El meu diagnòstic

Després d'un periode de 5 anys a l'atur, va aparèixer una feina que estic desenvolupant des de fa poc més d'un any i mig. Per a mi ha estat un canvi qualitatiu impressionant, amb molts aspectes positius que potser comenti en una propera entrada de blog.
No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.

Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.

A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.
El resultat va ser un pluridiagnòstic:
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.

El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).
El questionari específic sobre autisme va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.

Blanco y en botella...

Durant el temps, no molt, que fa que investigo sobre la meva singularitat que atribueixo a l'autisme d'alt funcionament, és normal que alguna persona que em coneix em digui: ca home! tu que has de ser autista!
No tinc un diagnòstic elaborat per un metge i en això li hauria de donar la raó però...si una persona esternuda, té mocs, calfreds i un xic de febre...té la grip o la començarà a tenir quan li digui el metge?
Si vius en un estat de por permanent, si les situacions socials complexes et superen, si la teva ingenuitat sorprèn a la gent, si dius coses fora de lloc, si la capacitat de concentració vers el medi social és minsa, si no saps llegir entre línies ni interpretar indirectes, si no pots reconèixer cares conegudes, si no et pots integrar en cap cercle d'amics,etc...blanco y en botella.

Nota:
avui dia allò al que aludeix la dita, la llet, és veritat que s'ha diversificat. També hi ha llet d'arròs, llet d'ametlla, llet d'avena, orxata, etc. La qual cosa s'adiu amb el paral·lelisme ja que el ventall autista és molt ampli i divers, fins i tot en la franja alta, on podem situar els Asperger o Aspies, els autistes que aconsegueixen conviure en societat autonomament o quasi (segurament hi ha parelles on un dels dos membres - o un familiar - cobreix la falta d'autonomia de l'altre).
Pel que puc intuir, hi ha molts autistes no diagnosticats (llegiu el post anterior sobre Temple Grandin). Si aconsegueixo que els meus amics, familiars i coneguts m'entenguin una mica més a través de les meves paraules, segurament hauré contribuit un xic a que els autistes desconeguts estiguin una mica més a prop de la gent que els envolta.