Una visita esperada

La coneixia. Altra gent també la coneixia, tot i que no en parlaven gaire, però sabia que vindria. jo intentava dissimular, intentava passar desapercebut, tenia por de trobar-me-la a la volta d'alguna cantonada, al portal de casa, a la sortida d'un bar.
Però va passar, allà estava ella, amagada, oculta com un depredador esperant la seva presa. M'en vaig adonar de la seva presència, sabia que era allà, a prop, en algún indret i que ja no podria escapar. Em vaig posar nerviós, tenia por, vaig sentir una lleu tremolor, el meu cos començà a canviar, la vaig veure, em va tocar lleument.

La fredor de l'hivern va deixar pas a la seva estranya escalfor, el meu cos es contagià del seu misteriós caliu. La temperatura del meu cos no va obeir  les meves ordres i augmentar indefectiblement, poc a poc, lentament, desarmant les meves defenses.
Vaig caure en les seves mans, m'atrapà. Tremolava. Vaig anar a casa amb ella, volia però alhora no podia desfer-me del seu llaç. Era tard al vespre, ens vam ficar al llit. Ella i jo entre els llençols, sols.

Em vaig començar a obsesionar, estava amb ella, pensava en ella, em confonia amb ella. Dominava la meva ment i dominava el meu cos, irremeiablement.
Ens moviem en el llit, bellugadissos, inquiets, provant postures, formes, moments.
Incapaç d'escapar de la seva abraçada, somniava, plorava, gemegava, anhelava, cridava fins l'afonia. Ja era massa tard, vaig buscar alguna cosa per prevenir les consequències, per evitar mals majors, no sabia què fer, necessitava protecció, alguna ajuda per no caure en la teranyina del temps atrapat, del temps aturat.

Llavors passà. Començaren a escapar del meu cos fluids interiors, la meva ment ja no controlava els meus actes, el meu cos s'abandonà a la seva sort, al seu destí. Amb l'última gota vaig caure, derrotat, vençut. Em vaig adormir.

Al matí em vaig desvetllar al seu costat, ja no m'abraçava. Era allà però les seves forces s'havien exhaurit, estava inconscient, inconscient de mi, com el vampir saciat. El meu cos havia retrobat la seva temperatura normal, la meva obsesió havia cedit. Una calma silenciosa  havia amarat l'habitació, com en el final d'una guerra ja sense combatents.

Em vaig alçar. Vaig anar a la cuina i em vaig preparar una infusió. Vaig tornar a l'habitació i vaig mirar al llit, vaig dir
-he de marxar
-jo també -va respondre-
-no volia que això hagués passat, vull oblidar-ho
-no li donis voltes, les coses són així, a vegades efímeres
-tornaràs?
-sí
-et trobaràs amb un altre?
-importa?
-en realitat no
-adéu Karles
-adéu Faringitis

Tiren els daus les psicòlogues? *

Fa molt de temps vaig sentir, de boca d'algú que suposadament sabia d'astrologia que a partir de certa edat, certa maduresa, el signe astrològic base nostre perd protagonisme i comença a fer-se visible i preponderant el nostre signe ascendent  (per algún motiu li van dir "ascendent" :).
Això és el que em va venir al cap en la penúltima visita a la meva psicóloga de la pública quan en va fer un test i va mostrar un resultat que deia que el meu tret bàsic és el transtorn de personalitat per evitació i el meu problema secundari, diguem-ne "ascendent", el transtorn de personalitat esquizoide.
En la meva darrera visita, avui, ha despatxat sense contemplacions el meu ascendent, dient que és irrellevant, es a dir, que no pensa prestar atenció a un aprox. 25% dels meus problemes. Això sense tenir en compte que és el tipus de problema en el que més estic rumiant els últims mesos ja que el tema evitatiu el tinc ben identificat i treballant-hi.
Ja posats a treure's feina de sobre, ha descartat completament que tingués alguna cosa a veure amb la Síndrome d'Asperger sense fer cap mena de prova, només dient: jo no sóc especialista en autisme ni he tractat cap asperger però he vist alguns d'ells i tu no ets asperger. Val a dir que abans de conèixer aquesta metgessa ja havia visitat una altra psicòloga, aquesta sí especialista en autisme i que no sols no s'havia arriscat a descartar la síndrome sinó que em va explicar que podia encarregar un estudi-diagnòstic per estar segurs d'una cosa o altra.
És possible que el meu no sigui un cas d'asperger però les informacions que es troben a videos, llibres, viquipèdia, etc. són totes molt ambigües. Segons la viquipèdia, és fàcil que el transtorn evitatiu se solapi amb els casos de l'espectre autista, en el que sembla enmarcar-se actualment l'asperger (les últimes notícies que tinc ja parlen de Transtorns de l'Espectre Asperger).

Fa uns tres anys, el primer cop que vaig anar a l'ambulatori a demanar ajuda als meus problemes, els aquí citats, la psicóloga (una altra) em va diagnòsticar estrés, única i exclusivament estrés.
El meu assistent social diu que els psicólegs no m'arreglaran res, em recomana que faci meditació (sóc budista des de l'any 1989).
La vegada que vaig quedar amb una psiquiatra tot va ser força exprés, va omplir l'ordinador amb dades meves i quan va acabar em va dir: té, pren-te això, somnífers, ansiolítics i antidepressius. fins la propera i ja em diràs.

La psicóloga que tinc ara, la d'avui, és o desenvolupa les teories d'estil conductista, es a dir, si hi ha un hàbit perjudicial cal canviar l'hàbit, punt. La salut mental segueix el patró de la medicina alopàtica, apedaçar els malalts perque puguin seguir aguantant el ritme normal.
Com l'usuari ha arribat a la situació en la que es trova no es cosa dels metges, o al menys no és una cosa que pugui assumir la sanitat pública, ho entenc, no ho critico. Amb la quantitat immensa de malalts que hi ha, diagnosticats i per diagnosticar, és impossible fer una altra cosa, no diguem ja en època de crisi i retallades com l'actual.
La psicologia conductista és més eficient en termes sociològics i económics.

La meva psico m'ha posat deures: escriu en un paper aquelles coses que t'agradaria canviar de tu i també apunta'm els teus punt forts i els teus punt febles.
No serà fàcil, al menys la primera part. Jo ja m'agrado tal com sóc i les coses que no m'agraden, com ara no entendre els interessos i emocions de la gent (el meu signe ascendent) , no sé si depenen de decissions meves. En fi, d'aquí a un mes veurem que passa però jo ho veig una mica com la tercera via del Duran i Lleida.

Fins la diagnosi i més enllà

Avui m'he entrevistat amb dues psicólogues, la casualitat va fer que les dues em donessin hora per al mateix dia. L'objectiu era anar-hi amb una pregunta clara i concisa: Sóc asperger?
La psicòloga primera està especialitzada en autisme i pertany, en conjunt, a la medicina i la terapèutica privada. Li agraeixo la seva afabililtat de concedir-me una entrevista informativa. Bàsicament m'ha servit per confirmar que a Catalunya existeix una associació de persones afectades directa o indirectament per l'autisme, bàsicament enfocada en el treball sobre la infància que pateix la TEA (Transtorns de l'Espectre Autista), sense deixar del tot de banda els afectats adults, un tema el dels adults encara molt verd al nostre país, al menys pel que fa als autistes d'alt rendiment o aspergers.
D'ella he sabut que es possible sol·licitar l'elaboració d'un diagnòstic que sol costar uns 200 €  i que és un requisit per ser membre de l'associació i gaudir dels serveis culturals i terapèutics. Ha dit que investigarà si existeix alguna cosa semblant a un grup de trobades o d'ajuda mútua per afectats per la síndrome.
L'altra psicòloga és la de la Seguretat Social. També ha estat una bona entrevista, més càlida que la que vaig tenir amb la psiquiàtra i que m'ha permès desencallar el procés d'autoconeixement. Fins ara sempre ens havien quedat en que si depressió, que si estrés i altres transtorns transitoris que no solucionaven  ni m'aportaven res.
Davant la pregunta sobre l'asperger s'ha mostrat un pèl escèptica, tot i que no ho ha descartat. Ella s'inclina més cap a un transtorn esquizoide. Parlem sempre de primeres impresions. El cas és que per primer cop m'ha donat l'oportunitat de que fem un estudi més profund més enllà del "tira milles" de l'ambulatori. La propera entrevista la farem al CSMA (Centre de Salut Mental d'Igualada), on es pot enfocar millor tot el tema.
Recordo que alguna persona propera em questionava si cal fer aquest recorregut, que algún professional et classifiqui i t'etiqueti. Sí i no, a mi les etiquetes no em molestem, sóc esperantista, animalista, ateu, llibertari, vegetarià, poliamorós, budista i unes quantes coses més. El que m'interessa és obrir portes que em permetin comprendre més coses i aprendre a utilitzar millor les meves eines.
Tot i que els amics donen mil i un consells, a vegades contradictoris entre ells, és important conèixer l'historial d'altres persones que han viscut vides similars i com s'han enfrontat als seus desafiaments.
La recerca d'un diagnòstic pot alleugerir pes. Si una persona camina malament i no sap perquè, està bé que un professional li digui: mira, tens una cama més curta que l'altra. No t'hi matis a caminar com els altres, busca la teva manera de caminar i ja està. No és l'etiqueta l'important sinó saber amb què comptes.
Els amics sempre són benintencionats i fan la seva pròpia diagnosi, però al no estar, com se sol dir, dins la teva pell, acostuma a haver un marge d'error d'apreciació que pot ser petit o realment gran.
Ara comença doncs, el meu viatge cap a la diagnosi. Quan hi arribi, tornaré a carregar el vaixell per continuar el rumb amb vent a favor. Com diu en Lluís Llach, farem el possible per arribar a l'impossible i farem l'impossible per arribar al possible.

"Esperanto en Marxa" en la muzeo / al museu

Vizitante kaj ludante en la muzeo / Visitant i jugant al museu

[*|  I   La pasintan 20-an de marto, la aktivaĵo Esperanto en Marxa (Esperanto sur la vojo) celis la regionon Subirats. La ekskurso komenciĝis en la trajna stacidomo de Lavern, la partoprenantoj promenadis sub la orientado kaj gvido de Karles Berga , kombinante esperantan instruadon kun ĝuado de la vitkultura naturmedio. Parto de la ekskurso celis la Muzeon de Esperanto de Subirats, kie la ekskursantoj povis informiĝi pri la historio de la lingvo kaj la movado kaj, ĉe la fino, lerni praktike la lingvon per ludado de didaktika esperanto-domeno (vidu foton).

La muzeo dankas la vizitantojn kaj instigas la daŭrigon de la iniciato Esperanto en Marxa kaj ĝian sukceson. Interesiĝantoj pri la partopreno en sekvantaj ekskursoj kaj proponoj povas informiĝi per la retadreso k.berga@gmail.com

 |||| El passat diumenge 20, la iniciativa “Esperanto en Marxa” va tenir com a destinació el municipi de Subirats. Des del punt de trobada, a  l’estació Renfe de Lavern, els participants, amb el guiatge i les orientacions d’en Karles Berga, iniciaren una jornada en la que combinaren la introducció a l’esperanto amb el passeig per l’entorn i les vinyes de Subirats. L’activitat va fer una aturada també en el Museu d’Esperanto de Subirats, on els participants pogueren conèixer la història i el fons del Museu així com utilitzar el seu espai per realitzar algun exercici d’aprenentatge complementari. A la fotografia s’observa una de les partides de dòmino (amb imatges i conceptes escrits en esperanto), joc emprat per contactar amb la llengua d’una manera informal i lúdica.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats us donem gràcies per la visita i us encoratgem a seguir amb tan interessant iniciativa. Per aquells que esteu interessats en d’altres edicions i propostes d’”Esperanto en Marxa”, podeu enviar un correu a la següent adreça: k.berga@gmail.com

Invitació a un tast lingüístic

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

Eslovenia ens visita

El propassat dia 2 d'agost vam rebre la visita de tres joves eslovenes, Nana, Ĵerneja i Romina (ordre a la foto), que van escollir Igualada com a campament base per visitar i conèixer Catalunya. Hi feren estada fins a finals d'agost. La Jerneja col·labora habitualment en una publicació de la seva ciutat i s'ha compromés a fer un article sobre la seva experiència a les nostres terres.
Des d'Anoia-esperanto les ajudarem en tot el possible perque gaudissin la seva estada a la ciutat i vam aprofitar per fer un fructífer intercanvi cultural.