10/1/14

La llibreria que el vent (i l'ajuntament) s'endugué

L'any 1987 em vaig traslladar de Barcelona a Igualada on vaig muntar una petita llibreria de segona mà-botiga de llaminadures, per molt estrany que sembli, en aquella època eren epígrafs comercials aparentment compatibles. Va ser una època molt convulsa, acabava de perdre la persona que més estimava i estava a les portes de descobrir el budisme, baixada al pou, pujada als dominis dels deus.
Enmig de tot això, les meves picabaralles amb l'ajuntament d'Igualada, que m'obligava, tan sí com no, a treure de les parets els dibuixos que vaig fer en un moment d'inspiració tebeística i esperantista. Després de mi va venir el tancament durant alguns anys, després la fruiteria d'un immigrant magrebí i després de nou el tancament fins avui dia.