9/8/13

Els orígens d'un mètode

Fa un temps, en saber que una amiga meva estava embarassada, em vaig comprometre a explicar-li quins eren els fonaments en que em vaig basar per educar el meu fill, que complirà 14 anys aquest mateix agost. Sota l'encapçalament Nen interior i nen exterior, vaig intentar mostrar les pautes pràctiques i la filosofia que em va moure.
Avui m'agradaria citar el conjunt de referents que, en diferents graus i per diferents raons, varen ser eixos sobre els que meditar i configurar el meu mètode educatiu:

El Daodejing, de Laozi em va ajudar a entendre les diferències entre pare i fill, entre vell i jove, entre rigidesa i flexibilitat.
Mi hija Hildegart em va fer conscient de l'immens poder d'influència que tenim sobre els fills i com n'és d'important usarlo amb bondat i saviesa.
Judit Pólgar em va fer comprendre que un bon entrenament de l'esperit humà ens pot dur a grans i sorprenents fites.
Khalil Gibran em feu comprendre que els nostres fills no ens pertanyen i que els pares només som els protectors i vetlladors de la seva llibertat i desenvolupament.
L'experiència de Summerhill em mostrà que el somni de crear homes lliures és un somni compartit i una aspiració irrenunciable.
Siddharta Gautama, el buda m'ajudà a impedir que els meus anhels i incapacitats personals interferissin en el camí del meu fill i m'ajudà en moments de dol, especialment durant el periode de separació, quan ell tenia 4 anys.