Transbloguejant

  

Avui me n'he adonat de que tinc entrades a altres blogs que voldria traslladar cap a aquí, ja que s'avenen amb el fil argumental del Relat de Dorian Gray. Així l'enriqueixo tot recuperant informació dispersa:

Sobre les relacions socials de l'aturat http://labrokanteria.blogspot.com.es/2013/06/sobre-les-relacions-socials-de-laturat.html

La cèdula d'irritabilitat http://labrokanteria.blogspot.com.es/2013/05/la-cedula-dirritabilitat.html

Ajudar o intercanviar? http://labrokanteria.blogspot.com.es/2013/04/ajudar-o-intercanviar.html

Bon dia, doctor!  http://www.ipernity.com/blog/berga/504281

Benvingut Mr. Kafka  http://www.ipernity.com/blog/berga/400425

Pinzellades budistes sobre la mort http://www.ipernity.com/blog/berga/331735

El meu full de ruta http://www.ipernity.com/blog/berga/291901

L'idealisme imprescindible http://www.ipernity.com/blog/berga/285150

Anècdotes i relats http://www.ipernity.com/blog/berga/780773

Matar per que altres maten? http://racodintercanvi.blogspot.com.es/2011/02/matar-perque-altres-maten.html

Pel camí de les petxines, la ruta dels estels

Si en algún moment el subtítol del blog té realment justificació és ara, és a dir, els dies passats entre el 21 d'agost i el 6 de setembre. Un viatge d'anada i tornada de Pamplona(Iruña) a Burgos sobre dues esportives que van aguantar estoicament la penitència i em van protegir els peus de tots els mals al llarg de la meva travessia per muntanyes i deserts ibèrcs.
Satisfet, satisfet per l'aventura i satisfet per comprovar que va ser un encert per quan el viatge m'ha servit per millorar en diversos fronts, començant pel lingüístic. He pogut practicar diverses llengües, especialment el francès, del qual només sabia dir quatre frases mal pronunciades i ara mateix m'estic llegint Le Petit Prince sense deixar gaires llacunes de comprensió. Encara que sembli increible, els de  colla amb la que anava (un toledano, un de Conca, un Valencià, un milanès i...un igualadí!) em demanaven d'intèrpret sempre que no s'entenien amb els francesos que trobàvem.
També he practicat l'anglès, per descomptat, que com és habitual, ocupa el rol d'interllengua apriori quan la gent no es coneix ni se sap d'on és cadascú.
En 16 dies vaig conèixer, a part dels de la colla, gent dels Estats Units, Anglaterra, Galícia, Itàlia, Polònia, Alemanya, etc. al que cal afegir a dues noies de Manresa i una noia de Tolosa del Llenguadoc de la que m'hagués enamorat si haguessim coincidit més d'una tarda.
Les anècdotes i sorpreses van ser moltes, aturats que venien entrepans i begudes en mig del no-res, refugis de palla, guardiacivils a cavall, desaparició de mitjons italians, una assecadora de roba de les de dos rulos espremedors d'aigua, un dinar a 0'80 cèntims per càpita, un casament amb aurresku, una lectura a peu de microfon en una esglèsia d'Estella, un microkoala, una font de vi (sense vi a la tornada), una hospitalera de Vic, originària de Moià i que rebia a tothom en català, un estranger que em va dir "ĉu vi parolas esperanton?" encara que no en sabia més, una propietària d'alberg que em va regalar un immens tomàquet i una mena de samfaina deliciosa, un concert de roncs, una festa medieval...
El més interessant del "camino" , al menys el camino francès, és la part social, la part de comunicació entre la gent. Vaig fer una bona amistat amb un toledano que deia que aquest era el veritable sentit del camí, si més no en l'actualitat. A ell se li feia molt feixuc caminar sol, sense conèixer gent, sense parlar amb coneguts i desconeguts. I no puc fer altra cosa que donar-li la raó. És un plaer poder dirigir-te a gent que ja d'entrada desitja parlar amb tu, especialment agrait és per als que realitzen/realitzem el pelegrinatge sols (molt recomenable). No fer amics durant el camí és gairebé impossible, flota en l'ambient que tots estem fluint en una mateixa direcció, encara que sigui per motius i origens diversos. Si podeu, feu alguna vegada el camí dels estels.

Igualada, campament base

Retorn al campament base, Igualada. Com fan els escaladors de l'Everest, m'he d'esperar a que escampin les pluges i tempestes generalitzades per tot el país.
Han estat, fins ara, 11 dies a tot ritme, caminar, buscar recursos, descansar, caminar, buscar recursos... també ha hagut modificacions en la ruta, que al final ha estat: Igualada-Santa Coloma de Queralt-l'Àguila-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-Tàrrega-Bellpuig d'Urgell-Castellnou de Seana-Ivars d'Urgell-Linyola-Balaguer-Agulló-Castissent-Fígols de Tremp-Tremp-Lleida-Sant Vicenç de Castellet-Martorell-Igualada.
I uf! moltes coses a repassar, sobre tot massa pes, he de buidar la motxilla de llast, una motxilla de 40 litres plena per tots costats és molt difícil de carregar caminant llargues distàncies, he de deixar a casa llums que no siguin imprescindibles, el material que podriem considerar d'oci (flauta, llibre, papers), la part interior de la tenda (amb el sobresostre i lles varilles ja es pot passar), una muda de roba, etc.
Els darrers dies els genolls ja em demanaven clemència i també les espatlles.
Entre les coses apreses:
-A les vies ràpides, quasi sense vorals, les probabilitats que et portin en cotxe tendeixen a zero i pugen els perills.
-Les possibilitats que algú et doni feina segueixen sent molts similars a les de fer una foto a un ictiosaure al llac de Banyoles.
-Als pobles petits no hi ha hipermercats i , en molts, ni tan sols botigues de queviures, si has de recòrrer a restaurants per no morir-te de gana els pressupost es dispara.
-Acampar a la Segarra és una mala idea, massa cultius, massa tractors, massa soroll a les zones més poblades.
-En nuclis petits és molt dificil trobar gent als carrers, especialment en les hores més asollellades.
-Les pluges compliquen molt els plans alhora de caminar, fer autostop, acampar, tenir llum, etc. El viatge es ralentitza.
-S'ha de crear espai a la motxilla per ficar-hi més provisió d'aliments.
-El càlcul de gastar una mitja de 4 euros al dia era massa optimista, entre bus, tren, menjar i compres accessories, la despesa real ha estat el doble, tot i que redissenyant el viatge es pot millorar el pressupost.
-Les meves condicions físiques són diferents de les de fa 20 anys, hauré de moderar les fites, establir més estones de repòs.
-L'objectiu d'un viatge per "demanar" (feina) ha de metamorfossejar-se en un viatge per "oferir" (productes com ara el meu vocabulari o el servei de traduccions)

En definitiva es tracta de redissenyar tot el viatge sobre altres paràmetres que miraré d'anar detallant en altres entrades de blog.

Curiositat per l'esperanto?

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.