26/11/19

Fragment del llibre: Sostiene Pereira, d’Antonio Tabucchi

Des d'aquesta teoria podria entendre's el pas de ser un "insatisfactori i insatisfet" neurotípic  a ser un asperger orgullós? 

(La conversa, entre metge i pacient, està ambientada en un balneari de la costa portuguesa)
“...El doctor Cardoso va cridar la cambrera i li va encarregar dues macedònies de fruita sense sucre i sense gelat. Voldria fer-li una pregunta, va dir el doctor Cardoso, vostè coneix els metges-filòsofs? No, va admetre en Pereira, no els conec, quí són? Els principals són Theòdule Ribot i Pierre Janet, va dir el doctor Cardoso, és sobre les seves tesi el que he estudiat a París, són metges i psicòlegs, però també filòsofs, mantenen una teoria que em sembla interessant, la de la confederació de les ànimes. Expliquim aquesta teoria, li va dir en Pereira. Bé, va dir el doctor Cardoso, creure’s a si mateix “un”, que és una part del propi ésser, adherit a la incommesurable pluralitat del propi jo, representa una il·lusió, realment ingènua, de una única ànima de tradició cristiana, el doctor Ribot i el doctor Janet veuen la personalitat com una confederació de varies ànimes, perque tenim varies ànimes dins nostre, és així, una confederació que se sotmet al control d’un jo hegemònic. El doctor Cardoso va fer una petita pausa i després va continuar: aquella que anomenem la norma, o el nostre ésser, o la normalitat, és només el resultat, no una premisa, i depèn del control d’un jo hegemònic que s’ha imposat en la confederació de les nostres ànimes; en el cas de que sorgeixi un altre jo més fort i més potent, aquest jo destrona el jo hegemònic i n’ocupa el seu lloc, passant a dirigir la cohort de les ànimes, millor dit la confederació, i la preheminència es manté fins que no es destronat, a la seva vegada, per un altre jo hegemònic, amb un atac directe o mitjançant una pacient erosió.
Potser, conclou el doctor Cardoso,després d’una pacient erosió, hi ha un jo hegemònic que està prenent les regnes de la confederació de les seves ànimes, doctor Pereira, i vosté no hi pot fer res, solament pot secundar-lo.
El doctor Cardoso va acabar de menjar la seva macedònia i es va netejar la boca amb el tovalló. Així doncs, què se suposa que he de fer? , va preguntar en Pereira. Res, va respondre el doctor Cardoso, simplement esperar, potser hi ha un jo hegemònic dins seu que, després d’una lent erosió, després de tots aquests anys passats en el periodisme fent cròniques creient que la literatura era la cosa més important del món, potser hi ha ara un jo hegemònic que està agafant el comandament de la confederació de les seves ànimes, vosté deixi’l venir a la superfície, donat que no pot fer cap altra cosa, no ho aconseguiria i entraria en un conflicte amb vostè mateix, i si es vol penedir de la seva vida s’en pot penedir, i si té ganes d’explicar-ho a un sacerdot, li pot explicar, en resum, doctor Pereira, vostè comença a pensar que aquells nois tenen raó i que la seva vida fins ara ha estat inútil, és el que pensa, potser d’ara en endevant la seva vida ja no li semblarà inútil, deixi’s guiar pel seu nou jo hegemònic i no tracti de compensar el seu torment amb el menjar i amb les llimonades plenes de sucre.
En Pereira va acabar de menjar la seva macedònia de fruita i es va treure el tovalló que s’havia posat lligat al coll. La seva teoria és molt interessant, li va dir, hi pensaré, m’agradariafer un cafè, què m’en diu? El cafè provoca insomni, va dir el doctor Cardoso, però si vostè no vol dormir faci, els banys d’algues són dos cops al dia, a les nou del matí i a les cinc de la tarda, m’agradaria que arribés puntual al matí, estic convençut que un bany d’algues li sentarà bé.
Bona nit, va murmurar en Pereira. Es va alçar i es va allunyar. Va fer algunes passes i es va girar. El doctor Cardoso li va somriure. Seré puntual a les nou, sosté que va dir en Pereira.”


30/9/19

El meu diagnòstic

Després d'un periode de 5 anys a l'atur, va aparèixer una feina que estic desenvolupant des de fa poc més d'un any i mig. Per a mi ha estat un canvi qualitatiu impressionant, amb molts aspectes positius que potser comenti en una propera entrada de blog.
No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.

Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.

A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.
El resultat va ser un pluridiagnòstic:
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.

El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).
El questionari específic sobre autisme va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.

1/2/19

Els meus pensaments via Facebook


Resultat d'imatges de spock i jo

- Si diem una cullerada de sopa...podem dir una forquillada d'amanida? (9 de gener 2019)

- Darrer llibre que he començat a llegir: Spock i jo (31 de desembre 2018)

- Moltes idees són estúpides fins que algú té el valor de posar-les en pràctica i passen a ser innovadores i genials (29 de desembre 2018)

-El meu país és tan petit que quan el sol s'en va a dormir, li poso a sobre una manteta per que no passi fred (27 de desembre 2018)

A diferència d'altres llengües que s'han expandit pel món, l'esperanto és l'única llengua viva que va néixer internacional i els que la difonen tenen com a objectiu la igualtat i no la dominació (9 de desembre 2018)

Els nostres nets i netes es preguntaran per què li deiem TICs a les tecnologies de la desinformació i la incomunicació (22 de novembre 2018)