23/1/14

Una visita esperada


La coneixia. Altra gent també la coneixia, tot i que no en parlaven gaire, però sabia que vindria. jo intentava dissimular, intentava passar desapercebut, tenia por de trobar-me-la a la volta d'alguna cantonada, al portal de casa, a la sortida d'un bar.
Però va passar, allà estava ella, amagada, oculta com un depredador esperant la seva presa. M'en vaig adonar de la seva presència, sabia que era allà, a prop, en algún indret i que ja no podria escapar. Em vaig posar nerviós, tenia por, vaig sentir una lleu tremolor, el meu cos començà a canviar, la vaig veure, em va tocar lleument.

La fredor de l'hivern va deixar pas a la seva estranya escalfor, el meu cos es contagià del seu misteriós caliu. La temperatura del meu cos no va obeir  les meves ordres i augmentar indefectiblement, poc a poc, lentament, desarmant les meves defenses.
Vaig caure en les seves mans, m'atrapà. Tremolava. Vaig anar a casa amb ella, volia però alhora no podia desfer-me del seu llaç. Era tard al vespre, ens vam ficar al llit. Ella i jo entre els llençols, sols.

Em vaig començar a obsesionar, estava amb ella, pensava en ella, em confonia amb ella. Dominava la meva ment i dominava el meu cos, irremeiablement.
Ens moviem en el llit, bellugadissos, inquiets, provant postures, formes, moments.
Incapaç d'escapar de la seva abraçada, somniava, plorava, gemegava, anhelava, cridava fins l'afonia. Ja era massa tard, vaig buscar alguna cosa per prevenir les consequències, per evitar mals majors, no sabia què fer, necessitava protecció, alguna ajuda per no caure en la teranyina del temps atrapat, del temps aturat.

Llavors passà. Començaren a escapar del meu cos fluids interiors, la meva ment ja no controlava els meus actes, el meu cos s'abandonà a la seva sort, al seu destí. Amb l'última gota vaig caure, derrotat, vençut. Em vaig adormir.

Al matí em vaig desvetllar al seu costat, ja no m'abraçava. Era allà però les seves forces s'havien exhaurit, estava inconscient, inconscient de mi, com el vampir saciat. El meu cos havia retrobat la seva temperatura normal, la meva obsesió havia cedit. Una calma silenciosa  havia amarat l'habitació, com en el final d'una guerra ja sense combatents.

Em vaig alçar. Vaig anar a la cuina i em vaig preparar una infusió. Vaig tornar a l'habitació i vaig mirar al llit, vaig dir
-he de marxar
-jo també -va respondre-
-no volia que això hagués passat, vull oblidar-ho
-no li donis voltes, les coses són així, a vegades efímeres
-tornaràs?
-sí
-et trobaràs amb un altre?
-importa?
-en realitat no
-adéu Karles
-adéu Faringitis

Cap comentari: