Camí de primavera

La meva etapa com a voluntari al Centre d'Esperanto de Sabadell ja sembla arribar al final. Al ritme que van les coses, no crec que hi hagi una continuitat, vaig deixar unes propostes d'activitats per  a sotmetre a deliberació però no s'albira quan tindrà lloc una reunió per a tractar el tema. La meva idea era fer una xerrada al març i una altra activitat l'abril, però no puc estar pendent de si em donaran via lliure o no, així que descarto preparatius per aquesta via i començo a avançar per una altra.                                                                               Durant tot el mes de març estic compromès en un taller de recerca activa de feina, el que suposa exhaurir les possibilitats d'entrar a treballar contractat per alguna empresa. Millorar el currículum, les estratègies per difondre'l, fer autocandidatures, conèixer noves fonts d'informació laboral, memoritzar què esperen els entrevistadors, etc. Al llarg del temps he parlat amb molts aturats que han passat per això, la majoria bastant més preparats que jo en habilitats, experiència i currículum. Jo diría que d'aquests més preparats, un de cada deu o dotze ha trobat feina (per uns mesos, en principi). Així doncs, com deia, miraré d'exprèmer aquesta via, malgrat que el realisme em susurra a l'orella que el major benefici d'aquests tallers es bàsicament que t'ajuden a no sentir-te tan sol. Bé, només per això ja paga la pena provar.                                                                                                                                                                                               Si l'esperat miracle no es produeix i la situació és similar a l'actual, el que toca es tornar a preparar la motxilla, al llarg del mes d'abril. La meva darrera aventura em va portar fins a Burgos, així que el meu nomadisme es reiniciaria en aquella ciutat. Aquesta vegada però, la prova serà de foc, ja que segurament no comptaré amb cap coixí econòmic si les coses no prosperen.                                                                       Si algú es pregunta perquè precisament posar-se en marxa des de Burgos, recordar que és una de les etapes del camí de Sant Jaume, un itinerari popular que tots els anys atrau a multitud de persones d'arreu del món.   El que més necessito en aquest moment, feina apart, és fer amics, desenvolupar la meva capacitat comunicativa (que inclou practicar idiomes), moure'm en un entorn amable i generós, com és el que creen els pelegrins, respirar espais amplis i naturals, caminar, sentir que vaig en alguna direcció, sentir el vent, escoltar històries, conèixer llocs i idees que puguin esdevenir noves portes que creuar. També com a budista, no puc menys que sentir la profunditat d'un viatge així.                                                                                                                                                                                                                                        Malauradament, la meva primera idea de fer-me voluntari alberguista es va truncar ràpid per la ingent quantitat de gent que ja s'ha ofert per a aquest servei, però no importa, durant abril inventaré formes alternatives de donar servei, paral·lelament a formes d'aconseguir algún ingrés. Les idees mai m'han faltat, només queda recollir coratge i superar les dificultats que aniran sortint.                                                           Queda decidir que passa amb el pis d'Igualada. Les factures seguiran venint irremeiablement. Estic valorant la possibilitat de donar de baixa la llum. No es imprescindible i l'estalvi el podria invertir en làmpades i aparells que es carreguin amb energia solar. Donar de baixa l'aigua ja ho veig més complicat, bàsicament pel tema de la higiene, així que miraré de deixar-ho com està, a més, comparat amb la llum es relativament barata.

Més sobre el projecte i la crida

 

Fa uns dies vaig utilitzar Facebook per anunciar els meus amics i coneguts els meus plans de adaptar casa meva per poder tirar endevant un projecte de "taller de reciclatge i reutilització d'objectes", així com destinar un espai específic per a la meva formació, que ara per ara se centra en millorar els meus coneixements de llengües (anglès, francès, italià, gallec i altres més endevant).
Junt amb l'anunci feia una crida a totes les persones que tinguin coses per llençar i que tan mateix opiniin que podrien ser útils en altres mans, fent-hi millores, reparacions, afegits, etc.
El meu pla al respecte és recollir tota mena objectes sobre els que pugui treballar en la seva recomposició i reutilització per a la finalitat originària o per una nova.
Si el projecte fos reeixit, el segon pas seria vendre els objectes, primariament a través dels mercats d'antigüitats d'Igualada i el d'objectes vells de Vilanova del Camí. En fases posteriors buscaria altres vies de venda.
En compensació per a les persones que em vulguin ajudar en aquest projecte podria oferir ajuda domèstica, com ara en la neteja i reorganització d'espais o bé mitjançant un intercanvi amb objectes del meu estoc vigent de coses per vendre. En alguns casos concrets també podria oderir alguna mena de compensació econòmica en funció del valor dels objectes.
Tot material és benvingut. De tota manera, donades les dates, serien en especial benvingudes coses ralacionades amb les festes de nadal i reis (guarniments nadalencs, llums, peces de pessebre, jocs, joguines, postals nadalenques, tiós, etc.) no importa l'estat mentres considereu que hi ha possibilitats de restaurar-ho o completar-ho.
També seria benvingut material de candent actualitat com ara el relacionat amb el catalanisme, independentisme i temes afins.
Estic obert a qualsevol proposta que em pugueu fer i a respondre els dubtes que tingueu. Em podeu escriure a: k.berga(a)gmail.com  o trucar-me al 664517173.
Si no tens res però igualment vols ajudar-me, si et plau, dona a conèixer el meu missatge de blog!
Moltes gràcies!

La meva vida a Igualada (al 2008)

(traducció d'una entrada publicada a Ipernity el 2008)

Ja us havia comentat en altres ocasions que no tinc feina , però per descomptat , tracto cada dia de trobar maneres de obtenir ingressos . Avui miraré d'explicar-vos com, al mateix temps, l'estalvio diners i contribueixo, d'alguna manera, a l'ecologia.

La meva principal font d'ingressos és la venda a través d'Internet , tinc el meu propi ordinador portàtil i una càmera , que són les meves principals eines de treball . Mentre que altres persones acostumen fer-ho a casa o a una oficina , vaig triar una biblioteca pública com a lloc laboral . La biblioteca central d'Igualada obre set hores i mitja al dia , per tant , gairebé un horari típic d'un treballador . Cada matí i tarda/vespre la visito i m'hi estic com si fos la meva oficina privada . Aquest sistema em permet evitar el pagament d'accés a internet , estalviar en estufes i aparells per mantenir l'ambient confortable , i alhora, també és un bon lloc on carregar bateries de mòbil i portàtil sense cost.

La biblioteca es troba a 10 minuts amb bicicleta de casa meva, per tant , practico esport durant almenys 40 minuts al dia , no utilitzo ni cotxe ni autobús .Un altre avantatge és la disposició de vídeos , CD's i llibres de diversos temes que complementen les meves necessitats d'informació i m'ajuden en treballs de traducció i redacció de textos.
Durant l'horari de la biblioteca , el telèfon mòbil està apagat i puc anar fent amb molèsties mínimes , cosa que facilita la concentració i l'ús profitós del temps. Finalment , estic envoltat de persones que sovint estan disposades gentilment a ajudar quan m'apareixen petits problemes i dubtes. Poc més es pot demanar ;)

Igualada, campament base

Retorn al campament base, Igualada. Com fan els escaladors de l'Everest, m'he d'esperar a que escampin les pluges i tempestes generalitzades per tot el país.
Han estat, fins ara, 11 dies a tot ritme, caminar, buscar recursos, descansar, caminar, buscar recursos... també ha hagut modificacions en la ruta, que al final ha estat: Igualada-Santa Coloma de Queralt-l'Àguila-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-Tàrrega-Bellpuig d'Urgell-Castellnou de Seana-Ivars d'Urgell-Linyola-Balaguer-Agulló-Castissent-Fígols de Tremp-Tremp-Lleida-Sant Vicenç de Castellet-Martorell-Igualada.
I uf! moltes coses a repassar, sobre tot massa pes, he de buidar la motxilla de llast, una motxilla de 40 litres plena per tots costats és molt difícil de carregar caminant llargues distàncies, he de deixar a casa llums que no siguin imprescindibles, el material que podriem considerar d'oci (flauta, llibre, papers), la part interior de la tenda (amb el sobresostre i lles varilles ja es pot passar), una muda de roba, etc.
Els darrers dies els genolls ja em demanaven clemència i també les espatlles.
Entre les coses apreses:
-A les vies ràpides, quasi sense vorals, les probabilitats que et portin en cotxe tendeixen a zero i pugen els perills.
-Les possibilitats que algú et doni feina segueixen sent molts similars a les de fer una foto a un ictiosaure al llac de Banyoles.
-Als pobles petits no hi ha hipermercats i , en molts, ni tan sols botigues de queviures, si has de recòrrer a restaurants per no morir-te de gana els pressupost es dispara.
-Acampar a la Segarra és una mala idea, massa cultius, massa tractors, massa soroll a les zones més poblades.
-En nuclis petits és molt dificil trobar gent als carrers, especialment en les hores més asollellades.
-Les pluges compliquen molt els plans alhora de caminar, fer autostop, acampar, tenir llum, etc. El viatge es ralentitza.
-S'ha de crear espai a la motxilla per ficar-hi més provisió d'aliments.
-El càlcul de gastar una mitja de 4 euros al dia era massa optimista, entre bus, tren, menjar i compres accessories, la despesa real ha estat el doble, tot i que redissenyant el viatge es pot millorar el pressupost.
-Les meves condicions físiques són diferents de les de fa 20 anys, hauré de moderar les fites, establir més estones de repòs.
-L'objectiu d'un viatge per "demanar" (feina) ha de metamorfossejar-se en un viatge per "oferir" (productes com ara el meu vocabulari o el servei de traduccions)

En definitiva es tracta de redissenyar tot el viatge sobre altres paràmetres que miraré d'anar detallant en altres entrades de blog.

La llibreria que el vent (i l'ajuntament) s'endugué

L'any 1987 em vaig traslladar de Barcelona a Igualada on vaig muntar una petita llibreria de segona mà-botiga de llaminadures, per molt estrany que sembli, en aquella època eren epígrafs comercials aparentment compatibles. Va ser una època molt convulsa, acabava de perdre la persona que més estimava i estava a les portes de descobrir el budisme, baixada al pou, pujada als dominis dels deus.
Enmig de tot això, les meves picabaralles amb l'ajuntament d'Igualada, que m'obligava, tan sí com no, a treure de les parets els dibuixos que vaig fer en un moment d'inspiració tebeística i esperantista. Després de mi va venir el tancament durant alguns anys, després la fruiteria d'un immigrant magrebí i després de nou el tancament fins avui dia.

El nostre diari particular

Des de desembre passat, paral·lelament amb Anoia-esperanto, l'autor d'aquest bloc redacta també un bloc-diari-personal, Activitat Mutant, que recull els aspectes més personals i biogràfics. També, en aquest altre bloc, poden sortir publicats esporàdicament notícies i comentaris sobre Igualada no relacionats amb l'esperanto.
Ambdós blocs són oberts  a la vostra lectura i participació, benvinguts doncs :-)

Ekde la pasinta decembro, paralele al Anoia-esperanto, la aŭtoro de tiu ĉi blogo radaktas ankaŭ pli personan taglibron, Activitat Mutant, kiu celas kolekti pli personajn trajtojn kaj biografiajn flankojn. En tiu ĉi blogo povas aperi ankaŭ, kvankam sporade, novaĵoj kaj komentoj pri Igualada ne ligitaj al Esperanto.

Ambaŭ blogoj estas malfermitaj al via legado kaj partopreno, estu do, bonvenaj :-)

El 5è Aplec Esperantista Provincial

El 29 de setembre de 1963 va tenir lloc a Igualada el 5è Aplec d'Esperantistes de la provincia de Barcelona, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Igualada.
Els actes organitzats va consistir en:
una missa a l'esglèsia de Nostra Senyora de la Pietat, a la plaça Castells.
la solemne rebuda d'esperantistes, a càrrec del senyor Josep Singla, aleshores batlle de la ciutat, així com la resta de regidors del consistori.
visita a la Basílica de Santa María i a l'Escola Sindical d'Adobers.
Una conferència sobre la llengua internacional i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà, de Terrassa, a l'Escola d'Adobers.
Visita als museus de la ciutat.
Dinar col·lectiu a la Granja Pla, amenitzat per Sabina de Travé, cantant solista de l'Orfeó Manresà, acompanyada al piano pel professor de música Josep Maria Llorens, autor de la sardana Sabadell Esperantista.

Nota: val a dir que una de les persones organitzadores i probablament el principal impulsor de la trobada fou l'igualadí Josep Castelltort i Riba

El nostre bloc a Ràdio Igualada

El programa El primer cafè, de Ràdio Igualada, va dedicar part del seu temps a presentar el nostre bloc, de la mà de la Sara Martín. Podeu escoltar la gravació a través de:
http://cafeters.blogspot.com/2010/06/220610-catala-esperanto-pediculus.html

La programo El primer cafè (La unua kafo), de Ràdio Igualada, dediĉis parton el sia tempo al prezentado de nia blogo fare de parolistino Sara Martín. La registron eblas aŭskulti klakante la supran ligilon.

Anoiadiari ens entrevista

El propassat dimarts una reportera d'Anoiadiari ens va fer una entrevista en la que varem parlar de l'esperanto, dels blocs d'anoia i de Montserrat i del Museu de Subirats. Poder llegir-la clicant Anoiadiari.cat

L'aniversari de l'Igualada Esperantista Societo (1908)

1. Gràcies a la Gazetoteko Lanti ( Hemeroteca Lanti) que es trova a internet, hem pogut recuperar una ressenya del butlletí Suno Hispana, en la que es fa referència al primer aniversari de la Societat Esperantista Igualadina creada el 1907. Copiem a continuació el texte publicat en castellà a costat de la versió en esperanto:
2. "La Sociedad Esperantista Igualadina ha organizado unas fiestas públicas esperantistas, que se han celebrado en Igualada el 26 de julio y el 2 de agosto para festejar los exámenes de los alumnos y conmemorar el primer aniversario de la fundación de dicha sociedad"
   

Igualada a la Vikipedio

Ja hem plantat la llavor. Igualada ja existeix a la viquipèdia en esperanto. Encara és amb prou feines una primera introducció, però esperem anar-la enriquint amb el pas del temps, conforme anem entenent els mecanismes de funcionament de la enciclopèdia virtual. Qualsevol aportació o consell serà benvingut.
Podeu donar-hi un cop d'ull: http://eo.wikipedia.org/wiki/Igualada

1990, primera Cita d'Esperantistes

Els dies 23, 24 i 25 de març de 1990, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) va organitzar la Primera Cita d'Esperantistes Catalans, la qual va tenir lloc a la nostra ciutat. Segons consta en un programa que ha arribat a les nostres mans, alguns dels actes destacats foren algunes classes d'esperanto per a principants, l'actuació de cantautors locals, la pintada d'un mural, una conferència a càrrec d'un periodista iranià, en Reza Kheir-Kha, projecció d'un video musical de la cantant Nikolin', una excursió conjunta a La Tossa i el sorteig de cinc llibres de l'autor polonès Adam Mickiewicz, autor d'El Senyor Tadeu, traduït a l'esperanto per Antoni Grabowski.
.............................................................................................................................................................................
La tagojn 23an, 24an kaj 25an de marto 1990, la Igualada Prikomarka Studcentro organizis la Unuan Igualada Esperanto-Rendevuo-n, okazigita en nia urbo mem. Laŭ konstateblas en programo pri kiu ni disponas, kelkaj el la interesaj programeroj estis pluraj esperanto-klasoj por komencantoj, prezento de lokaj kantaŭtoroj, murpentrado en la urbo, prelego far irana ĵurnalisto Reza Kheir-Kha, spektado de muzikvideo de Nikolin', komuna ekskurso al proksima monto La Tossa kaj la lotumado de kvin ekzempleroj de la libro La Sinjoro Tadeo, de Adam Mickiewicz, laŭ traduko de Antono Grabowski.

L'esperanto al 1963

Aquell any a Igualada va tenir lloc la V Concentració Provincial d'Esperantistes. El diari d'Igualada va realitzar una entrevista a un dels principals promotors de l'esperanto a la ciutat, en Josep Castelltort Riba. Segons va informar, hi havia una dottzena d'esperantistes, dels quals cinc parlaven la llengua amb fluidesa. També segons càlculs d'en Castelltort, hi havia a Espanya uns 50.000 esperantistes.
Entre els actes de la trobada hi va haver una misa en esperanto a l'esglesia dels Pares Escolapis, una conferència en castellà a l'Escola Sindical Superior de Teneria i un dinar de germanor.
............................................................................................................................................................................
En 1963 okazis en Igualada la 5a Provinca Renkontiĝo de Esperantistoj. La ĵurnalo Diari d'Igualada intervjuis al unu el la ĉefaj disvastigantoj de Esperanto en la urbo, s-ro Josep Castelltort Riba. Laŭ lia informo, tiumomente estis en Igualada dekduo da esperantistoj, el kiuj almenaŭ kvin flue parolis la lingvon. Ankaŭ laŭdire de Castelltort, la nombro de esperantistoj en Hispanio estis ĉ. 50.000.
Inter la programeroj de la renkontiĝo staris meso en Esperanto ĉe la preĝejo de la Piaj Pastroj, hispanlingva prelego ĉe la Supera Ledteknika Sindikat-Lernejo kaj frateca bankedo.

Stelo Kataluna / Estrella Catalana

Avui dia l'esperanto té molt poca presència en el dia a dia dels igualadins, però això no ha estat sempre així. A començaments del segle XX l'esperantisme es va extendre amb força a molts indrets de Catalunya i a Igualada això es va traduïr en la publicació d'una revista d'estil modernista anomenada Stelo Kataluna, el director de la qual era en Joan Llansana i on es publicaven articles sobre art, ciència i moviment esperantista. Podeu accedir a alguns exemplars digitalitzats mitjançant l'hemeroteca de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.es/xbcr/
També trobareu una mica d'informació al llibre de Ma Teresa Miret, La premsa a Igualada, a les pàgines 177-180. Consultable a la Biblioteca Central.
Alguns apunts sobre Joan Llansana:
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Font: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html
............................................................................................................................................................................
Nuntempe esperanto ne multe ĉeestas la pensojn de igualadanoj sed tio ne ĉiam estis tiel. Komence de la 20a jarcento, la esperanto-movado forte disvastiĝis plurloke en Katalunio. En Igualada tio rezultis en la publikado de modernismo-stila revuo nomata Stelo Kataluna, kies ĉefredaktoro estis Johano Llansana. En ĝi publikiĝis artikoloj pri arto, scienco kaj esperanto-movado. Oni povas aliri kelkajn ciferecajn ekzemplerojn tra la arkivo-servo de Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/xbcr/
(ŝlosilvortoj: esborrar=viŝi; buscar=serĉi)
Biografaj notoj:
Johano Llansana Bosch. Filo de Fransesc Llansana elstaris pro siaj konoj pri teksotekniko. Estis magistratano kaj ĵurnalisto en Igualada. Liaj artikoloj troveblas en la jenaj revuoj:
Revista Astronómica, Catalunya Tèxtil, El Ateneo, El Eco de la Industria, Stelo Kataluna, Pàtria, L'Ateneu, L'Eco d'Igualada i El Igualadino.
Johano estis unu el la fondintoj de la Federació Patronal (federacio de labormastroj) en Igualada. Li intervenis por mildigi la konfliktojn okaze de la tiutempaj laboristaj kaj sociaj tensioj. En Ateneu Igualadí de la Classe Obrera li estis instruisto kaj direktoro de la Lernejo pri Teorio de la Teksaĵoj kaj li ankaŭ kreis kaj gvidis la Enciklopedian Sekcion. Krom tio, Johano tre ŝatis astronomion kaj liaj artikoloj ricevis la gratulrekonon de la elstara astronomo Comas i Solà.

Campanya a Igualada/kampanjo en Igualada

Durant els mesos de setembre i octubre farem una petita campanya a Igualada per donar a conèixer l'esperanto i la seva comunitat internacional repartida per tot el món. Estan previstes dues xerrades informatives a diferents centres culturals de la ciutat i la distribució de tríptics.
Si ets membre d'alguna associació o entitat i creus que s'hi podria fer alguna activitat relacionada (conferència, taller, curs, etc.)no dubtis en fer-nos-ho saber.
L'Associació Catalana d'Esperanto organitza activitats amb el recolzament de simpatitzants locals arreu del país.
Tota col·laboració, individual o col·lectiva serà benvinguda. Els i les interessades poden contactar-nos a través de l'adreça karulo@esperanto.cat o trucant al 66 45 17 17 3.
..........................................................................................................................................................................
Dum septembro kaj oktobro ni entreprenas etan kampanjon en Igualada por diskonigi esperanton kaj la internacian komunumon troviĝanta dise tra la mondo. Ni antaŭvidas du prelegojn en diversaj kulturcentroj de la urbo kaj la disdonado de flugfolioj.
Se vi membras en asocio aŭ institucio kaj kredas oportune tie organizi esperantan aranĝon (prelegon, atelieron, kurson, ktp.), ne hezitu tion komuniki.
Kataluna Esperanto-Asocio organizas aktivaĵojn kun la subteno de lokaj simpatiantoj ie ajn en Katalunio.
Kiu ajn kunlaboro, indiviua aŭ kolektiva estos bonvena. Interesiĝantoj povas kontakti tra la adreso karulo@esperanto.cat aŭ per la telefonnumero 66 45 17 17 3.