19/4/13
La sortida massiva, donde está Wally?
Diumenge passat vaig apuntar-me a una excursió que organitzava un acolla excursionista de Vilanova del Camí, la idea era fer alguna amistat nova. Com es pot veure, de possibiliats n'hi havia ... fins i tot a mi em costa trobar-me, som legió :)
26/3/13
Eurídice a la Brokanteria
Durant un any d'anècdotes i vivències, La Brokanteria va ser escenari de dues obres amateur del setè art. Aquesta va ser la primera:
Encantat també de compartir espais amb La Bruixa
Encantat també de compartir espais amb La Bruixa
11/3/13
Fragment d'un llibre-còmic
"...si el que voleu és donar consells o opinions, doncs està molt bé, endavant amb això. En determinades ocasions pot ser útil. De tota manera no és això el que estem treballant aquí. Aquí estem treballant un eina que pot ser més potent si se sap usar, les preguntes.
En primer lloc és més potent perque quan tu creus que aquesta mateixa experiència t'ha passat a tu, estás molt equivocada: les paraules tenen significats absolutament diferents per a dos persones diferents, no us deixeu enredar per les paraules.
Per altra banda, encara que fossis capaç d'entendre el significat que les paraules tenen per a ella, mai podries arribar a saber què més hi ha al darrera i que no està explicant amb paraules, entre d'altres coses perque ni ella mateix n'és conscient.
Per un altre cantó, si vols que una persona no faci una cosa, aconsella-li que la faci. És normal: una persona té un problemàs que porta arrossegant durant molt de temps i al que no és capaç de trobar-hi solució i arribes tu i apa! en cinc minuts ho tens clar i li dones la solució perfecte! o sigui: tu ets super-llest i l'altra persona és estúpida.
Si aconseguissis que l'altra persona fes el que li has suggerit, et garanteixo que no li funcionaria: ja s'en ocuparia la persona de que no li funcionés. I encara que la persona tingués la millor voluntat del món...quina probabilitat té de que el teu consell sigui vàlid?: No tens ni idea del que en realitat està passant!..."
Traduit del llibre: El libro grande de la PNL.
Autors: Allan Santos i Enric Lladó
Rigden Institut Gestalt
27/2/13
La mirada dels altres no ens determina
Entrevista de Vilaweb a Alexandre Jollien.
'Jo cercava la felicitat en el fet de ser com els altres. I això, no puc aconseguir-ho. No cal: la filosofia em va ensenyar a ser feliç.' Així parla Alexandre Jollien (1975), filòsof suís amb paràlisi cerebral. En aquesta entrevista en vídeo Jollien reflexiona sobre la filosofia, critica l'actitud de moltes de les educadores socials que ha conegut, per manca d'amor, i explica com s'agafa les burles diàries o la condició de pare de dos fills.
'Jo cercava la felicitat en el fet de ser com els altres. I això, no puc aconseguir-ho. No cal: la filosofia em va ensenyar a ser feliç.' Així parla Alexandre Jollien (1975), filòsof suís amb paràlisi cerebral. En aquesta entrevista en vídeo Jollien reflexiona sobre la filosofia, critica l'actitud de moltes de les educadores socials que ha conegut, per manca d'amor, i explica com s'agafa les burles diàries o la condició de pare de dos fills.
Carta número 10, poesia
L'expressió escrita té els seus contorns propis, una manera pròpia de mostrar el pensament, a vegades cal un exercisi d'abstracció per trobar les paraules adients, a vegades cal fer un gir i cercar un tipus de llenguatge més càlid del habitual, un llenguatge que trenqui els límits de la simple narració.
Parlar del món exterior és relativament senzill, és un relat d'anècdotes, però...com parlar de les coses més profundes de nosaltres mateixos? dels nostres sentiments i emocions?
Arribar a comprendre una persona en la seva integritat és tasca impossible però hi ha formes d'apropar-se a l'íntim de l'ésser humà, parlem de poesia.
En moments de depressió i malenconia, l'obsequi d'un poema sincer és com una invitació a visitar un país encantat, és la protesta de les coses belles que han quedat arraconades dles nostres pensaments.
És meravellós descobrir la màgia de les paraules, la música que parteix d'unes breus frases.
Durant la tardor del vuitanta-tres vaig escriure i vaig rebre poemes d'altres persones. Va ser un intercanvi que ens va enriquir i va contribuir a desenvolupar la nostra creativitat. La primera carta que vaig rebre en aquest sentit provenia d'una de les illes del Mediterrani:
"Campanas de melancolia resuenan en mis oidos,
mientras mi mente vacia sentimientos perdidos
en cada ayer sin nombre.
Como un ave perdida entre mil nubes
observa la feria de lo cotidiano...
y así voy perdido entre cosas que
no comprendo ni acepto...
pero me obligan a vivir en medio de todas.
Lanzo mi suspiro al viento
y el sol me devuelve soledad.
Esperando respuestas en la nada
me escondo en el frio de la noche
para escuchar un rumor lejano,
consumido por el sueño,
cuando callan los motores y silvan los recuerdos
con la cabeza dando vueltas
calle arriba
calle abajo
con la duda de si soy
un loco entre cuerdos o
un cuerdo entre locos...
si estoy siendo absorbido por
la esquizofrenia colectiva o
soy yo el esquizofrénico...
En todas partes se huele el vacio
y cuando todo parece perdido,
en el límite de la nausea, de repente,
aparece alguna flor en el desierto...
una sonrisa que se pierde entre los rugidos
y me encuentro con la luna entre mis manos,
y puedo abrazar el sol,
y colgarme una estrella en la solapa,
el bien y el mal se entrecruzan,
diviso grandes horizontes,
veo todas las respuestas y
una extraña alegria se apodera de mi,
sin saber por qué...pero,
qué cosas tiene la vida...
en un momento de luz creas mitos,
todo está claro
creyendo ser feliz, pero,
vuelve a perderse como arena entre los dedos.
De nuevo aparece esta callada tristeza
que enturbia la paz del alma
enfrentado en encarnizada lucha
con el vacio,
preguntándome siempre porqué,
porqué...
huyendo continuamente
de esta absurda pesadilla llamada
realidad...
Sólo y perdido
en un oceano de miseria,
sólo y perdido
en el mar de mis dudas,
sólo y perdido
en un asfixiante torbellino.
Decidme vosotros
que soñais cada noche en el silencio...
¿quien puede atarnos en esta vida?
decidme vosotros
que hablais con las estrellas
y les susurrais vuestros secretos a las flores...
¿quien puede robarnos nuestra alma?
decidme vosotros
que haceis de las lágrimas vuestro santuario
y de la belleza vuestro camino...
hoy que me siento tan sólo, vosotros
que estais solos y aturdidos
en este caos llamado realidad,
decidme,
decidmeque estais ahí.
Hoy que me siento tan sólo,
decidme que me esperais en ese mundo
que cada noche inventamos,
decidme que sigue viva la esperanza..."
Joan.
Com a rúbrica, en Joan va afegir uns dibuixos realitzats amb molta habilitat i bellesa, amb uin aire de tristesa i d'impotència. Li vaig enviar una carta d'agraïment però no vaig rebra cap altra resposta. Suposo que a vegades a la vida fas un acte altruista sense voler rebre res a canvi, com un regal a la vida, una ofrena. Com en Joan, van venir altres persones a oferir un gest, per la vida i per l'esperança.
Parlar del món exterior és relativament senzill, és un relat d'anècdotes, però...com parlar de les coses més profundes de nosaltres mateixos? dels nostres sentiments i emocions?
Arribar a comprendre una persona en la seva integritat és tasca impossible però hi ha formes d'apropar-se a l'íntim de l'ésser humà, parlem de poesia.
En moments de depressió i malenconia, l'obsequi d'un poema sincer és com una invitació a visitar un país encantat, és la protesta de les coses belles que han quedat arraconades dles nostres pensaments.
És meravellós descobrir la màgia de les paraules, la música que parteix d'unes breus frases.
Durant la tardor del vuitanta-tres vaig escriure i vaig rebre poemes d'altres persones. Va ser un intercanvi que ens va enriquir i va contribuir a desenvolupar la nostra creativitat. La primera carta que vaig rebre en aquest sentit provenia d'una de les illes del Mediterrani:
"Campanas de melancolia resuenan en mis oidos,
mientras mi mente vacia sentimientos perdidos
en cada ayer sin nombre.
Como un ave perdida entre mil nubes
observa la feria de lo cotidiano...
y así voy perdido entre cosas que
no comprendo ni acepto...
pero me obligan a vivir en medio de todas.
Lanzo mi suspiro al viento
y el sol me devuelve soledad.
Esperando respuestas en la nada
me escondo en el frio de la noche
para escuchar un rumor lejano,
consumido por el sueño,
cuando callan los motores y silvan los recuerdos
con la cabeza dando vueltas
calle arriba
calle abajo
con la duda de si soy
un loco entre cuerdos o
un cuerdo entre locos...
si estoy siendo absorbido por
la esquizofrenia colectiva o
soy yo el esquizofrénico...
En todas partes se huele el vacio
y cuando todo parece perdido,
en el límite de la nausea, de repente,
aparece alguna flor en el desierto...
una sonrisa que se pierde entre los rugidos
y me encuentro con la luna entre mis manos,
y puedo abrazar el sol,
y colgarme una estrella en la solapa,
el bien y el mal se entrecruzan,
diviso grandes horizontes,
veo todas las respuestas y
una extraña alegria se apodera de mi,
sin saber por qué...pero,
qué cosas tiene la vida...
en un momento de luz creas mitos,
todo está claro
creyendo ser feliz, pero,
vuelve a perderse como arena entre los dedos.
De nuevo aparece esta callada tristeza
que enturbia la paz del alma
enfrentado en encarnizada lucha
con el vacio,
preguntándome siempre porqué,
porqué...
huyendo continuamente
de esta absurda pesadilla llamada
realidad...
Sólo y perdido
en un oceano de miseria,
sólo y perdido
en el mar de mis dudas,
sólo y perdido
en un asfixiante torbellino.
Decidme vosotros
que soñais cada noche en el silencio...
¿quien puede atarnos en esta vida?
decidme vosotros
que hablais con las estrellas
y les susurrais vuestros secretos a las flores...
¿quien puede robarnos nuestra alma?
decidme vosotros
que haceis de las lágrimas vuestro santuario
y de la belleza vuestro camino...
hoy que me siento tan sólo, vosotros
que estais solos y aturdidos
en este caos llamado realidad,
decidme,
decidmeque estais ahí.
Hoy que me siento tan sólo,
decidme que me esperais en ese mundo
que cada noche inventamos,
decidme que sigue viva la esperanza..."
Joan.
Com a rúbrica, en Joan va afegir uns dibuixos realitzats amb molta habilitat i bellesa, amb uin aire de tristesa i d'impotència. Li vaig enviar una carta d'agraïment però no vaig rebra cap altra resposta. Suposo que a vegades a la vida fas un acte altruista sense voler rebre res a canvi, com un regal a la vida, una ofrena. Com en Joan, van venir altres persones a oferir un gest, per la vida i per l'esperança.
19/2/13
Carta número 9, la parapsicòloga
Donat que vivim en una societat estructurada en diferents capes socials, tant a nivell econòmic, com cultural, com altres, aquesta pluralitat de condicions s'havia de manifestar en el fons i en els formes de les cartes que rebria.
La idea del suicidi supera els condicionaments materials, ja que surgeix del més profund de l'home, d'algún lloc on es desconeix i es menysprea el signifaicat de les paraules raça, sexe, sort, riquesa o joventut.
Un exemple entre altres podria ser el de la Maite, una persona humil que em va escriure oferint-me tota la seva experiència, l'elecció d'una fita i les tasques necessàries per assolir-la:
"Amigo, me perdonarás por no saber escribir mucho. He leido tu anuncio en la revista X. y voy a tratar de ayudarte. Yo no teb¡ngo problemas psíquicos ni físicos pero voy a un centro de parapsicologia desde hace ya cinco años y más o menos ya sé lo que te passa a ti, y a muchos más.
Tu aún no te has enterado de que estamos en una nueva era y que la juventud es la que debe estar preparada para una nueva generación. Me explicarés mejor, estamos en tiempos de cambio, del bien y del mal o al revés, eso causa unas sensaciones en la persona que es más sensible o con facultades extrasensoriales y en el ambiente flotan unas energias negativas que tu no las ves, pero que te hacen ser desgraciado hasta llevarte al suicidio. Pero yo te proclamo a los cuatro vientos, nunca pienses en el mal porque lo afluyes enseguida, como el abrir una luz. Yo no sé si crees en el más allá o en la reencarnación pero yo me atrevo a decírtelo. Cuando una persona muere, tu sabrás que el alma no muere, pero no se termina con los gusanos, tenemos otras vidas, o no te das cuenta de las desigualdades humanas, como, ciegos, cojos, pobres, ricos...
Un niño pequeño que muere no tiene derecho a vivir como tú. O esos que viven el las naciones que se estan matando y nosotros aquí, sin nada. ¿Como podrias discernir tu eso?
Medítalo y tendrás tu conclusión, las personas que sufren, són deudas de otras vidas. Es la ley de causa y efecto y la ley de consecuencias. Por eso, yo no sé la edad que tienes, pero supongamos que tienes 20, si te suicidaras estarias hasta los 70 u 80 años flotando en el astral. En el dolor que te causaras y sin ver la luz en el cielo. no te lo imaginas que pena! porque despues vendrias otra vez a pasar lo mismo, hasta que te resignaras con tus problemas por que los debes a otras vidas e irias a un planeta peor y con peores circunstancias.
Debes resignarte porque como sembramos recogemos. yo te digo ¡ánimo! porque lo superarás con un poco de fe en algo y lo vas a saber muy pronto, que aquí hemos venido a algo y no solo a comer y divertirse, sinó a juntarse todos por la ley de afinidad, porque cuando pase el verano habrá muchos suicidios y otros acontecimientos, como plattillos volantes, pestes, plagas y enfermedades que no se podran curar. Para hacer pensar a la gente que hay algo más allá que la tierra.
Bueno, no te canso más, porque a lo mejor dices ¡qué rollo! pero lo vas a saber muy pronto todo. Aquí te envio dos revistas mensuales que són gratis, pero si las quieres dentro está la dirección. Envia 200 pts. en sellos y la tendrás todo el año. Y si no te he ayudado, mi intención ha sido esa. Me gustaria saberlo.
Sé muchas cosas de la parapsicologia pero por carta puedo explicarlo poco. Una amiga que te pide que investigues lo que hay aquí. Te aconsejo que pidas el libro que indica la revista número 11, me lo agradecerás y si algún dia te he ayudado, por favor, haz tú lo mismo con otras personas. La ley cósmica te ayudará, eso quiere decir "los hermanos mayores". Desde que estudio eso soy muy feliz."
La Maite em va adjuntar varies revistes de tipus espiritista, fotocòpies d'un curs de folosofia oculta i un llibre sobre la reencarnació.
Em va semblar que estava fent massa per mi, així que en una carta li vaig parlar de connectar directament jo amb el centre parapsicològic de que em parlava. Tota la meva correspondència amb la Maite i el seu grup varen girar entorn de les teories reencarnacionistes, enllaçant-les amb un cristianisme obert, pretesament més pur que el catolicisme tradicional.
Per la meva part he de reconèixer la meva simpatia per les hipòtesis de la transmigració de les ànimes. crec que és una possibilitat summament lògica o, en qualsevol cas, molt útil com a filosofia vivencial.
Tots hem après, o ens han fet aprendre que, al cap d'uns anys de nèixer, no tenim altre remei que desaparèixer d'aquest món. Tot el que s'hagi fet al llarg d'una vida no serveix per a res un cop morts. Si això fos així, més ens valdria passar tota la vida com un divertimento, sense pensar, ni cuidar dels altres. En els pocs anys que vivim, millor que ens comportèsim com es costum en el regne animal, instintivament.
No, no crec que la nostra vida sigui tan poca cosa. Alguna cosa dins meu es nega a acceptar aquesta realitat no probada, una realitat que provoca ansietat, intranquil·litat i sensació d'absurd.
Quan no vaig ser capaç de continuar el que vaig començar en aquella cuina, ara fa ja uns anys, va ser perque sabia que, d'alguna manera no hauri de donar resultat, que el buit no existeix i que sempre existim, en un lloc o altre. Jo vaig decidir continuar en aquest per que tenia cosee inacabades. Potser aquest conjunt de cartes en són la prova.
És cert que le proves de la reencarnació no s'accepten per part de la ciència però tinc els meus dubtes sobre els motius de l'escepticisme oficial.
Altra cosa és la llei de causa i efecte, que resulta molt més clara als ulls de qualsevol observador. Qualsevol va seguida d'una reacció, una llei de fet estudiada per la ciència occidental, si més no en el camp de la física. Posem-hi un exemple il·lustratiu:
En un camp de golf es produeix una causa, un pal manejat per un home colpeja una bola, l'efecte és immediat, la bola inicia una trajectòria depenent de l'energia del cop. Si l'home és poc destre amb el pal, el cop es darà al terra, produint un efecte indesitjat, un desperfecte a l'herba.
Quí és responsable del desgavell? l'atzar? els deus?
La conclusió és ben senzilla i no cal dir-la. això es traslladable a la vida quotidiana de qualsevol persona summant-hi un sense fi de causes i efectes que s'entrellacen a cada instant. D'aquí que a vegades parlem de "casualitats" o "sort" per referir-nos a fets que escapen del nostre control conscient.
Comparteixo part del pensament de la Maite però a diferència d'ella, aquests coneixements o intuicions no han donat sentit, si més no definitiu, a la meva vida. Són tan sols petites llums en un camí que s'entreveu llarg.
rò, adifer`pencia
La idea del suicidi supera els condicionaments materials, ja que surgeix del més profund de l'home, d'algún lloc on es desconeix i es menysprea el signifaicat de les paraules raça, sexe, sort, riquesa o joventut.
Un exemple entre altres podria ser el de la Maite, una persona humil que em va escriure oferint-me tota la seva experiència, l'elecció d'una fita i les tasques necessàries per assolir-la:
"Amigo, me perdonarás por no saber escribir mucho. He leido tu anuncio en la revista X. y voy a tratar de ayudarte. Yo no teb¡ngo problemas psíquicos ni físicos pero voy a un centro de parapsicologia desde hace ya cinco años y más o menos ya sé lo que te passa a ti, y a muchos más.
Tu aún no te has enterado de que estamos en una nueva era y que la juventud es la que debe estar preparada para una nueva generación. Me explicarés mejor, estamos en tiempos de cambio, del bien y del mal o al revés, eso causa unas sensaciones en la persona que es más sensible o con facultades extrasensoriales y en el ambiente flotan unas energias negativas que tu no las ves, pero que te hacen ser desgraciado hasta llevarte al suicidio. Pero yo te proclamo a los cuatro vientos, nunca pienses en el mal porque lo afluyes enseguida, como el abrir una luz. Yo no sé si crees en el más allá o en la reencarnación pero yo me atrevo a decírtelo. Cuando una persona muere, tu sabrás que el alma no muere, pero no se termina con los gusanos, tenemos otras vidas, o no te das cuenta de las desigualdades humanas, como, ciegos, cojos, pobres, ricos...
Un niño pequeño que muere no tiene derecho a vivir como tú. O esos que viven el las naciones que se estan matando y nosotros aquí, sin nada. ¿Como podrias discernir tu eso?
Medítalo y tendrás tu conclusión, las personas que sufren, són deudas de otras vidas. Es la ley de causa y efecto y la ley de consecuencias. Por eso, yo no sé la edad que tienes, pero supongamos que tienes 20, si te suicidaras estarias hasta los 70 u 80 años flotando en el astral. En el dolor que te causaras y sin ver la luz en el cielo. no te lo imaginas que pena! porque despues vendrias otra vez a pasar lo mismo, hasta que te resignaras con tus problemas por que los debes a otras vidas e irias a un planeta peor y con peores circunstancias.
Debes resignarte porque como sembramos recogemos. yo te digo ¡ánimo! porque lo superarás con un poco de fe en algo y lo vas a saber muy pronto, que aquí hemos venido a algo y no solo a comer y divertirse, sinó a juntarse todos por la ley de afinidad, porque cuando pase el verano habrá muchos suicidios y otros acontecimientos, como plattillos volantes, pestes, plagas y enfermedades que no se podran curar. Para hacer pensar a la gente que hay algo más allá que la tierra.
Bueno, no te canso más, porque a lo mejor dices ¡qué rollo! pero lo vas a saber muy pronto todo. Aquí te envio dos revistas mensuales que són gratis, pero si las quieres dentro está la dirección. Envia 200 pts. en sellos y la tendrás todo el año. Y si no te he ayudado, mi intención ha sido esa. Me gustaria saberlo.
Sé muchas cosas de la parapsicologia pero por carta puedo explicarlo poco. Una amiga que te pide que investigues lo que hay aquí. Te aconsejo que pidas el libro que indica la revista número 11, me lo agradecerás y si algún dia te he ayudado, por favor, haz tú lo mismo con otras personas. La ley cósmica te ayudará, eso quiere decir "los hermanos mayores". Desde que estudio eso soy muy feliz."
La Maite em va adjuntar varies revistes de tipus espiritista, fotocòpies d'un curs de folosofia oculta i un llibre sobre la reencarnació.
Em va semblar que estava fent massa per mi, així que en una carta li vaig parlar de connectar directament jo amb el centre parapsicològic de que em parlava. Tota la meva correspondència amb la Maite i el seu grup varen girar entorn de les teories reencarnacionistes, enllaçant-les amb un cristianisme obert, pretesament més pur que el catolicisme tradicional.
Per la meva part he de reconèixer la meva simpatia per les hipòtesis de la transmigració de les ànimes. crec que és una possibilitat summament lògica o, en qualsevol cas, molt útil com a filosofia vivencial.
Tots hem après, o ens han fet aprendre que, al cap d'uns anys de nèixer, no tenim altre remei que desaparèixer d'aquest món. Tot el que s'hagi fet al llarg d'una vida no serveix per a res un cop morts. Si això fos així, més ens valdria passar tota la vida com un divertimento, sense pensar, ni cuidar dels altres. En els pocs anys que vivim, millor que ens comportèsim com es costum en el regne animal, instintivament.
No, no crec que la nostra vida sigui tan poca cosa. Alguna cosa dins meu es nega a acceptar aquesta realitat no probada, una realitat que provoca ansietat, intranquil·litat i sensació d'absurd.
Quan no vaig ser capaç de continuar el que vaig començar en aquella cuina, ara fa ja uns anys, va ser perque sabia que, d'alguna manera no hauri de donar resultat, que el buit no existeix i que sempre existim, en un lloc o altre. Jo vaig decidir continuar en aquest per que tenia cosee inacabades. Potser aquest conjunt de cartes en són la prova.
És cert que le proves de la reencarnació no s'accepten per part de la ciència però tinc els meus dubtes sobre els motius de l'escepticisme oficial.
Altra cosa és la llei de causa i efecte, que resulta molt més clara als ulls de qualsevol observador. Qualsevol va seguida d'una reacció, una llei de fet estudiada per la ciència occidental, si més no en el camp de la física. Posem-hi un exemple il·lustratiu:
En un camp de golf es produeix una causa, un pal manejat per un home colpeja una bola, l'efecte és immediat, la bola inicia una trajectòria depenent de l'energia del cop. Si l'home és poc destre amb el pal, el cop es darà al terra, produint un efecte indesitjat, un desperfecte a l'herba.
Quí és responsable del desgavell? l'atzar? els deus?
La conclusió és ben senzilla i no cal dir-la. això es traslladable a la vida quotidiana de qualsevol persona summant-hi un sense fi de causes i efectes que s'entrellacen a cada instant. D'aquí que a vegades parlem de "casualitats" o "sort" per referir-nos a fets que escapen del nostre control conscient.
Comparteixo part del pensament de la Maite però a diferència d'ella, aquests coneixements o intuicions no han donat sentit, si més no definitiu, a la meva vida. Són tan sols petites llums en un camí que s'entreveu llarg.
15/2/13
Carta número 8, la targeta
Aquesta carta es va apartar una mica de la resta de missatges o comunicacions, en realitat no es tractava d'una carta sinò d'una targeta comercial. Utilitzo l'expressió "comercial" per que hom tingui una imatge definida del que vaig rebre però això no implica que existissís una motivació econòmica, com veureu més endevant.
La meva situació moral, i probablement la de tothom, ve donada per la situació mental de cadascú. fent una regressió en el temps, podrem observar tot un seguit de coses, d'esdeveniments.
El motiu de que em decidís a escriure i publicar un anunci raia en un sentiment de marginació i incomprensió, un sentiment que, alhora, es va originar en una diferència respecte a la resta de gent, potser per una sensibilitat emocional diferent, potser per algún tipus de mancança psíquica o potser per ambdues coses.
Davant la possibilitat de que hi hagués alguna mancança psíquica, sempre hi havia la possibilitat de recòrrer a la medicina psiquiàtrica. Es pot donar el cas de que una determinada deficiència d'ordre mental es pugui subsanar amb un tractament psicosomàtic adequat, méds tenint en compte que la salut mental va molt lligada a la salut del cos en general.
Un canvi de dieta, uns massatges, uns exercissis físics, etc. a vegades poden contribuir alm guariment d'una malaltia.
La targeta que vaig rebre es dirigia cap a aquests aspectes, des d'una visió eminentment natuirista. En el seu revers algú havia escrit a màquina el següent missatge:
" Nos complace comunicar al público en general de la apertura del consultorio médico naturista ubicado en la barriada de San Andrés. Dirigido por los doctores...licenciado en medicina y pediatria (naturista), ...diplomado en naturopatia y acupuntura. Cosmètica natural y pedicura.
Amigo Carlos, no perseguimos hacer proselitismo ni demagogias, ni tan siquiera ánimo de lucro porque nuestros honorarios van en relación con la capacidad económica del enfermo."
Moltes vegades em vaig plantejar la possibilitat d'acceptar la invitació però sempre em va envaïr un mar de dubtes...Trobaré en el consultori la solució als meus problemes? He d'estalviar diners i citar-me amb els metges? Seria honest amb mi mateix si hi anés de buit? M'atreviria a exposar-los els meus temors i complexos?...
Tot i que simpatitzo amb les tècniques naturistes, els metges sempre m'han inspirat desconfiança, d'una manera un xic irracional, ho reconec. Potser és un prejudici que algún dia caldrà superar.
Però en aquell moment concret no creia necessitar ajuda mèdica, si més no urgent. Encabat vaig decidir conservar la targeta junt amb la resta de cartes, fins el dia que prengués una decisió clara.
La meva situació moral, i probablement la de tothom, ve donada per la situació mental de cadascú. fent una regressió en el temps, podrem observar tot un seguit de coses, d'esdeveniments.
El motiu de que em decidís a escriure i publicar un anunci raia en un sentiment de marginació i incomprensió, un sentiment que, alhora, es va originar en una diferència respecte a la resta de gent, potser per una sensibilitat emocional diferent, potser per algún tipus de mancança psíquica o potser per ambdues coses.
Davant la possibilitat de que hi hagués alguna mancança psíquica, sempre hi havia la possibilitat de recòrrer a la medicina psiquiàtrica. Es pot donar el cas de que una determinada deficiència d'ordre mental es pugui subsanar amb un tractament psicosomàtic adequat, méds tenint en compte que la salut mental va molt lligada a la salut del cos en general.
Un canvi de dieta, uns massatges, uns exercissis físics, etc. a vegades poden contribuir alm guariment d'una malaltia.
La targeta que vaig rebre es dirigia cap a aquests aspectes, des d'una visió eminentment natuirista. En el seu revers algú havia escrit a màquina el següent missatge:
" Nos complace comunicar al público en general de la apertura del consultorio médico naturista ubicado en la barriada de San Andrés. Dirigido por los doctores...licenciado en medicina y pediatria (naturista), ...diplomado en naturopatia y acupuntura. Cosmètica natural y pedicura.
Amigo Carlos, no perseguimos hacer proselitismo ni demagogias, ni tan siquiera ánimo de lucro porque nuestros honorarios van en relación con la capacidad económica del enfermo."
Moltes vegades em vaig plantejar la possibilitat d'acceptar la invitació però sempre em va envaïr un mar de dubtes...Trobaré en el consultori la solució als meus problemes? He d'estalviar diners i citar-me amb els metges? Seria honest amb mi mateix si hi anés de buit? M'atreviria a exposar-los els meus temors i complexos?...
Tot i que simpatitzo amb les tècniques naturistes, els metges sempre m'han inspirat desconfiança, d'una manera un xic irracional, ho reconec. Potser és un prejudici que algún dia caldrà superar.
Però en aquell moment concret no creia necessitar ajuda mèdica, si més no urgent. Encabat vaig decidir conservar la targeta junt amb la resta de cartes, fins el dia que prengués una decisió clara.
11/2/13
Subscriure's a:
Missatges (Atom)