29/12/08

1990, primera Cita d'Esperantistes

Els dies 23, 24 i 25 de març de 1990, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) va organitzar la Primera Cita d'Esperantistes Catalans, la qual va tenir lloc a la nostra ciutat. Segons consta en un programa que ha arribat a les nostres mans, alguns dels actes destacats foren algunes classes d'esperanto per a principants, l'actuació de cantautors locals, la pintada d'un mural, una conferència a càrrec d'un periodista iranià, en Reza Kheir-Kha, projecció d'un video musical de la cantant Nikolin', una excursió conjunta a La Tossa i el sorteig de cinc llibres de l'autor polonès Adam Mickiewicz, autor d'El Senyor Tadeu, traduït a l'esperanto per Antoni Grabowski.
.............................................................................................................................................................................
La tagojn 23an, 24an kaj 25an de marto 1990, la Igualada Prikomarka Studcentro organizis la Unuan Igualada Esperanto-Rendevuo-n, okazigita en nia urbo mem. Laŭ konstateblas en programo pri kiu ni disponas, kelkaj el la interesaj programeroj estis pluraj esperanto-klasoj por komencantoj, prezento de lokaj kantaŭtoroj, murpentrado en la urbo, prelego far irana ĵurnalisto Reza Kheir-Kha, spektado de muzikvideo de Nikolin', komuna ekskurso al proksima monto La Tossa kaj la lotumado de kvin ekzempleroj de la libro La Sinjoro Tadeo, de Adam Mickiewicz, laŭ traduko de Antono Grabowski.

5/12/08

Sortim al Kataluna Esperantisto

El darrer número del Kataluna Esperantisto,butlletí de l'Associació Catalana d'Esperanto, conté imatges i un petit article sobre l'intercanvi cultural que varem fer amb unes amigues eslovenes aquest estiu, una de les quals és periodista.
Podeu trobar-ho clicant http://esperanto.cat/ke/KE0803w.pdf
sota el títol: Eksterlanda bildo de Katalunio tra esperantisto (Imatge de Catalunya a l'estranger a través d'un esperantista).
Foto superior: l'article publicat a una revista eslovena, del qual fa esment el KE.
.............................................................................................................................................................................
La lasta numero de Kataluna Esperantisto enhavas bildon kaj etan artikolon pri nia kultura interŝanĝo kun tri sloveninoj nin vizitantaj ĉisomere, unu el iŝi ĵurnalisto.
Ĝi troveblas klakante http://esperanto.cat/ke/KE0803w.pdf
Sub la titolo: Eksterlanda bildo de Katalunio tra esperantisto

4/12/08

5ena Trobada de Grups Esperantistes, 1989

Els dies 3 i 4 de juny de 1989 es va celebrar a Igualada la 5ena Trobada de Grups Esperantistes de Catalunya. Els actes principals duts a terme varen ser:
Una reunió de treball de la Joventut Catalana d'Esperanto per preparar la participació catalana en el Congrés Internacional de Joves, que aquell any va tenir lloc a Kerkrade (Holanda).
Projecció d'un video realitzat per polonesos amb el títol Esperanto tra la mondo (Esperanto arreu del món).
Una visita cultural a la ciutat.
Una reunió de professors per debatir sobre el Mètode de Zagreb (versió catalana del mètode d'ensenyament usat a Croàcia).
Un dinar de germanor.
Un debat amb el tema: Què poden fer els nous esperantistes?
La organització va córrer a càrrec de:
L'Associació Catalana d'Esperanto
La Joventut Catalana d'Esperanto
La Secció d'Esperanto del CECI

Conferència el maig de 1987

Traducció del cartell/traduko de la afiŝo:

1a JARCENTO DE ESPERANTO 1887-1987
Prelego far s-ro Salvador Aragay i Galvany
Prezidanto de la Hispana Esperanto-Federacio
Aŭdsalono de la Komarka Muzeo de Anoia
7a de majo je la 7a vespere
Organizas:
Asocio de Gepatroj de lernantoj de Ramon Castelltort
Esperanta Sekcio de la Igualada Komarka Studcentro

Conferència al CECI, any 1989

La Secció d'Esperanto del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va organitzar, a l'Auditori del Museu Comarcal, una conferència el dia 19 de maig de 1989, sota el títol Una màquina, un home o una llengua? Les solucions al problema ligüístic.
El ponent va se en Josep Maria Milla i Saldón, en representació de l'Associació Catalana d'Esperanto.
.....................................................................................................................................
La Esperanto-Sekcio de la Igualada Komarka Studcentro okazigis la 19an de majo 1989, en la Aŭdsalono de la Komarka Muzeo, prelegon kun la titolo Ĉu maŝino, homo aŭ lingvo? la solvoj al la lingvistika problemo.
La preleganto estis Josep Maria Milla i Saldón, reprezentanto de Kataluna Eseranto.Asocio

L'esperanto al 1963

Aquell any a Igualada va tenir lloc la V Concentració Provincial d'Esperantistes. El diari d'Igualada va realitzar una entrevista a un dels principals promotors de l'esperanto a la ciutat, en Josep Castelltort Riba. Segons va informar, hi havia una dottzena d'esperantistes, dels quals cinc parlaven la llengua amb fluidesa. També segons càlculs d'en Castelltort, hi havia a Espanya uns 50.000 esperantistes.
Entre els actes de la trobada hi va haver una misa en esperanto a l'esglesia dels Pares Escolapis, una conferència en castellà a l'Escola Sindical Superior de Teneria i un dinar de germanor.
............................................................................................................................................................................
En 1963 okazis en Igualada la 5a Provinca Renkontiĝo de Esperantistoj. La ĵurnalo Diari d'Igualada intervjuis al unu el la ĉefaj disvastigantoj de Esperanto en la urbo, s-ro Josep Castelltort Riba. Laŭ lia informo, tiumomente estis en Igualada dekduo da esperantistoj, el kiuj almenaŭ kvin flue parolis la lingvon. Ankaŭ laŭdire de Castelltort, la nombro de esperantistoj en Hispanio estis ĉ. 50.000.
Inter la programeroj de la renkontiĝo staris meso en Esperanto ĉe la preĝejo de la Piaj Pastroj, hispanlingva prelego ĉe la Supera Ledteknika Sindikat-Lernejo kaj frateca bankedo.

26/11/08

Un finlandès a Igualada

El propassat cap de setmana varem poder gaudir de la visita d'un jove esperantista finlandès, en Jukka Vaijärvi. En Jukka va fer una parada a la nostra ciutat després d'un viatge per les principals capitals andaluses i d'una acampada a Beneficio, a prop d'Órgiva, on hi ha instal·lada una comunitat anarco-hipi al llarg d'una de les valls de Sierra Nevada.
.............................................................................................................................................................................
La pasintan semajnfinon ni ĝuis al viziton de juna finna esperantisto, Jukka Vaijärvi. Jukka haltis kaj gastis en nia urbo post vojaĝo tra la ĉefaj urboj de Andaluzio kaj tendumado en Beneficio, proksime al vilaĝo Òrgiva, kie setlejas anarki-hipia komunumo, laŭlonge de iu el la valoj de Sierra Nevada-montaro.

13/11/08

Igualada Esperanto-Societo, 1907-1909

El 1907, probablement a començaments d'any, es crea a Igualada la Igualada Esperanto-Societo, en un local de la Rambla General Vives, darrerament seu del Banc de Sabadell. En l'acte inaugural parlaren els pares escolapis Pubill i Lliró (Sabadell), Gomis, Cardús (Capellades) i Solsona.
El 15 de novembre del mateix any, el director de les escoles de l'ateneu, Francesc de P. Bedós, dona una conferència amb el títol La utilitat de l'esperanto per a la classe obrera, al saló de descans de l'entitat i amb gran èxit d'audiència.
Al dia següent es comença a donar classes d'esperanto a la seu de l'Ateneu.
El febrer de 1908 treuen la revista Stelo Kataluna, la segona que es publicava a l'estat espanyol. La primera va ser La Suno Hispana.
Al mes d'octubre es crea una secció d'esperanto al mateix Ateneu, secció a la que s'incorporen els membres de la IE-Societo.
També l'octubre de 1909 comença un segon curs d'esperanto. Paral·lelament, la secció esperantista de l'ateneu ofereix un premi per als Jocs Florals Esperantistes organitzats a Barcelona. Premi que guanya l'escriptor suís Jaume Schmid. Un altre guardonat en aquell certàmen va ser Carles Riba.
.....................................................................................................................................................................
Komence de 1907 oni kreis en Igualada la Igualada Esperanto-Societo-n, kies sidejo situis en la urbocentro. Dum la inaŭguro paroladis la pilernejaj instruistoj Pubill i Lliró (el Sabadell), Gomis, Cardús (el Capellades) kaj Solsona.
La 15an de novembro, la direktoro de la Ateneu Igualadí, Francesc de P. Bedós prelegis pri la utileco de esperanto por la laborista klaso, en la ripozsalono de la institucio antaŭ multe da ĉeestantoj.
En la sekvanta tago oni organizis la unuajn klasojn de esperanto en la Ateneu.
Februare de 1908 ili eldonas la revuon Stelo Kataluna la dua tiutipa gazeto publikigita en Hispanio. La unua estis La Suno Hispana.
En oktobro oni kreas, en la Arteneu mem, sekcion de Esperanto, al kiu tuj aliĝas la membroj de IE-Societo. En la sama monato komenciĝas dua kurso de Esperanto kaj la sekcio de la Ateneu proponas premion kadre de la Internaciaj Floraj Ludoj okazontaj en Barcelono. Tiun premion gajnis la sviso Jaume (Jakobo) Schmid. Alia premiito de tiu literatura konkurso estis la fama kataluna verkisto Carles Riba.

7/11/08

El setmanari Pàtria/La semajngazeto Pàtria

Del 1906 al 1910 es va publicar a Igualada un setmanari autonomista sota el nom de Pàtria. Constava de 4 pàgines en format diari i contenia tant informació local com del moviment autonomista català. En la seva edició del 18 de maig de 1907 es donava la benvinguda com a col·laborador, a un esperantista que des de llavors es donaria a conèixer amb el pseudònim Biel Estoch. En Biel va disposar d'una columna fixe on es va dedicar a informar sobre el moviment esperantista i a divulgar l'esperanto.
..........................................................................................................................................................................
Disde 1906 ĝis 1909, oni publikigis en Igualada semajnan gazeton kun la nomo Pàtria (Patrujo). Ĝi konsistis el 4 paĝoj en ĵurnala formato kaj enhavis kaj lokajn informojn kaj informojn pri la kataluna aŭtonomisma movado. En sia eldono de la 18a de majo 1907a la redakcio bonvenigis esperantiston kiel kunlaboranton. Sub la pseŭdonimo Biel Estoch, li okupiĝis pri kolumno en kiu li informadis akurate pri la novaĵoj de la esperanto-movado kaj pri la lingvo esperanto mem.

21/10/08

Stelo Kataluna / Estrella Catalana

Avui dia l'esperanto té molt poca presència en el dia a dia dels igualadins, però això no ha estat sempre així. A començaments del segle XX l'esperantisme es va extendre amb força a molts indrets de Catalunya i a Igualada això es va traduïr en la publicació d'una revista d'estil modernista anomenada Stelo Kataluna, el director de la qual era en Joan Llansana i on es publicaven articles sobre art, ciència i moviment esperantista. Podeu accedir a alguns exemplars digitalitzats mitjançant l'hemeroteca de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.es/xbcr/
També trobareu una mica d'informació al llibre de Ma Teresa Miret, La premsa a Igualada, a les pàgines 177-180. Consultable a la Biblioteca Central.
Alguns apunts sobre Joan Llansana:
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Font: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html

............................................................................................................................................................................
Nuntempe esperanto ne multe ĉeestas la pensojn de igualadanoj sed tio ne ĉiam estis tiel. Komence de la 20a jarcento, la esperanto-movado forte disvastiĝis plurloke en Katalunio. En Igualada tio rezultis en la publikado de modernismo-stila revuo nomata Stelo Kataluna, kies ĉefredaktoro estis Johano Llansana. En ĝi publikiĝis artikoloj pri arto, scienco kaj esperanto-movado. Oni povas aliri kelkajn ciferecajn ekzemplerojn tra la arkivo-servo de Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/xbcr/
(ŝlosilvortoj: esborrar=viŝi; buscar=serĉi)
Biografaj notoj:
Johano Llansana Bosch. Filo de Fransesc Llansana elstaris pro siaj konoj pri teksotekniko. Estis magistratano kaj ĵurnalisto en Igualada. Liaj artikoloj troveblas en la jenaj revuoj:
Revista Astronómica, Catalunya Tèxtil, El Ateneo, El Eco de la Industria, Stelo Kataluna, Pàtria, L'Ateneu, L'Eco d'Igualada i El Igualadino.
Johano estis unu el la fondintoj de la Federació Patronal (federacio de labormastroj) en Igualada. Li intervenis por mildigi la konfliktojn okaze de la tiutempaj laboristaj kaj sociaj tensioj. En Ateneu Igualadí de la Classe Obrera li estis instruisto kaj direktoro de la Lernejo pri Teorio de la Teksaĵoj kaj li ankaŭ kreis kaj gvidis la Enciklopedian Sekcion. Krom tio, Johano tre ŝatis astronomion kaj liaj artikoloj ricevis la gratulrekonon de la elstara astronomo Comas i Solà.

14/10/08

En temps de crisi, esperanto

Llegeixo en el diari d'avui que els governs europeus invertiran milions d'euros en garantir els estalvis dels ciutadans. Una garantia que no sabem molt bé a costa de què, ja que són diners públics que no tenien inicialment aquesta destinació.
Davant la inoperància del sistema polític i la perversitat d'algúns agents económics, potser és el moment de que la societat civil prengui la iniciativa.
No existeixen receptes màgiques però si que es cert que cada ciutadà té encara el poder d'elecció i la capacitat de crear alternatives.
La meva intenció és posar com exemple l'esperanto. La política lingüística europea que aparentment cerca la no discriminació dels seus ciutadans per raó de llengua, amb prou feines pot amagar que ja s'ha optat per reduir a la mínima expressió, en un primer terme les llengües minoritàries i, en un termini més llarg, les majoritàries amb poc pes polítc i económic.
Aquest tipus de política és el que denunciem, des de fa anys els esperanto-parlants. Les llengües no són mers vehicles per realitzar transaccions, les llengües són part dels sentiments i el perfil de cada societat i cada persona. Cal preservar la riquesa lingüística com cal preservar la diversitat de paisatges, fauna o flora.
Les llengües no es poden deixar en mans del mercat, un mercat que hores d'ara ens està mostrant la seva cara més depredadora.
Però tornem a l'esperanto. Els esperanto-parlants proposem a la societat una llengua que ha anat evolucionant i madurant al llarg de més de cent anys i que ha entrat amb força al segle XXI de la mà d'internet.
Dos són els secrets que fan de l'esperanto una llengua digna de consideració:

L'esperanto no pertany a cap país, els seus parlants conformen una comunitat internacional on les relacions són horitzontals, en aquesta comunitat compta més el treball o aprenentatge individual que el lloc d'origen, cosa que no succeeix amb llengües com l'anglès, l'espanyol o altres.
L'esperanto és un idioma regular, es a dir, concebut des d'un principi per facilitar les relacions internacionals, la seva gràmatica, de només 16 regles, i en general la seva estructura es fonamenta en la lògica del pensament humà. En l'esperanto compte més la deducció que la memòria, això fa que es pugui aprendre més ràpidament que qualsevol altre idioma dels mal anomenats naturals.
Aquesta segona virtut fa que l'esperanto pugui ser molt apreciat en aquest temps de crisi. Un curs acàdemic d'esperanto és més que suficient per permetre'ns viatjar i fer contactes a altres països. La comunitat esperanto-parlant està notablement organitzada en xarxa i és relativament fàcil dissenyar el nostre propi itinerari cultural, turístic o d'altra mena.
Molta gent fins i tot prescindeix dels cursos presencials i aprèn de forma autodidacta gràcies a la multitud de recursos pedagògics que es troben a Internet.

9/10/08

Esperanto, candidat al Nobel de la Pau 2008

Presentació de l'esperanto al Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. 9ena sessió, Ginebra, 17 de setembre de 2008.

7/10/08

Recordatori...

Xerrada al Casal Cívic

Els que esteu interessats en conèixer d'aprop l'esperanto i rebre informació general ara teniu una oportunitat. El proper 15 d'octubre a les 19 h, l'Associació Catalana d'Esperanto oferirà una xerrada informativa al Casal Cívic del Barri Montserrat, carrer de les Orquídies, 7. Igualada.

2/10/08

Els escolapis i l'esperanto

Quan un regira papers antics corre el risc de trobar-se amb petites sorpreses. Això ens va passar el darrer cap de setmana. Fullejant un díptic sobre la 6a Trobada d'Esperanto de la Província de Barcelona, la qual va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú l'any 1964, ens vam trobar, dins del programa d'actes, l'actuació de Cor Infantil de les Escoles Pies d'Igualada, que varen cantar en esperanto sota la direcció de Mossen Josep Vidal.
.............................................................................................................................................................................
Kiam oni trafoliumas antikvajn paperojn, oni riskas renkonti etajn surprizojn. Tiel okazis al ni la pasintan semajnfinon. Kontrolante iun faldfolion pri la 6a Barcelon-provinca Renkontiĝo de Esperanto, okazinta en Vilanova i la Geltrú en 1964, ni eklegis en la programo pri la partopreno de la Infana Koruso de la Pia Lernejo de Igualada, kiu kantis mesopecojn en Esperanto, sub la gvidado de pastro Josep Vidal.

26/9/08

El Museu de Sant Pau

A Sant Pau de l'Ordal es troba l'anomenat Hispana Esperanto-Muzeo. Es tracta del segon museu-arxiu d'esperanto més important d'Europa. La iniciativa va partir de Lluís Hernández Izal, un reconegut i estimat farmacèutic de Sant Pau.
A la seva mort, la seva família s'en va fer càrrec i avui dia es pot visitar convenint cita previament.
El seu contingut principal són tota mena de publicacions però també multitud d'objectes relacionats amb el moviment i la filosofia esperantista: estrelles, banderes, recordatoris, plaques, estandarts, clauers, segells, etc.
Podeu establir-hi contacte mitjançant el telèfon 938 993 003)
I també demanar informació a l'ajuntament de Subirats, al telèfon 938 993 011
.............................................................................................................................................................................
En Sant Pau de l'Ordal estas la sidejo de la Hispana Esperanto-Muzeo. Temas pri la dua plej grava arĥivo-muzeo de Eŭropo pri Esperanto. Ĝin iniciatis Lluís Hernàndez Izal, prestiĝa kaj altestimata apotekisto de Sant Paŭ.
Post lia morto, lia familio ekokupiĝis pri la muzeo kaj nuntempe eblas ĝin viziti post interkonsento.
Ĝi enhavas, krom plej diversaj libroj kaj eldonaĵoj, multajn objektojn ligitajn al la esperantaj movado kaj filozofio: steloj, flagoj, memoraĵoj, platoj, standardoj, ŝlosilringoj, poŝtmarkoj, ktp.
Oni povas kontakti per la jena telefono 938 993 003)
Kaj ankaŭ peti informojn tra la urbodomo de Subirats, kies telefono estas 938 993 011

22/9/08

Xerrada al Casal Cívic

Els que esteu interessats en conèixer d'aprop l'esperanto i rebre informació general ara teniu una oportunitat. El proper 15 d'octubre a les 19 h, l'Associació Catalana d'Esperanto oferirà una xerrada informativa al Casal Cívic del Barri Montserrat, carrer de les Orquídies, 7. Igualada.

19/9/08

Esperanto Electrònic (DVD)

"El material més ampli, divers i complet sobre la llengua internacional esperanto - llengua que es pot aprendre en uns sis mesos!"
Així es presenta un DVD editat en català amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Esperanto. Una forma pràctica d'aproximar-se a l'esperanto en el seu conjunt: llengua, història, organització, parlants, etc.
Aquest DVD , està disponible per a tots el usuaris la biblioteca central d'Igualada. Mentrestant podeu donar un cop d'ull a la pàgina matriu clicant a http://www.esperantodvd.net/
..........................................................................................................................................................................
"La materialo plej vasta, diversa kaj kompleta pri la internacia lingvo esperanto - lingvo kiu lerneblas en apenaŭ ses monatoj!"
Tiel oni prezentas DVD-on eldonita katalunlingve kun la kunlaboro de Kataluna Esperanto-Asocio. Facila maniero alproksimiĝi al Esperanto kiel tuto: lingvo, historio, organizado, parolantoj, ktp.
Ĉi DVD disponeblas por ĉiuj uzantoj de la centra biblioteko de Igualada. Intertempe oni povas trarigardi la originan retpaĝon klakante sur http://www.esperantodvd.net/

15/9/08

Catalunya en eslovè/Katalunio slovene

Ja us vam comentar que aquest estiu vam tenir entre nosaltres un grupet d'eslovenes. Una d'elles, la Jerneja Jezernik, periodista de professió, va aprofitar l'estada per documentar-se sobre Catalunya i els catalans. El resultat ha estat la publicació d'un article i una entrevista al DNI, una revista cultural i divulgativa que edita la minoria eslovena d'Austria.
.......................................................................................................................
Ni jam informis ke, ĉisomere, gasti ĉe ni grupeto de sloveninoj. Unu el ili estas Jerneja Jezernik, profesia ĵurnalistino kiu profitis la viziton por kolekti informojn pri Katalunio kaj la katalunoj. La rezulto estis la publikigo de artikolo kaj intervjuo en la kultura kaj distra gazeto DNI, eldonita de la slovena minoritato de Aŭstrio.

9/9/08

Campanya a Igualada/kampanjo en Igualada

Durant els mesos de setembre i octubre farem una petita campanya a Igualada per donar a conèixer l'esperanto i la seva comunitat internacional repartida per tot el món. Estan previstes dues xerrades informatives a diferents centres culturals de la ciutat i la distribució de tríptics.
Si ets membre d'alguna associació o entitat i creus que s'hi podria fer alguna activitat relacionada (conferència, taller, curs, etc.)no dubtis en fer-nos-ho saber.
L'Associació Catalana d'Esperanto organitza activitats amb el recolzament de simpatitzants locals arreu del país.
Tota col·laboració, individual o col·lectiva serà benvinguda. Els i les interessades poden contactar-nos a través de l'adreça karulo@esperanto.cat o trucant al 66 45 17 17 3.
..........................................................................................................................................................................
Dum septembro kaj oktobro ni entreprenas etan kampanjon en Igualada por diskonigi esperanton kaj la internacian komunumon troviĝanta dise tra la mondo. Ni antaŭvidas du prelegojn en diversaj kulturcentroj de la urbo kaj la disdonado de flugfolioj.
Se vi membras en asocio aŭ institucio kaj kredas oportune tie organizi esperantan aranĝon (prelegon, atelieron, kurson, ktp.), ne hezitu tion komuniki.
Kataluna Esperanto-Asocio organizas aktivaĵojn kun la subteno de lokaj simpatiantoj ie ajn en Katalunio.
Kiu ajn kunlaboro, indiviua aŭ kolektiva estos bonvena. Interesiĝantoj povas kontakti tra la adreso karulo@esperanto.cat aŭ per la telefonnumero 66 45 17 17 3.

5/9/08

Esperanto en retrospectiva

Kataluna Esperantisto és el nom del butlletí informatiu de l'Associació Catalana d'Esperanto. Des de fa temps els seus editors admeten i utilitzen tant el català com l'esperanto en el seus articles. En el seu darrer número es pot llegir una interessant retrospectiva de les condicions ideològiques en que va nèixer i desenvolupar la llengua esperanto i la forma com les va viure el seu impulsor, el doctor Lluís Ll. Zamenhof.
La informació es completa amb un altre article més centrat amb els esdeveniments polítics que han rodejat l'esperantisme i que a vegades van posar l'esperanto sota sospita per part d'alguns governs de caire dictatorial.
Podeu accedir-hi clicant a http://www.esperanto-ct.org/ke/KE0802w.pdf
...................................................................................................................................
Kataluna Esperantisto estas la nomo de la bulteno de Kataluna Esperanto-Asocio. Delonge ĝiaj eldonantoj permesas kaj uzas la katalunan kaj Esperanton en siaj artikoloj. En la laste publikigita numero oni povas ĝui interesan retrorigardon al la ideologiaj kondiĉoj sub kiuj naskiĝis kaj evoluis la lingvo Esperanto kaj la manieron kiel ilin travivis la iniciatinto, la doktoro Ludoviko L. Zamenhof.
La informo kompletiĝas per artikolo ĉefe okupita pri la politikaj okazaĵoj kiuj ĉirkaŭis la esperanto-movadon, okazaĵoj kiuj fojfoje metis Esperanton en suspekto far diktatoremaj reĝimoj.
La bulteno alireblas klakante sur http://www.esperanto-ct.org/ke/KE0802w.pdf

28/8/08

Un berlinès a Igualada / berlinano en Igualada

Durant la major part del mes d'agost em tingut entre nosaltres en Peter Kuhnel, un engyinyer alemany encarregat de portar a terme projectes d'ordenació del trànsit a la seva ciutat. Berlín. En Peter ha tingut l'oportunitat de gaudir les seves vacances recorrent, sovint en bicicleta, bona part de la comarca de l'Anoia. Potser alguns us haureu creuat amb ell al castell de la Pobla, als boscos de Capellades, a Tous, passejant per l'Espelt o en el tren, camí de Barcelona.
En Peter és també professor d'esperanto i més d'una vegada a organitzat cursos per a estudiants universitaris. Podeu veure una mostra de la seva capacitat pedagògica clicant a la següent pàgina d'Ipernity, on hi ha uns videos penjats: http://www.ipernity.com/home/kravejs
.........................................................................................................................................................................
Dum plejparto de augusto, estis inter ni Peter Kuhnel, germana trafikingxeniero kiu okupigxas pri la trafikplanado en sia urbo, Berlín. Peter povis gxui siajn feriojn trairanta nian regionon, ofte per biciklo. Eble iuj el vi povis vidi lin cxe la Castelo de la Pobla, la arbaro de Capellades, en Tous, promenanta tra l'Espelt au en la trajno, survoje al Barcelono.
Peter estas ankau esperanta instruisto kaj pli ol unufoje li organizis kursojn por universitataj studentoj. Eblas vidi lin dum tiu pedagogia okupo klakante la jenan pagxon el Ipernity:
http://www.ipernity.com/home/kravejs

20/8/08

Els ZEOs

El ZEO és una forma abreviada per aludir als objectes públics que duen el nom d'esperanto o el del su iniciador, el doctor Zamenhof. Tant es pot tractar de noms de carrers o places com de plaques commemoratives, monuments, botigues o fins i tot hotels o clíniques veterinàries.
Dels centenars de ZEOs que hi ha al món se n'ha fet un recull en un llibre i també s'en pot donar un cop d'ull a la pàgina corresponent de la viquipèdia, cliqueu aquí.
En una mirada ràpida no em sabut trobar-ne a la comarca de l'Anoia, però sí a llocs com Manresa, Monistrol o Sant Pau de l'Ordal, entre els molts que hi ha a Catalunya.
.......................................................................................................................................................................
ZEO estas mallongigo kiu aludas al publikaj objektoj kiuj surportas la nomon Esperanto aŭ D-ro Zamenhof, ĝia iniciatinto. Tiel povas esti por stratoj aŭ placoj samkiel por memortabuloj, monumentoj, komercejoj aŭ eĉ hoteloj kaj bestkuracejoj.
El la centoj da ZEOJ kiuj troveblas en la mondo oni faris liston eldonitan libroforme kaj ankaŭ eblas ĝin konsulti per la koncerna vikipedia paĝo, klaku ĉi tie.
Per rapida okulumo ni ne sukcesis trovi ZEOn en la regiono de Anoia sed jes en Manresa, Monistrol aŭ Sant Paŭ de l'Ordal, inter la multaj starigitaj en Katalunio.

19/8/08

Unilingüe o dulingva?

Quan vam començar aquest bloc ho vam fer pensant amb la gent d'Igualada i la seva comarca i, per tant, vam optar per utilitzar el català. Després algun temps de posar-hi articles i esperar la seva divulgació, hem constatat que el bloc es visitat per un major nombre d'estrangers que de catalans (cliqueu a la dreta, a estadístiques). Això ens fa pensar que potser seria una bona idea que, en la mesura del possible, els textos els publiquessim també en esperanto, especialment aquells que puguin tenir atractiu i utilitat per la gent de fora.
............................................................................................................................................................................
Kiam ni komencis blogi ni nur pensis pri la homoj de Igualada kaj ĉiraŭo, tial ni decidis uzi la katalunan. Post ioma tempo publikigante artikolojn, atendante la disvastiĝon, ni konstatis ke la nombro de eksterlandaj legantoj superas al tiu de katalunaj (klaku dekstre, sur estadístiques). El tio ni konkludis ke verŝajne estus bona ideo publikigi ankaŭ en esperanto la tekstojn, aparte tiujn kiuj plej povas interesi kaj esti utilaj al fremduloj.

18/8/08

Record tèxtil/teksa memoraĵo


Ente els meus papers he trobat una postal felicitació editada per CEDIMATEXSA per celebrar el cap d'any de 1956. Es tracta d'un antic teler Jacquard que va ser cedit al Museu Tèxtil d'Igualada.
Cliqueu sobre la foto per engrandir-la.
Veieu també un record paperer a: http://www.panoramio.com/photo/12253734
Inter miaj paperoj mi trovis gratulkarton eldonita de CEDIMATEXSA okaze de la jarfino 1956a. Temas pri manteksilo Jacquard, cedita al la muzeo pri tekso de Igualada.
Surklaku la foton por ĝin grandigi.
Vidu ankaŭ paperindustrian memoraĵon ĉe: http://www.panoramio.com/photo/12253734

15/8/08

Les barricades d'en Jomo (Joan Marc)

Entre els grups musicals que tenen més èxit en el món esperantòfon es troba en Jomo, que ha format part de diferents grups de rock. Actualment actua en solitari i té una forta vinculació amb el moviment català més reivindicatiu.
Jomo figura en el llibre dels récords del món com a cantant amb major varietat d'idiomes en el seu repertori de cançons. Aquí podem veure una mostra en castellà, esperanto i francès:

31/7/08

Eslovenia ens visita

El propassat dia 2 d'agost vam rebre la visita de tres joves eslovenes, Nana, Ĵerneja i Romina (ordre a la foto), que van escollir Igualada com a campament base per visitar i conèixer Catalunya. Hi feren estada fins a finals d'agost. La Jerneja col·labora habitualment en una publicació de la seva ciutat i s'ha compromés a fer un article sobre la seva experiència a les nostres terres.
Des d'Anoia-esperanto les ajudarem en tot el possible perque gaudissin la seva estada a la ciutat i vam aprofitar per fer un fructífer intercanvi cultural.

26/7/08

Lloc habitual

Anoia-esperanto es crea i creix mitjançat un ordinador portàtil, encara que evidentment es pot fer des de qualsevol aparell amb conexió a internet. El lloc més habitual des del qual treballem és un bar anomenta Cafè dels Racons, al carrer Doctor Coca, entre els números 2 i 4, Igualada.
També fem un seguiment esporàdic del bloc a la biblioteca central d'Igualada i, fins i tot, al Casal Cívic del barri Montserrat.
Tampoc descartem aprofitar la connexió a internet per als clients del bar i la biblioteca de l'Ateneu Igualadí.
Per aquells que desitgin contactar directament amb el redactor, és possible fer-ho a la travessia Sant Domènec 2 (local vermell), tocant al carrer Sant Agustí. Hi podeu anar a les tardes de 17 h. a 20 h.

24/7/08


El propassat dijous 17 de juliol van actuar a Prats de Rei:

Kaj Tiel Plu


www.esperanto.cat/kajtielplu/

www.myspace.com/kajtielplu

Des de fa gairebé deu anys, l’actual composició de Kaj Tiel Plu passeja per tot el món les seves versions de cançons

i danses tradicionals dels Països Catalans, Occitània i una mica d'arreu, cantades en llengua original o en esperanto.

Us hi esperem!

34 Congrés Català d'Esperanto

Associació Catalana d'Esperanto

Benvinguts!

Els Congressos Catalans d'Esperanto combinen conferències d'alt nivell i un ric programa artístic amb convidats de primera fila d'arreu del món. A més a més, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, i a manera d'aperitiu, el cap de setmana abans del congrés tindrà lloc un cicle de conferències i taules rodones en català sobre drets lingüístics, diversitat lingüística, llengües i pau, per part de representants de destacades entitats del país.

Cada poble la seua llengua


Si no has participat mai en un esdeveniment esperantista i/o internacionalista, et convidem a que veges amb teus propis ulls que el moviment esperantista és un moviment mundial que fomenta la diversitat lingüística, perquè lluita pel dret de tots els pobles a fer servir la seua pròpia llengua, fomentar el fraternalisme internacional al crear relacions internacionals de germans entre germans sense tenir en compte les fronteres polítiques, fronteres que en molts casos són imposicions autoritàries menystenint les cultures.

Volem la pau mundial basada en la comprensió de tots els pobles construint la democràcia, no la pau basada en el militarisme i l'autoritarisme dels més poderosos. Benvinguts al Congrés, sentiu-vos lliures d'opinar per vosaltros mateixos i veure un món on les cultures no es barallen, sinó que ballen una dansa fantàstica. Ja estas avisat, així que ara no et perdis aquesta ocasió!!!

Dates del congrés: 6, 7 i 8 de desembre 2008
Lloc: Casal Pere Quart de Sabadell

18/7/08

El català, llengua comuna

Unes frases

Pels que tingueu curiositat sobre quin aspecte té l'esperanto, aquí us passo algunes frases (les paraules es pronuncien sempre planes):

Saluton! (hola!)
Kiel vi nomiĝas? (com et dius?)
El kie vi venas? (d'on vens?)
Kiom aĝa vi estas? (quina edat tens?)
Mi ne scias (no ho sé)
Bieron, bonvolu! (una cervesa, si us plau!)
Ek al ĝi! (som-hi!)

I algunes paraules:

amiko (amic)
plaĝo (platja)
bekkruĉo (porró)
rizo (arròs)
dormi (dormir)
tuŝi (tocar)
vojaĝi (viatjar)
Ino/malino (dona/home)

14/7/08

Un pioner igualadí

Joan Llansana i Bosch (1879-1922) va ser regidor pel grup republicà, esperantista, i membre i professor de l'Ateneu Igualadí de la classe obrera. El 1908 va dirigir la revista Stelo Kataluna.

La informació prové del llibre, aviat a disposició de tothom a la biblioteca central:

Els inicis del moviment esperantista a Catalunya. D'Edicions O'Limaco. Any 2004. Més informació sobre la persona la trobareu a: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html

9/7/08

L'esperanto en globus

Dins d'aquest bloc publicarem imatges que puguin ser curioses i especialment aquelles que vinculin l'esperanto a les tradicions i el tarannà de la nostra comarca. Avui us portem aquest sobre de carta datat el 1976 i decorat doblement amb imatges de transport aeri.

8/7/08

Inauguració del bloc

És 8 de juliol del 2008. Avui posem en marxa el projecte virtual Anoia-esperanto. La idea és reprendre la tradició interrumpuda del moviment esperantista a l'Anoia, principalment centrat en la ciutat d'Igualada però amb desig de descentralització.
En aquest bloc publicarem tot allò que pugui interessar als anoiencs en relació a l'esperanto i les persones que el promocionen i el practiquen.
S'hi esciuran articles periòdicament i s'informarà d'enllaços i contactes per ampliar les possibilitats de formar part d'aquesta comunitat de parlants repartida per la majoria de països del món.
Procurarem donar resposta a totes les preguntes que ens envieu o us adreçarem a aquelles persones o entitats que ho puguin fer.
La nostra intenció és també la de crear un espai web paral·lel en esperanto per donar a conèixer l'Anoia al món. En aquest sentit realitzarem un treball de traducció de textos, ja siguin històrics, culturals o de simple divulgació turística, acompanyats, sempre que sigui possible de les imatges corresponents.
Tant un lloc com l'altra estarà sempre obert a qualsevol tipus de col·laboració i aportacions. En l'època de les comunicacions en xarxa no pot faltar la llengua que, per història i vocació, permet una comunicació realment igualitaria.