...es fa camí al caminar.

Dijous deixo Llimiana. Divendres tinc cita amb la psicòloga i el dia 4 amb un altre especialista. Ara toca començar a pensar en el 5 de juny, quan sortiré cap a Burgos, a continuar el Camí de Sant Jaume.
La idea és sortir amb 100 euros, amb la confiança que a la tornada els seguiré tenint.
El pla és: m'enduré coses per vendre pel camí, en principi postals antigues i segells, però no descarto altres objectes que no siguin pesats ni voluminosos. Paral·lelament intentaré posar-me d'acord amb petits pagesos per fer-los feines a canvi de menjar i potser aixopluc, si cal.
Per reduir costos aprofitaré els albergs parroquials, on només demanen un donatiu a canvi de deixar-te dormir i usar els serveis.
L'objectiu del viatge és millorar idiomes practicant amb els pelegrins, així que els proposaré intercanvis a l'estil: teach me your language and I'll teach you spanish, catalan or esperanto (ensenyem la teva llengua i jo t'ensenyaré español, català o esperanto).

Portaré  una pissarra multiusos, tant per sol·licitar auto-stop com per promocionar el que venc com per utilitzar en les classes lingüísticas. Un subobjectiu és refrescar la meva capacitat d'ensenyar esperanto, i un subsubobjectiu és millorar les meves capacitats relacionals.
Portaré un o dos fanalets dels que es carreguen amb energia solar, per no dependre tant de preses de corrent, tot i que també necessitaré electricitat de tant en tant per carregar el mòbil.
Em caldrà un sac de dormir d'estiu per guanyar espai en la motxilla, el que tinc ara és de mòmia molt voluminós. Demanaré als amics si en tenen algún de vell que no vulguin.
Postergar la sortida de maig a juny em permet també alleugerir un xic la motxilla en quan a roba, se suposa que al juny ja no farà els freds que ha fet aquest mes.
Portaré cantimplora però no gaires provisions de menjar, crec que és més pràctic portar objectes vendibles i comprar menjar a partir del que tregui. Tanmateix aprofitaré, com deia, fruites i verdures que em puguin proporcionar els cultivadors de la zona.
També em serà útil la capelina, tant per si plou algún dia com per a aïllant en cas de dormir al terra. Queda per a darrera hora decidir quin matalasset agafo, el de làtex senzill o un d'inflabe (que pesa un xic més).

L'ideal sería arribar fins a Santiago però em conformaría amb trepitjar terres galegas, una de les idees és practicar gallec in situ. Estant en atur, totes les portes estan obertes, no hi ha ritmes marcats, no hi ha llocs predecidits. Convé, això sí, ser a Igualada a final de mes per a fer el mercat d'antigüitats, tinc encara pagades per anticipat les parades de maig i juny i no em puc permetre ignorar cap ingrés, per petit que sigui.