12/7/11

Sortim...cap a Subirats, terra de préssecs i esperanto

 ||||  El suplement Sortim, de diaris com El Punt i Avui, ens parla dels atractius de Subirats, entre ells el préssec de Sant Pau d'Ordal i el Museu d'Esperanto.

[*|.... La suplemento Sortim, de ĵurnaloj kiel El Punt kaj Avui, parolas en sia lasta numero pri la logaĵoj de Subirats, inter ili la persikoj de Sant Pau d'Ordal kaj la Muzeo de Esperanto.

4/7/11

República Independent de Rúbies

Com seria un país amb l'esperanto com a llengua cooficial? A la RIR estem fent una prova virtual en la que hi pots participar amb els teus suggeriments.

7/6/11

La mentida quotidiana (2) / La ĉiutaga mensogo (2)

|||| 
Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències
El dret a la protecció de la salut és un dret bàsic. La legislació vigent deixa clar que tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu origen, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions.
Les persones que emigren busquen millorar la situació que viuen en el seu país d'origen, solen ser joves i sanes i utilitzen en menor frequència  els serveis sanitaris. Un estudi recent fet a Catalunya remarca que la població immigrant accedeix al sistema sanitari sobre tot a través del metge de família i no tant pel servei d'urgències, el que demostra que l'augment de la població immigrant no col·lapsa les urgències.
Montserrat Vidal, responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Consorci Sociosanitari de l'Anoia

Sabies que...
Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l'any 2006, el total de despesa sanitària de la població estrangera representava el 4'3% del pressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del total dels habitants de Catalunya.

Sabies que...Quí va més al metge, els autòctons o els nouvinguts?
Al mateix temps, les dades confirmen que, a Catalunya, els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i que el consum farmacèutic de pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que el dels estrangers. I, en la mateixa línia, trobem que la despesa sanitària dels immigrants a Catalunya és la meitat de la mitjana catalana. Les mateixes fonts indiquen que el cost a l'atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i el 17% menor que el de l'atenció a pacients espanyols.

[*|     
Ili trouzas la sanitarajn servojn kaj kolapsigas la urĝejojn?
La rajto pri protekto de la sano estas baza rajto. La nuntempa leĝaro tute klare asertas ke ĉiuj civitanoj, inoj kaj malinoj, sendepende de ilia origino, rajtas al sanitara asisto sur egalaj kondiĉoj. Homoj kiuj elmigras celas plibonigi sian vivsituacion en la devenlando, ili kutime estas junaj kaj sanaj kaj tial, ili malpli ofte uzas la sanitarajn servojn. Laŭ esploro antaŭ nelonge realigita en Katalunio, la kolektivo de enmigrintoj aliras la sanitaran sistemon ĉefe tra la familia doktoro kaj malpli ofte tra la urĝejoj. Tio pruvas ke la nombrokresko de enmigrantoj ne kolapsigas la urĝejojn.
Montserrat Vidal, respondeculo de Unitat d'Atenció al Ciutadà (Skipo pri Atento al Civitanoj) de Consorci Sociosanitari deAnoia (Socisanitara Kunordiga Organizo de Anoia)

Ĉu vi sciis ke...
Laŭ la Departemento pri Sano de la Generalitat (kataluna registaro), en la jaro 2006, la tuto de la sanitara elspezo de la eksterlanda kolektivo estis 4'3% el la tuta sanitara buĝeto, dum la nombro de eksterlandanoj estis preskaŭ la 13% el la tuto de la katalunia loĝantaro.

Ĉu vi sciis ke...kiu pli iras al kuracistoj, ĉu aŭtoktonoj ĉu novvenintoj?
Samtempe, datumoj konfirmas ke, la enmigrintoj vizitas sian kuraciston duone ol la aŭtoktonoj kaj ke la konsumo de farmaciaĵoj de la homoj kun hispana nacieco estas 41% pli alta ol tiu de eksterlandanoj. En la sama linio ni konstatas ke la sanitara elspezado de la enmigrintoj en Katalunio estas la duono ol la kataluna averaĝo. La samaj fontoj indikas ke, la kosto de la atento en ŭrĝaj servoj  por eksterlandaj pacientoj estas inter 10 kaj 17% pli malalta ol la elspezado por hispanaj pacientoj.

5/6/11

La mentida quotidiana / La ĉiutaga mensogo

||||   
Es queden tots els ajuts socials
La llei de serveis socials 12/2007 catalana estableix la universalitat com a principi rector del sistema, que es concreta amb l'obligació per part dels poders públics per tal de "garantir a tothom el dret d'accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d'igualtat, equitat i justícia redistributiva".
Els equips de serveis socials municipals d'Igualada han atés, l'any 2010, a 5.081 usuaris, dels quals 651 són persones amb nacionalitat estrangera, de manera que són  el 12'8 % dels usuaris.
Dades facilitades per Montserrat Montrabeta Mensa, cap de Salut i Acció Social de l'Ajuntament d'Igualada.


[*]      
Ili akaparas ĉiujn sociajn helpojn
La kataluna leĝo pri sociaj servoj 12/2007 determinas la universalecon kiel rega principo de la sistemo, konkretiĝinta per la devigo flanke de la publika administracio kun la celo "garantii al ĉiuj la aliron al sociaj servoj kaj ĝian efektivigon sur egalecaj, ekvilibraj kaj justaj redistribuaj kondiĉoj".
La municipaj skipoj de sociaj servoj de Igualada priservis, en la jaro 2010,  al 5.081 uzantoj, el kiuj 651 estis homoj kun  eksterlanda nacieco, tio signifas 12'8% el la uzantoj.
Provizis la datumojn Montserrat Monrabeta Mensa, ĉefrespondeculo pri Sano kaj Socia Agado de la igualada urbodomo.

27/5/11

Posem en marxa la campanya 'Tots som de casa / Igualada i la Conca d'Òdena per la convivència'

11-05-2011
Òmnium Cultural-Anoia posa en marxa la campanya Tots som de casa (pdf), que pretén fomentar la cohesió social entre els ciutadans que convivim a la Conca d'Òdena.

La delegació anoienca d'Òmnium Cultural ja fa anys que treballa en aquest àmbit, inicialment sent l'entitat impulsora de les parelles lingüístiques a l'Anoia i, actualment, amb el programa Quedem?.
Ara, aquesta nova campanya consisteix, essencialment, en una guia útil per parlar d'immigració sense generalitzar ni escampar rumors (pdf), que es distribuirà a totes les llars d'Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, així com en una pàgina al Facebook on s'hi pot afegir tothom qui s'hi senti identificat.

La campanya, deliciosament il·lustrada per David Dàmaso, desmuntarà tot un seguit de tòpics que tot sovint se senten sobre la immigració (tals com 'No paguen impostos i són els causants de la crisi', 'Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen', 'Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències', 'No es volen integrar', 'Ens estan envaint i acabaran amb la nostra cultura'...).
Però no és pas Òmnium Cultural-Anoia qui els desmunta, sinó que són diferents agents de la societat civil d'Igualada i la Conca que rebaten cadascun dels tòpics més estesos, des del president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), Ramon Felip, al mossèn de Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Pujol, passant per la directora de l'escola García Lorca, Montserrat Oliva, i el professor d'Economia a l'Institut Químic de Sarrià (IQS) Antoni Olivé. També s'han sumat a la iniciativa la responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Conscorci Sanitari de l'Anoia, Montserrat Vidal; el secretari general de CCOO-Anoia, Severiano Duran; el secretari general d'UGT Anoia-Pendès-Garraf, Francesc Rica, i la directora de la Fundació Sociocultural Atlas, Sílvia Romeu.
Catalunya, país d'acollida
Igualada i el conjunt de municipis que conformen la Conca d’Òdena és una de les zones de Catalunya amb una taxa d’atur més elevada. En d’altres punts d’Europa amb índexs de desocupació similars, aquest fet sovint s'ha traduït en un auge de moviments que posen l’accent en la diferència i en la confrontació entre els ciutadans que conviuen en un mateix territori. A Catalunya, com a país d’acollida que és, s’hi troben persones amb diferents orígens geogràfics, culturals i socials, que parlen llengües diferents i amb costums diferents. A casa nostra, tanmateix, tenim la voluntat de fer d’aquesta ciutat i d’aquest país la casa de tothom, i que tothom contribueixi a bastir un futur comú.
Tot procés migratori obliga la societat acollidora a reinventar-se i, en definitiva, a avançar des de la nova situació. Les cultures que històricament han arribat al nostre país ens han transmès uns valors i maneres de fer que han anat modelant la nostra societat fins a arribar a l’actualitat. Més actualment, la majoria de persones vingudes d’altres latituds s’ha integrat a la nostra societat i la nostra cultura, la catalana, creant entre tots plegats una societat sòlida, cohesionada i amb uns anhels a compartir. Aquest element és intrínsec a la història i la realitat social catalanes.
La crisi no fa distincions
Fa uns anys, l’arribada de nouvinguts va ajudar que l’economia d’Igualada i la Conca pogués funcionar a ple rendiment. Ara, en temps de crisi, no podem fer pagar els plats trencats als últims que han arribat. A tots plegats ens tocarà viure un anys difícils des del punt de vista econòmic a causa de la crisi internacional: tant als nascuts a Igualada i la Conca d’Òdena com als vinguts de fora. La crisi no fa distincions. Per tant, no es pot assenyalar com a causants de la situació actual als membres d’un col·lectiu, el dels nouvinguts, que en la seva gran majoria han estat els primers a patir els efectes de la frenada econòmica mundial.
Tot sovint, els nouvinguts han de carregar amb tota una sèrie d’estigmes que no s’adiuen exactament amb la realitat, i la propagació d’aquesta mena de rumors ajuda a crear una imatge distorsionada que enrareix el nostre clima social.
La integració social i cultural de les persones nouvingudes és clau per avançar cap a un marc comú de convivència. Tots som de casa, independentment de si hem nascut a Igualada, Cervera, Iznájar o Nador. Independentment de si parlem català, castellà, àrab, amazigh o mandarí. Independentment de si som catòlics, protestants, agnòstics, musulmans o ateus. Tots som de casa, de la ciutat on vivim i volem treballar, i on volem aconseguir el millor present i el millor futur per a nosaltres i per als nostres fills.
Si la proposta et sembla interessant, suma-t'hi i difon el missatge!

Font: Òmnium de l'Anoia

7/5/11

Esperanto a La Tafanera

|||| Periòdicament es publica a La Tafanera algunes notícies relacionades amb l'esperanto. Et portem aquí l'enllaç, on podràs trobar, entre d'altres, les primeres informacions sobre el Congrés Català d'Esperanto d'enguany, que tindrà lloc a Barcelona a finals d'octubre i que serà una oportunitat per debatre temes tan importants com la diversitat lingüística i el paper dels brigadistes internacionals.

[*     Kutime oni publikigas en La Tafanera (katalunlingva Klaku) novaĵojn kiu rilatas al esperanto. Jen ĉi tie ni proponas al vi ligilon tra kiu vi povos, i.a., informiĝi pri la venonta Kataluna Kongreso de Esperanto, okazonta en Barcelono fine de oktobro. Vera oportunaĵo pro starigi debatojn pri la lingva diverseco kaj pri la rolo de la internaciaj brigadistoj.

27/4/11

Propera conferència al MES

Montserrat Comas, conferenciant al Museu d’Esperanto de Subirats

Esperanto Subirats Montserrat Comas, conferenciant al Museu dEsperanto de Subirats“La universalitat de l’esperanto per a un poble universal. Propostes de gestió patrimonial” és el títol de la conferència que es durà a terme el proper divendres 29 d’abril a la seu del Museu d’Esperanto de Subirats, al carrer Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal. L’hora d’inici de la xerrada serà el de les 20h.
Montserrat Comas és la directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, integrant d’una institució de llarga tradició a Vilanova i la Geltrú com és la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Nascuda a Barcelona l’any 1954, Comas ha destacat per l’estudi de l’herència patrimonial de les biblioteques a casa nostra, essent l’autora de treballs com “Biblioteques en temps de guerra.El front cultural de la reraguarda. El Penedès (1936-1939)” o d’una tesi doctoral de la que beu l’obra guanyadora de la 27ª edició del Premi Ferran Soldevila (2010) i que gira entorn el paper de la impremta catalana. A banda, Comas és la vice-presidenta de “Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català“, entre d’altres ocupacions en l’àmbit cultural.
La proposta que presentarà al Museu d’Esperanto de Subirats és la d’obrir un diàleg sobre les possibilitats que un patrimoni tan destacat com el del museu pot oferir com a referent cultural i com atractiu patrimonial per Subirats. La manera d’aconseguir-ho -diu Comas- “és cosa de tots”.
Des del Museu d’Esperanto de Subirats convidem a tots els interessats a assistir a aquesta trobada i a aportar el seu punt de vista. L’acte es clourà, com és habitual, amb una copa de cava per a tots els assistents.
El Museu d’Esperanto de Subirats és la col.lecció esperantista més important de l’estat espanyol i una de les més destacades del món. Es troba al c/ Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli situat dins del terme municipal de Subirats.
Font: Penedès Digital