, memoritzar què esperen els entrevistadors, etc. Al llarg del temps he parlat amb molts aturats que han passat per això, la majoria bastant més preparats que jo en habilitats, experiència i currículum. Jo diría que d'aquests més preparats, un de cada deu o dotze ha trobat feina (per uns mesos, en principi). Així doncs, com deia, miraré d'exprèmer aquesta via, malgrat que el realisme em susurra a l'orella que el major benefici d'aquests tallers es bàsicament que t'ajuden a no sentir-te tan sol. Bé, només per això ja paga la pena provar. Si l'esperat miracle no es produeix i la situació és similar a l'actual, el que toca es tornar a preparar la motxilla, al llarg del mes d'abril. La meva darrera aventura em va portar fins a Burgos, així que el meu nomadisme es reiniciaria en aquella ciutat. Aquesta vegada però, la prova serà de foc, ja que segurament no comptaré amb cap coixí econòmic si les coses no prosperen. Si algú es pregunta perquè precisament posar-se en marxa des de Burgos, recordar que és una de les etapes del camí de Sant Jaume, un itinerari popular que tots els anys atrau a multitud de persones d'arreu del món. El que més necessito en aquest moment, feina apart, és fer amics, desenvolupar la meva capacitat comunicativa (que inclou practicar idiomes), moure'm en un entorn amable i generós, com és el que creen els pelegrins, respirar espais amplis i naturals, caminar, sentir que vaig en alguna direcció, sentir el vent, escoltar històries, conèixer llocs i idees que puguin esdevenir noves portes que creuar. També com a budista, no puc menys que sentir la profunditat d'un viatge així. Malauradament, la meva primera idea de fer-me voluntari alberguista es va truncar ràpid per la ingent quantitat de gent que ja s'ha ofert per a aquest servei, però no importa, durant abril inventaré formes alternatives de donar servei, paral·lelament a formes d'aconseguir algún ingrés. Les idees mai m'han faltat, només queda recollir coratge i superar les dificultats que aniran sortint. Queda decidir que passa amb el pis d'Igualada. Les factures seguiran venint irremeiablement. Estic valorant la possibilitat de donar de baixa la llum. No es imprescindible i l'estalvi el podria invertir en làmpades i aparells que es carreguin amb energia solar. Donar de baixa l'aigua ja ho veig més complicat, bàsicament pel tema de la higiene, així que miraré de deixar-ho com està, a més, comparat amb la llum es relativament barata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada