9/9/13

Una paraula val més que mil paraules

No fa gaire us parlava de l'orígen de El relat de Dorian Gray, títol que ecapçala el meu blog. Ja en aquell texte us començava a explicar alguns dels jocs de paraules  i de conceptes que s'hi amaguen. Avui intentaré explicar-vos el petit univers darrera del subtítol Vidografia d'un autista contemporani.
En principi el blog el vaig iniciar sense la més mínima intenció de que estigués relacionat amb l'autisme, ni tan sols era un blog personal, val a dir que durant la major part del temps va portar per títol Esperanto-Anoia i pretenia ser un servei d'informació per als anoiencs interessats en l'esperanto.
Recentment vaig adreçar els meus possibles lectors anoiencs a un altre blog més general titolat simplement Esperanto.
Anoia-Esperanto quedava lliure per a utilitzar-lo com a blog personal, amb el títol que ja coneixeu.
El primer jòc de paraules del subtítol va ser substituir Biografia d'un artista contemporani (considero que un blogaire és un artista, sigui bo o dolent) per Biografia d'un autista contemporani. Buscava un toc d'originalitat que no desvirtués la idea i que alhora em comencés a definir.
En aquell primer moment no sabia res, ni d'Asperger ni d'autisme, més enllà d'una vaga idea d'introversió. El següent pas en el jòc d'idees i paraules va ser substituir Biografia per Vidografia, necessitava trobar en el subtítol més elements que em representessin a mi i a la meva forma d'organitzar els pensaments. Vido en esperanto significa visió, cosa que podem entreveure també en paraules nostres com ara vident o video. Alhora és un fonema molt pròxim a vida, una forma menys tècnica de dir bio.
Grafia és refereix o ens fa pensar en l'escriptura i potser en missatge d'alguna manera codificat o gravat. Amb "vidografia" sumem imatge i escriptura, l'essència d'un blog.
Vidografia d'un autista contemporani és el resultat d'esculpir conceptes fins a donar-los la forma buscada, la plasmació del pensament, sempre intentant armonia i complementació amb El relat de Dorian Gray. Minimalisme conceptual al servei de la descripció (entrades de blog).
Si existeixen tres tipus d'autisme: el visual (T.Grandin), el músic-matemàtic (Mozart, Einstein) i el lògic-verbal (?), jo seria molt a prop del darrer.
En una altra dimensió de lectura caldria dir que el blog en conjunt és, en part, inspirant en la idea que Isabel Coixet desenvolupa a Mi vida sin mi, on una mare descobreix de cop i volta que no li queda gaire temps de vida i que hi ha unes quantes coses a fer abans de que si acabi el temps. La meva vidografia és una cosa que he de fer abans de morir (encara que visqui fins als 100 anys), perque altres puguin escriure encabat la meva mortografia (sense gaires faltes mortogràfiques :).