29/4/14

Primera parada: Vilafranca del Penedès

Comença d'una forma accidentada la segona fase del meu viatge per cercar feina o idees per crear-ne. Vaig sortir un dia més tard del previst per que l'administrador de finques de la meva escala va concertar una entrevista amb un possible comprador del meu pis, algú anomenat Jhalem (aprox.). Ok, visita efectuada i sortim dimarts al matí.
Agafo un tren i la connexió per anar a la costa porta retard de trens, cosetes de la Renfe. Improviso i decideixo canviar la destinació i enlloc de Sitges baixo a Vilafranca del Penedès, un bon lloc per provar de vendre el meu vocabulari.
La cosa no dona fruits pràctics però no hi manquen algunes experiències. Em creu diversos cops amb un cotxe dels mossos de esquadra, que al final m'aturen. Estan encuriosits pel meu cartell de la motxilla on es llegeix l'adreça del meu blog: www.anoia-esperanto.blogspot.com.
Els explico que fa temps que m'hi dedico i que a vegades he donat classes. També els explico el meu viatge de forma sintètica. S'acomiaden de mi amb un somriure i desitjant-me sort.
Durant el matí em regalo uns minuts històrico-artístics, entro a un claustre dedicat a Sant Francesc i em sobte un mural de rajoles en que apareix un sant dirigint-se a uns peixos que volen per sobre el mar. És Sant Antoni de Pàdua "predicant" als peixos. He intentat trobar algún capellà que m'expliqués el significat de l'escena. Sense resultat, les esglèsies són tancades i els ministres del senyor escasseigen en aquests temps pagans.


He repartit de forma selectiva publicitat del meu vocabulari per terrasses de bar, llibreries, un sindicat, Ràdio Vilafranca i algunes botigues de tipus new age, esotèric i comerços solidaris.
He menjat alguna cosa i m'he en-tren-at direcció Comarruga. Allà m'he banyat, he fet una becaina i he posat els peus a les aigües termals del balneari local (hi ha un canal obert i públic  que comunica amb la platja). He de dir que la cama dreta encara no s'ha recuperat del tot de la primera fase del viatge, que va ser molt dura físicament. Esperem que les aigües minero-medicinals tinguin efectes terapèutics.
Ara escric des d'un locutori de Segur de Calafell, on disposo d'un apartament (Gràcies David!) on pernoctar i dutxar-me mentres organitzo les visites a Sitges i Vilanova i la Geltrú.

25/4/14

Canvio sabates per tren de rodalies

Bé, recta final per preparar la segona fase del meu viatge a la recerca de feina. Hi ha uns quants canvis, he tret coses der la motxilla que no eren indispensables i n'afegeixo algunes de noves: una càmera de fotos i 30 exemplars del meu Vocabulari Familiar català-esperanto/esperanto-català.

La càmera de fotos és per poder fer-vos més partíceps de les coses sorprenents que vaig veient al llarg del meu camí, recordo per exemple una casa al Vallfogona de Riucorb que els propietaris havien rodejat amb un "ajardinament lliure" que recordava les pel·lícules de Tarzan, amb un balcó sobre un arbre, una passarel·la de fusta sobre una bassa ja seca i tot de petites construccions difícils de classificar. Per no parlar dels diferents paisatges de camp i muntanya que en aquesta època transmuten els seus colors i tonalitats.
Els vocabularis són per a oferir-los a possibles compradors i tenir alguns guanys que ajudin a sufragar les despeses del viatge.

Un canvi qualitatiu és que utilitzaré en molta major mesura el transport públic, especialment el tren. Això em permetrà no tenir un desgast corporal excessiu i anar més ràpid als llocs que m'interessen.
En aquesta segona fase l'itinerari canvia de rumb i seguiré la ruta ferròviaria que passa un troç per la costa, concretament la idea és: Sitges-Vilanova i la Geltrú-Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera.
A Cervera faria un balanç i decidiria si continuar cap al nord o tornar un parell de dies al campament base Igualada.
L'acampada la faré entre ciutats, a llocs discrets, tranquils i arrecerats. No cal dir que si algú viu a prop dels llocs per on passaré i vol que ens veiem per petar la xerrada, només cal que m'avisi.
En la segona fase el telèfon tindrà més protagonisme ja que distribuiré el meu número entre els possibles compradors de vocabularis.


22/4/14

Igualada, campament base

Foto: El Karles ha dormit al Montsec la nit passada i a 3/4 de 9 ha emprès el camí del Congost de Montrebei des de l'ermita de la Pertusa.

Retorn al campament base, Igualada. Com fan els escaladors de l'Everest, m'he d'esperar a que escampin les pluges i tempestes generalitzades per tot el país.
Han estat, fins ara, 11 dies a tot ritme, caminar, buscar recursos, descansar, caminar, buscar recursos... també ha hagut modificacions en la ruta, que al final ha estat: Igualada-Santa Coloma de Queralt-l'Àguila-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-Tàrrega-Bellpuig d'Urgell-Castellnou de Seana-Ivars d'Urgell-Linyola-Balaguer-Agulló-Castissent-Fígols de Tremp-Tremp-Lleida-Sant Vicenç de Castellet-Martorell-Igualada.
I uf! moltes coses a repassar, sobre tot massa pes, he de buidar la motxilla de llast, una motxilla de 40 litres plena per tots costats és molt difícil de carregar caminant llargues distàncies, he de deixar a casa llums que no siguin imprescindibles, el material que podriem considerar d'oci (flauta, llibre, papers), la part interior de la tenda (amb el sobresostre i lles varilles ja es pot passar), una muda de roba, etc.
Els darrers dies els genolls ja em demanaven clemència i també les espatlles.
Entre les coses apreses:
-A les vies ràpides, quasi sense vorals, les probabilitats que et portin en cotxe tendeixen a zero i pugen els perills.
-Les possibilitats que algú et doni feina segueixen sent molts similars a les de fer una foto a un ictiosaure al llac de Banyoles.
-Als pobles petits no hi ha hipermercats i , en molts, ni tan sols botigues de queviures, si has de recòrrer a restaurants per no morir-te de gana els pressupost es dispara.
-Acampar a la Segarra és una mala idea, massa cultius, massa tractors, massa soroll a les zones més poblades.
-En nuclis petits és molt dificil trobar gent als carrers, especialment en les hores més asollellades.
-Les pluges compliquen molt els plans alhora de caminar, fer autostop, acampar, tenir llum, etc. El viatge es ralentitza.
-S'ha de crear espai a la motxilla per ficar-hi més provisió d'aliments.
-El càlcul de gastar una mitja de 4 euros al dia era massa optimista, entre bus, tren, menjar i compres accessories, la despesa real ha estat el doble, tot i que redissenyant el viatge es pot millorar el pressupost.
-Les meves condicions físiques són diferents de les de fa 20 anys, hauré de moderar les fites, establir més estones de repòs.
-L'objectiu d'un viatge per "demanar" (feina) ha de metamorfossejar-se en un viatge per "oferir" (productes com ara el meu vocabulari o el servei de traduccions)

En definitiva es tracta de redissenyar tot el viatge sobre altres paràmetres que miraré d'anar detallant en altres entrades de blog.

Foto: Karles, pasintnokte, dormis ĉe montaro Montsec kaj je la 8:45 h entreprenis la vojon de la Ravino de Montrebei ekde la ermitejo La Pertusa.

7/4/14

Previsions i provisions

Depenent de les condicions climàtiques el dia de sortida serà el dijous o el divendres. El cap de setmana passat vaig comprar la motxilla, una capelina i un matalàs inflable. Un amic em va passar una tenda tipus iglú, un sac de dormir i una màrfega (això em permetrà triar la millor opció sobre què emportar-me). Tinc encara pendent compar un rellotge de pulsera i un barret de palla o similar.
Falta encara confeccionar una llista de contactes: amics, comunitats, entitats, etc. Marxaré amb 100 euros a la butxaca amb la possibilitat de treure'n fins a 400 més del meu compte a Triodos. En principi això m'hauria de permetre resistir, en el pitjor dels casos, 5 mesos.
M'enduc medecines receptades pel metxe de capçalera per tractar el mussol de l'ull. En cas de no millorar em recomanen que vagi directament a urgències allà on em trobi (sanitat em va donar hora oftalmológica per al 12 de novembre, si anessin maldades això és massa temps).

En principi la ruta miraré que passi a prop de rius i fonts per la questió de la higiene personal, la hidratació etc. Prefereixo en principi usar les carreteres comarcals (menys pol·lució, perills, millor paisatge, més possibilitat de fer auto-stop, trobar llocs per acampar,...).

M'emporto el mòbil, tot i que no sé fins a quin punt em serà útil sense gaires fonts de suministrament elèctric.
Com vaig dir, faré un quadern de viatge, primer en paper i quan sigui possible publicaré coses al blog.
M'enduc també un mètode de solfeig i una flauta, a veure si m'ho puc muntar per aprendre alguna cosa durant les estones no ocupades.

El treball psicològic consistirà en fer meditació sobre la respiració, tal com vaig aprendre fa anys en una comunitat budista tibetana, ja anava sent hora d'aprofitar aquella experiència, a Igualada anava massa atabalat i no trobaba el moment de dedicar-m'hi.
Això és tot fins ara, aviat us explicaré més coses. A Ipernity he penjat el contingut de la motxilla.




4/4/14

El viatge, esboç d'equipament i itinerari

M'he de comprar encara la motxilla però ja tinc força coses a punt: sac de dormir, tovallola, tenda (que em passarà un amic), cantimplora, navalla multiusos, plat i cullera, dues làmpades de placa solar, llibreta, bolígraf, varies mudes, encenedors, sabó personal i per la roba, pinta, raspall, pasta, maquinetes d'afaitar, medicaments per a l'ull, ràdio(servirà el mòbil amb auriculars), alguns diners de seguretat, gorra, impermeable, alguns contactes per al viatge.
He d'aconseguir encara: màrfega, rellotge de pulsera, més contactes sobre l'itinerari (si és possible), algún complexe vitamínic per si de cas.