Viatge avortat

Al final no ha pogut ser, vaig haver d'anular el viatge a Burgos perque m'havia oblidat de que el dia 12 tenia una possible entrevista per la borsa de treball de l'ajuntament d'Igualada. També va haver raons no menys importants, si marxava hi havia moltes possibilitats de no poder pagar la factura de l'aigua i, la veritat, puc viure sense llum, però sense aigua s'em faria molt costa amunt estar a casa. Per últim, la medicació que em va suggerir el psiquiatre em va deixar baldat i amb una depressió que m'ha tingut al llit sis dies i encara ara estic grogui però he fet l'esforç d'anar a la biblioteca a donar senyals de vida.

Una Manresa sorprenent

Algú va encarregar un obelisc per a la ciutat però no van trobar cap plaça on posar-lo. Ara serveix als turistes per avisar-los que són a prop de l'estació :)

Un indicador comercial poc habitual. Si a La Selva del Camp em vaig trobar un petit elefant, els de la granja Armengol em van sorprendre amb un animalet més nostrat.

Va ser curiós que buscant llocs on deixar un punt de llibre sobre el meu vocabulari, em vaig topar amb la llibreria Bolboreta (papallona en gallec). Una petita metàfora del meu viatge.

Una altra curiositat i coincidència metafòrica. A la Biblioteca Ateneu Les Bases, a la taula d'intercanvi lliure de llibres, hi havia un llibre titulat Los pelícanos ven el norte, on el protagonista, Hércules, és un polifòbic que decideix fer un viatge a través d'Estats Units a la recerca d'un vell amor.

Una parada abans de marxar cap a Igualada, on he de reparar un fanalet que em va caure i un matalasset inflable que s'em va punxar.

De camí cap a l´horitzó

A Cervera, país de bruixes i aquelarres, un ciclista esportiu em va aturar i, veient-me carregat amb la motxilla, em va preguntar si estava fent el Camí de Sant Jaume, dit de Santiago en altres indrets i boques. Li vaig respondre que no, que el meu impuls viatger bebia d'altres fonts. Tot i així també li vaig comentar que la meva vivència tenia alguna similitud, com a viatge iniciàtic, salvant les distancies.
El cas es que l'objectiu inicial i pragmàtic de cercar una feina és molt semblant a un miratge, o potser una excusa, en el fons.
Viatjo per trobar el món perdut o mai tingut, el món compartit amb els altres, els veins de la meva vida als qui vec pero no reconec. Viatjo per trobar algú com jo, no per enamorar-me, no per descansar, sinò per compartir. Viatjo per saber del món, per trobar el graal que em permetrà baixar  a la terra, per trobar el mirall que em permeti veure'm.

Sé que no sóc un ser social-ritualístic, no m'emocionen molts esdeveniments grupals, casaments, aniversaris, costellades, vetlles de difunts, sants, calçotades, viatges a països exòtics, festes multiculturals, trobades familiars.
Massa soroll i massa repetició del soroll del que em sento aliè, aliè fins la nervitud i l'angoixa. Una alienació que m'obliga a teatralitzar-me a mi mateix, a donar als altres, de forma maldestra, el que els altres esperen rebre. Un peix fora de l´aigua suspirant per que no se n'anodin de que és un peix.
El meu viatge és també una escapada d´una terra que sovint sento hostil, esperant trobar-ne una de nova o la transfiguració de la que abandono. També és una crida, tot esperant que el ressó arribi tant lluny com sigui possible, a tantes orelles com hi hagi en el camí.

Busco feina, pero busco també quelcom més difícil, algú amb qui poder ser jo sense pors, sense judicis, sense condicions. Busco algú que sigui igual més enllà de les diferències. Algú deconstruit o algú en construcció amb qui cremar junts prejudicis i prepensaments en una foguera de Sant Joan.
Algú a qui no espanti un viatge cap a l´horitzó inabastable.

El punt de llibre

Aquest és l'aspecte, o part d'ell, del punt de llibre en el que explico esquemàticament el motiu del meu viatge per Catalunya i on afegeixo la possibilitat de que qui vulgui em compri el Vocabulari Familiar per ajudar-me en les despeses de desplaçament. Les còpies les faig en blanc i negre però amb cartolina de color groc, a jòc amb el llibret.