Una Manresa sorprenent

Algú va encarregar un obelisc per a la ciutat però no van trobar cap plaça on posar-lo. Ara serveix als turistes per avisar-los que són a prop de l'estació :)

Un indicador comercial poc habitual. Si a La Selva del Camp em vaig trobar un petit elefant, els de la granja Armengol em van sorprendre amb un animalet més nostrat.

Va ser curiós que buscant llocs on deixar un punt de llibre sobre el meu vocabulari, em vaig topar amb la llibreria Bolboreta (papallona en gallec). Una petita metàfora del meu viatge.

Una altra curiositat i coincidència metafòrica. A la Biblioteca Ateneu Les Bases, a la taula d'intercanvi lliure de llibres, hi havia un llibre titulat Los pelícanos ven el norte, on el protagonista, Hércules, és un polifòbic que decideix fer un viatge a través d'Estats Units a la recerca d'un vell amor.

Una parada abans de marxar cap a Igualada, on he de reparar un fanalet que em va caure i un matalasset inflable que s'em va punxar.

Martorell-Manresa-Buda-Manresa-Igualada

La zona de circumvalació Anoia-Llobregat-Bages-Anoia la vaig començar a Martorell. Tot i que no vaig fer fotos, em va sorprendre trobar molts murs i edificacions amb esgrafiats històrics i artístics, alguns d'ells d'estil modernista ( altres no sé, estic molt peix en arts i humanitats, snif.)
Pel que fa al repartiment de punts de llibre, cal destacar el meu agraïment a la gent de la CNT de Martorell, que es van quedar un dels meus vocabularis i em van donar algún consell sobre el preu i la venda.
Amb ells vaig passar una estona parlant, com no, de política i societat.
Altres llocs on vaig deixar algunes petjades van ser l'àrea de cultura de l'Ajuntament i una escola de música.

Deixant Martorell enrera vaig baixar a Manresa però com que era ja al vespre i proper a l'enfosquiment, vaig optar per caminar per la carretera comarcal 37 fins trobar un lloc discret per acampar i pasar la nit.
A l'altura de Les Salelles, a costat d'un camp de golf em vaig establir.
No vaig dormir tant bé com volia ja que resulta que el matalasset inflable estava foradat per culpa d'un imperdible que duia a un departament de la motxilla, ag!
Això em va permetra a mitja nit sentir la presència d'un porc senglar amb el seu característic respirar esbufegant igual que un brau davant del torero.
Suposo que quan va olorar les meves sandàlies i en especial els mitjons, va optar per canviar la ruta quotidiana.

Al matí següent em vaig encaminar cap a un lloc on havia estat l'hivern passat en una jornada de portes obertes, el Centre budista Kadampa Montserrat.
Si a la seu de la CNT-Martorell haviem parlat de política, a CKM varem estar xerrant distesament sobre el món mundanal i els esperits espirituals.
Els kadampa se centres molt en facilitar als occidentals la comprensió del budisme (=Dharma).
Molt afablement em van deixar acampar al seu terreny i em vaig sentir molt ben acollit. Gràcies a tots!