Ens han escamotejat el
present. Se suposava que amb les revolucions industrials i tecnològiques, els
aparells i les màquines farien la major part de la feina de les persones
físiques i que aquestes, en guanyar temps abans dedicat a la subsistència, ara
és podrien dedicar a tasques com ara la ciència, la cultura, l’art, la
filosofia, la salut o l’espiritualitat.
Però no. Resulta que una
màquina substitueix cinc treballadors i aquests cinc treballadors en lloc de
viure millor que abans, viuen pitjor. La producció és la mateixa o s’incrementa
i, tanmateix, resulta que el famós progrés ha estat que, enlloc d’una persona
buscant menjar als contenidors, ara en tenim sis. En lloc de dedicar-nos a fer grans invents ens dediquem a inventar la manera de poder assegurar-nos tres
àpats al dia, enlloc de fer-nos músics ens parem a les portes d’un concert sense poder pagar l’entrada, enlloc de parlar
del sentit de la vida parlem d’una vida sense sentit, enlloc de triar la
medicina que realment ens convé fem cues per pidolar una operació, enlloc de cultivar
la fraternitat fem màsters sobre competitivitat.
Aquest no és el present que haviem encarregat, algú ho havia de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada