3/9/13

No sé si em sona la teva cara



Una afecció que a vegades acompanya la simptomatologia Asperger és la prosopagnosia, la proso què? direu alguns i amb raó. La prosopagnosia és la incapacitat o extremada dificultat per reconèixer rostres. És tracta, molt probablement d'una disfunció a nivell cerebral. Les persones que ho pateixen han de recòrrer a "trucs" memotècnics per a reconèixer cares de persones conegudes i fins i tot de familiars i amics.
És fàcil que un prosopagnòsic a qui hem presentat un nou amic, al cap d'una hora no el pugui reconèixer veient-lo al carrer, en un context diferent. Per que ens fem una idea aproximada, és com si a nosaltres ens presenten a un xinès avui  i desprès ens demanen de reconèixe'l
a Pequín en mig d'un mercat atapeït de xinesos.
Només tenim una possibilitat d'exit si aconseguim un distintiu únic, una piga, una cicatriu, uns quants cabells blancs en una part concreta del cap, una barbeta més enfonsada del normal, etc.
A nivell particular encara no m'atreveixo a dir sir la prosopagnòsia forma part del meu currículum asperger. Si és veritat que per a mi és negitós està sempre amb el dubte si aquell rostre que ha passat a prop meu és el d'algú conegut o no, i encara més quan algú s'em dirigeix a mi directament i sòc incapaç d'identificar-lo durant el transcurs de tota una conversa. És una experiència negitosa pel fet de que no sé quina lectura en farà l'interlocutor en veure que no utilitzo el seu nom ni esmento cap referent comú (són coses que no és poden improvisar). No és estrany que hom ho interpreti com un cert menyspreu o minusvaloració de la coneixença o amistat.
Tot i així, la prosopagnosia s'entèn com una afecció de gravetat i molt llarg orígen i recorregut. Els meus problemes també podrien ser una malaurada combinació de timidesa, falta de concentració, fatiga i temor preventiu. En la pràctica, però, el diagnòstic no és per a tirar cohets.