L’esperanto és una solució democràtica al problema de l’ús d’una llengua universal perquè
des del punt de vista social,
lingüísticament parlant,
culturalment,
des del punt de vista social,
- no pertany a cap nació o estat.
- no privilegia els ciutadans de cap nació o estat i els seus interessos econòmics.
- agermana les persones en comptes de separar-les en classes socials. Amb l’esperanto se’t valoraran les idees, no la pronúncia.
- s’oposa a la mentalitat feudal que empeny les polítiques lingüístiques d’occident. Uns es poden dedicar a estudiar ciències; els altres han d’estudiar durant hores i més hores els capricis de la llengua en què aquesta ciència s’escriu perquè no és la seva llengua.
lingüísticament parlant,
- és més fàcil d’aprendre: s’escriu tal com sona, és morfològicament regular (no hi ha verbs irregulars ni excepcions gratuïtes).
- aprofita al màxim la recursivitat pròpia de la llengua.
- el vocabulari és indoeuropeu, però l’estructura de la llengua l’acosta a llengües del tipus aglutinant (hongarès, finès, coreà, japonès, quètxua etc.).
- estimula la creativitat i la reflexió lingüístiques.
culturalment,
- durant més d’un segle de vida la llengua ha adquirit un patrimoni cultural considerable en continu creixement. Parlants, escriptors i traductors de tot el món ho fan possible.
- l’esperanto malgrat alguns poders fàctics que només cerquen el seu profit egoista, és present i futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada