26/11/10

Una Trobada Provincial a Igualada, any 1963

Inspeccionant el catàleg de documents de la Biblioteca Central d'Igualada ens hem trobat, entre d'altres coses, el programa del 5è Aplec d'Esperantistes de la província de Barcelona, dut a terme el 29 de setembre de 1963.
Aquest aplec va ser patrocinat per la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament d'Igualada.
El programa va ser publicat en format díptic i integrament en esperanto. Us fem una transcripció traduida d'una part del contingut:
CAPITAL
De la vegueria Anoia
A la conca central de Catalunya
25.000 habitants
314 metros sobre el nivell del mar
A 65 km de Barcelona
Amb fantàstiques vistes a Montserrat

Principals firmes industrials*
Basílica de Santa Maria
Ajuntament
Esglèsia preromànica de la Tossa de Montbui
Museus de la Ciutat i de la Pell
Escola Sindical d'Adoberia

Els edificis més bonics*
Tèxtil
Gènere de Punt
De la Pell

Els actes del programa:
11 h. Misa a l'Esglèsia de la Nostra Senyora de la Pietat, dels Pares Escolapis
12 h. Recepció dels esperantistes per part de l'alcalde, Josep Singla, i de la resta d'autoritats municipals
12'30 h. Visita a la Basílica de Santa Maria i l'Escola d'Adoberia
13 h. Conferència sobre l'esperanto i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà de Terrassa, a l'Escola d'Adoberia
14 h. Visita als museus
15 h. Dinar col·lectiu a la Granja Pla**. Al final de l'àpat i mentre els assistents prenen el cafè, Sabina de Travé, solista de l'Orfeó Manresà, cantarà algunes peces musicals en esperanto. L'acompanyarà al piano Josep Maria Llorens, professor de música i autor de la sardana Sabadell Esperantista.

* El díptic presenta un error per inversió en els encapçalaments 2 i 3
** Rambla Sant Isidre 12


12/11/10

El perquè de l'esperanto


L’esperanto és una solució democràtica al problema de l’ús d’una llengua universal perquè

des del punt de vista social,
  • no pertany a cap nació o estat.
  • no privilegia els ciutadans de cap nació o estat i els seus interessos econòmics.
  • agermana les persones en comptes de separar-les en classes socials. Amb l’esperanto se’t valoraran les idees, no la pronúncia.
  • s’oposa a la mentalitat feudal que empeny les polítiques lingüístiques d’occident. Uns es poden dedicar a estudiar ciències; els altres han d’estudiar durant hores i més hores els capricis de la llengua en què aquesta ciència s’escriu perquè no és la seva llengua.

lingüísticament parlant,
  • és més fàcil d’aprendre: s’escriu tal com sona, és morfològicament regular (no hi ha verbs irregulars ni excepcions gratuïtes).
  • aprofita al màxim la recursivitat pròpia de la llengua.
  • el vocabulari és indoeuropeu, però l’estructura de la llengua l’acosta a llengües del tipus aglutinant (hongarès, finès, coreà, japonès, quètxua etc.).
  • estimula la creativitat i la reflexió lingüístiques.

culturalment,
  • durant més d’un segle de vida la llengua ha adquirit un patrimoni cultural considerable en continu creixement. Parlants, escriptors i traductors de tot el món ho fan possible.
  • l’esperanto malgrat alguns poders fàctics que només cerquen el seu profit egoista, és present i futur.

9/11/10

Vocabulari català-esperanto

Els assistents al Tast d'Esperanto (vegeu entrada anterior) també tindràn l'oportunitat de comprar, al servei de venda del museu,  l'edició revisada i ampliada del Vocabulari Familiar Català-Esperanto. Un llibret que pot ser un bon complement per a construir les vostres primeres frases en la llengua internacional.